"...som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible."

Bon vespre a tothom

La meva participació a aquest acte no és parlar del llibre que en Miquel Flaquer ha escrit sobre el metge gabellí Joan Alzina i Melis. La meva participació consisteix en explicar breument el context en el que aquest llibre s’insereix. Es tracta d’un projecte important i certament ambiciós sobre la Història de la Ciència i la Tècnica a les Illes Balears, l’objectiu del qual és divulgar el que ha suposat aquest tema a les nostres illes. Som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible.

El projecte es va iniciar a començaments del present segle gràcies a l’empenta de dues persones:

El professor Enric Tortosa que fou Director General de Recerca i Innovació, com també responsable del primer pla de Ciència de la nostra comunitat, a l’etapa del primer pacte de progrés (i que continua en actiu en la seva professió i molt involucrat amb aquest projecte),

I l’apotecari doctor Joan March Noguera, aquí present, fil conductor i generador d’idees que quasi sempre es converteixen en realitat.

                                               

-I-

Son tres les línies d’actuació que estructuren les activitats del projecte:

1. L’edició d’una Història de la Ciència i la Tècnica a les Illes Balears de la que fins ara s’han publicat cinc volums. Actualment s’està treballant el volum VI que serà el darrer d’aquesta col·lecció.

2. La col·lecció titulada La ciència a les Illes Balears, queté com objectiu recuperar les obres i les figures dels científics nascuts i/o que han treballat a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El volum que aquí es presenta és el número 11 d’aquesta col·lecció.

3. La tercera línia és la creació d’un Museu de la Ciència i de la Tècnica de les Illes Balears, que esperem pugui iniciar prest la seva singladura .

-II-

Com afirmava l’antropòleg britànic Meyer Fortes, el procés de reproducció dels sistemes socials passa per assegurar la seva taxa de reproducció neta. I altres científics han afegit que per entendre millor aquesta reproducció cal conèixer el nivell de desenvolupament científic i tecnològic que l’acompanya.

Malauradament les grans síntesis de coneixement del passat que representen les Històries Generals, habitualment obliden tenir en compte aquests dos elements claus de la nostra reproducció com a cos social: població i ciència/tècnica. I no tan sols les històries generals. Com afirmava l’historiador Pierre Vilar pensar “històricament” exigeix, almanco, pensar primer en les persones, en la gent, en la població, la qual cosa és freqüentment relegada, o senzillament ignorada fins i tot en corrents historiogràfiques com és la Història Social. Aquesta primera reflexió va dirigida a entendre i comprendre la necessitat d’assumir la història de la evolució de la ciència i la tècnica com una part consubstancial de la nostra reproducció com essers socials. Enteniment i comprensió que permet integrar aquests coneixements, normalment relegats a planols secundaris, a les futures Històries generals de les Illes Balears. A veure si és possible.

L’idea de dur a terme la recuperació de científics i de les seves obres fou de Joan March i també d’un altre personatge irrepetible, el menorquí Josep Miquel Vidal Hernández. Els dos tenien i tenen idees i els dos aconseguien i aconsegueixen realitzar-les.

Les publicacions segueixen un esquema comú: reproduir els textos menys coneguts dels científics amb una introducció sobre la figura de l’autor, del seu context i de la seva producció; de fet el present volum compleix amb escreix aquesta pauta. Fins ara s’han publicat les de l’oceanògraf Rafael de Buen i Lozano, la de l’enginyer Eusebi Estada, del químic Josep Sureda i Blanes, del metge Mateu Orfila Rotger, un volum dedicat a la recerca marina a les Illes Balears dirigit per Pere Oliver i Reus, l’obra del geòleg Bartomeu Darder i Pericàs, del metge i demògraf Enric Fajarnés i Tur, del matemàtic i astrònom Vicenç Mut i Armengol, de la científica i pedagoga Margalida Comas Camps, la del científic i promotor cultural Llorenç Garcias i Font. I ara la del psiquiatra Joan Alzina i Melis. N’hi ha dos de menorquins (Orfila i Comas), un d’eivissenc (Fajarnes), i la resta son mallorquins; de totes maneres resulta curiós que tres dels científics mallorquins foren de la nostra contrada (Sureda Blanes, Garcías i Font, Alzina Melis), l’antic municipi d’Artà, esmicolat el 1858. Es tracta, sense cap dubta, d’uns “homenots” en el sentit de Pla (no sé com integrar la figura de Margalida Comas).

Aquesta col·lecció no pretén tan descobrir científics excepcionals -que per altra banda, intentar “descobrir” seria un gran error i una gran injustícia per ells- com recuperar el seu treball i la seva personalitat amb la finalitat de mostrar qui eren i que varen fer. Sobre tot perquè no es pugui dir allò que tants repeteixen: és que aquí no passava res. No senyors, el que aquí realment passa és que s’ha investigat molt poc sobre aquesta problemàtica i, com veiem per els resultats, sí que passaven coses i molt significatives.

-III-

Permeteu-me finalitzar la meva intervenció tal com l’he introduïda. Amb agraïments:

• A tots els Directors Generals d’aquest Departament que varen voler continuar amb el projecte engegat per Enric Tortosa: Eugeni Garcia, Lluis Ramis d’Ayreflor, Pere Oliver, Miquel Deyà, i Josep Lluis Pons, l’actual responsable, qui si bé s’ho ha trobat tot fet, ha mostrat una gran generositat i sobre tot, una gran intel·ligència donant el seu suport (i esperem que ho continuï fent) a totes aquestes activitats.

• Un molt especial a dos personatges: al nostre molt estimat i enyorat amic, el menorquí Josep Miquel Vidal Hernández –abans citat- que ens va deixar ara fa quatre anys; el Gafas fou un personatge irrepetible que també –junt a Joan March- se’l pot considerar com un dels grans impulsors d’aquest conjunt d’activitats, i que va lluitar i ho va aconseguir perquè la ciència i els científics de Menorca tinguessin una presència significativa dins el projecte. I també a Vicenç M. Rosselló i Verger qui va agafar la direcció del projecte després d’un moment de crisi interna, i que amb la seva tenacitat l’ha conduit a bon port.

• I last but not least a dues persones sense les quals NO S’HAGUÉS POGUT FER L’OBRA: Bàrbara Terrassa Pont (cap del servei de Recerca i Desenvolupament de la Direcció General d’Innovació i Recerca), i l’historiador Miquel Marín Gelabert. Ambdós representen les figures ocultes que sempre es troben darrera tota innovació.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA I LA VOSTRA ATENCIÓ.

Isabel Moll i Blanes
Catedràtica emèrita d'Història Contemporànea de la UIB