1981: TESTIMONI SOBRE EL FUTUR

 Repassant les reflexions d'Aurelio Peccei sobre el futur de la humanitat publicades al 1981, el primer que sobta és que avui l'autor seria titllat d'extremista radical pels timorats políticament correctes, i a saber si amarats de suficiència moral el “suspendrien” de la feina com ha passat amb el ciclista Quinn Simmons. Qui sap si el principal perill per al futur de la humanitat sia la imbecil·litat.

 Una vegada més, un llibre escrit fa prop de 40 anys ens apropa més a l'actualitat que tota la morralla mediàtica a l'ús. Per a Peccei, l'home per primera vegada es troba sol enfrontat al seu destí, en paraules de J. Huxley:  “el seu paper, ho vulgui o no, és dirigir el procés de l'evolució sobre la Terra, i la seva tasca guiar-lo i mantenir-lo en la direcció del progrés”. El comú denominador de totes les empreses que es puguin desenvolupar per a assegurar el pervenir “serà un gran renaixement cultural, o no serà en absolut”.

 A partir del segle XVII, l'home adquireix un poder exorbitant sobre la natura però l'organització social i política no ha evolucionat, “vivim dominats per relíquies culturals de temps passats”; com deia A. J. Toynbee, la sobirania nacional és “la principal religió de la humanitat, una religió de la qual el déu és un Moloch al qual els pares estan disposats a sacrificar al seus fills, així com a tots els demés éssers humans”. Aquesta inadequació de les institucions socials i polítiques fa el món ingovernable essent un dels factors de la decadència de les riqueses humanes.

 Enumera les que considera principals qüestions a resoldre: explosió demogràfica, manca de plans per a treure de la pobresa una quarta part de la població mundial, devastació i degradació de la biosfera, el desordre econòmic i financer, carrera armamentista, desenvolupament tècnic-científic anàrquic, societat materialista alimentada per l'egoisme i la injustícia, institucions esclerosades i manca de lideratge moral i polític. Res de nou.

 Preveu el desenvolupament de la bio-tecnologia i avisa del perill que ens dugui a perdre el sentit de la vida posat al servei d'interessos espuris.

 Ens queda la sensació que avançam com els crancs, Peccei, un home de l'“establishment” dels anys 70 del segle passat, fent propostes inacceptables per l’”establishment” del 2020.