Per Miquel Estelrich


Sens dubte que la tasca que duen a terme tota classe de professionals implicats en el comerç de proximitat és digne de tenir en compte i de ser reconeguda per tots, perquè realment n'és digne. Això per davant de tot, sens dubte, ja que el concepte de "tenda a prop de ca nostra", malauradament, ha canviat al llarg dels anys.


No pretenc gens ni mica fer publicitat ni recolzar grans superfícies comercials del nostre municipi ni d'en lloc de cap altra país en concret, però s'hauria de tenir ben en compte, s'haurien de destriar bé les diferències entre barat i econòmic i pel que es veu, a la gent, llevat d'excepcions que es poden comptar amb els dits d'una mà, entén millor que és una cosa econòmica que una cosa barata. Tampoc entraré en detall de "guerres" comercials (que és el rerefons de l'assumpte en realitat) o de competències deslleials que suposadament hi ha entre comerços. Xerraré només d'alimentació. A parer meu fer la compra bàsica a la tenda del costat de tota la vida, al final, no et surt econòmica i, a vegades, sembla més que els clients són membres d'un club que d'una tenda.

No és el mateix comprar un lot de 8 iogurts Eroski a 1 € que comprar un lot de Danone de 4 iogurts a 1,65 €. No és el mateix comprar una barra de pa a 0,45 cèntims que comprar-ne una a 0,75 € o 0,90 € a ca'n Tolan. No és el mateix comprar un pot de cacau per 1,85 € al Mercadona que comprar-ne un per 2,25 € a prop de ca teva. No és el mateix comprar un pa llescat per 1,30 € a aquest supermercat que comprar-ne un per 2,50 al Juba (Tant el pa com el cacau són de la mateixa composició i mida) Com veis els exemples són molts... Els serveis socials pagaven compres a les grans superfícies als qui demanaven ajuda, precisament, per això, perquè surtis econòmic (als serveis socials), no anaven al comerç petit. Tots ens hem trobat qualque vegada a la caixera revisant una llista de compra.

Amb el comerç de proximitat passa una cosa, de moment, que no passa amb les grans superfícies. No et bombardegen amb publicitat de targetes ni et diuen "T'interessa col·laborar? T'interessa l'oferta...?" Dic de moment perquè ja hi ha plans de "compres mínimes", dit en altres paraules, uns cupons de diferents preus de compres, ja m'enteneu, a qualque poble. I si ara xerram de coses que no siguin menjar un conegut comerç devora la Banca March ofería botelles de plàstic per escalfar-se i xuquins d'anar per casa a 10€, mentre que als basars asiàtics del poble anaven a 5€, del mateix material.... Com ens hem de prendre això? Hem de dir que aquets ofeguen el negoci local quan també ells són locals? És competència deslleal? Una manca d'ètica? Sigui el que sigui, al final, el que mira la gent és la butxaca.

Conclusió: personalment a mi m'agraden més les taronges que ven na Cati a fruites Pollentia que les que venen a l'Eroski o al Mercadona. A parer meu, el que necessita el petit comerç és renovar-se i tenir productes més econòmics que barats i tenguem en compte, també, que barat no vol dir xerec ni de mala qualitat. És com si al comerç petit li volguessin aplicar la Paradoxa de Jevons. Una teoria econòmica que diu que el progrés tecnològic o l'aplicació d'una política governamental augmenta l'eficiència d'un determinat recurs, reduint així el cost associat al seu consum, però la ràtio de consum d'aquest mateix recurs creix considerablement, pel fet que també creix la demanda del mateix i això ensopega amb la creença de què, si una cosa esdevé més eficaç, el seu ús es reduirà perquè com funciona millor demana d'un millor ús.

Miquel Estelrich Bestard