En Joan fa un bon grapat d’anys acabava COU amb una mitjana de notable i s’havia d’enfrontar a allò que es deia selectivitat: una setmana intensa d’exàmens, allà on per a ell va ser un nou recinte, la Universitat de les Illes Balears. Els nervis el traïren i la nota davallà considerablement, fins i tot es posava en perill la motivació i la capacitat d’aprenentatge.

Primerament, anar a un lloc on encara no hi havia posat el peu també va ser difícil, tot i que el tutor s’encarregà de davallar la tensió, perquè esperà el grup a l’entrada de la Facultat de Filosofia i Lletres, altrament dita Ramon Llull. Hi havia molts de nervis i molta de gent, alumnes com ell amb ganes d’aprovar i poder entrar a la carrera desitjada, però en Joan només pensa en superar la prova, després ja arribarà el moment d’escollir, tot i que sembla que les cartes estan jugades.

La qüestió és si tant de malestar s’hauria pogut evitar. En Joan vivia a Palma i el varen haver d’acompanyar amb el cotxe per una carretera estibada de trànsit, en un moment que pot ser clau en l’educació d’una persona. Hi hagueren hores per jeure sobre la gespa, repassar fins a la sacietat uns apunts escrits i reescrits, amb resums i mapes conceptuals. Però també la visita al lavabo va ser forçada, amb els nervis a flor de pell. I això que la facultat només era a la carretera de Valldemossa.

Abans no hi havia diagnòstics ni de DEA, ni de TDAH, ni de IT, ni tampoc d’altres etiquetes, que avui mateix la responsable de les PBAU ha dit que són presents entre l’alumnat actual que prepara selectivitat. Ha comentat que hi ha casos d’ansietat extrema.

Evidentment, hi ha diferències entre la selectivitat d’un temps i l’actual, però aquest rerefons de tensions i nervis de l’alumnat, es podria rebaixar si es prenguessin les mesures pertinents, com per exemple facililtar-ne l’accés al lloc més proper on es pugui dirigir l’alumnat.

També s’ha de pensar que la COVID19 ha segellat molt les diferències i desigualtats entre l’alumnat i també entre el professorat. Hi ha des d’alumnes fins a professors que no es poden connectar, hi ha també gent que ha estat separada per aquesta franja tecnològica. Tot plegat un despropòsit, a més dels dubtes que no es poden resoldre sense l’atenció directe i personalitzada per part del tutor, els interrogants que es plantegen encara hi són pengim-penjam. Tot i així s’han resolt molts de problemes telemàticament, us ho assegura un servidor.

En aquest sentit, s’ha de dir que la problemàtica del desplaçament pot agreujar-se encara més, aquí a la comarca de Llevant. Perquè un alumne de Cala Rajada s’hagi de desplaçar fins a Manacor el dia de les proves s’ha d’aixecar molt prest, amb la incomoditat d’haver d’agafar carretera, amb l’inconvenient que pot causar aquest fet per a les famílies.

D’altra banda, la UIB, enguany, tenia la intenció de facilitar que aquestes proves es poguessin dur a terme a Cala Rajada, aquest fet faria que es poguessin dur a terme amb comoditat, però la indiferència dels responsables locals ha fet que la proposta no proliferés. Amb tot s’ha de considerar que els altres pobles de la comarca de ben segur que fins i tot pagarien, perquè es poguessin realitzar en el seu municipi. En aquest sentit, es pot dir que es perd una oportunitat d’or, perquè l’alumnat que cursa 2n de Batxillerat, que es presenta a les PBAU pugui accedir-hi amb unes condicions més que tranquil·les i acceptables.

Finalment, aquesta oportunitat no es podia desaprofitar, perquè si no es torna al temps en el qual la pressió recau en tot aquest alumnat jove. Els nervis selectius són enguany encara més potents, per la situació actual de pandèmia. Es veurà què succeeix a prinicipis de juliol, entre el 7 y el 8. En Joan pot ser na Maria o n’Israa o en Muhammad, pot ser qualsevol alumne de Capdepera i Cala Rajada, allò que és important és que es pugui fer la selectivitat en condicions. En aquest sentit, envio molts d’ànims a tot l’alumnat que l’hagi de realitzar i al professorat que els ha preparat.

 

 

Joan Cabalgante Guasp