Els “LLADREGOTS”
  d’Amador Calafat

    Amador Calafat, ja conegut pels nostres lectors per una anterior trobada amb ell, de la qual vaig donar coneixement en aquestes mateixes pàgines, i també per haver participat en un o dos berenars a  Es turó de na Bagassa, conta que un vespre del passat estiu, de calor forta i molta humitat, va tenir un malson.

 Diu n’Amador, que va somiar que anava a fer un tràmit a la Policia Municipal de Ciutat. Les dependències estaven buides llevat d’un senyor, molt ben mudat, que s’ho mirava tot amb les mans a l’esquena i l’aire de qui està satisfet. Li va demanar si sabia on era la gent i, vet aquí, el que li va contestar:

__”Resulta que més d’un 30% es troben de baixa, un 36% de vacances, un 20% són de permís, un altre 12% és a la presó i un 10% fan cursets de preparació a no es sap ben bé què. Desprès n’hi ha deu o dotze que han anat a cobrar les comissions dels que fan el joc de la bolleta a la platja de Palma i altres tants han anat a donar memòries a unes al·lotes que tenen un local d’oci a prop d’aquí”.

__”Però això és més d’un cent per cent!”, va exclamar astorat, Amador.

__” És clar que sí – respongué ell --. La plantilla està molt inflada i en cobren més dels que són a la nòmina. Això és perquè a les oposicions varen fer trampa i n’entraren molts que tenien bo”.

__”I els responsables?”, va demanar, innocentment, en nostre entrevistat.

__”Són els que són a la presó”, va contestar amb expressió beatífica.

__”No hi ha res semblant a un polític que faci de director de tota aquesta bugaderia i hi posi remei?”, va cridar, Amador, més de mig empipat.

__”Sí que n’hi ha un – va respondre -- . Es passeja exigint que algú resolgui aquest desastre, perquè ell té coses més importants que fer que no anar darrera una colla d’aviciats”.

__Ise’m va acudir demanar-li: __”¿I, vos, qui sou?

__”Som el conseller delegat de la confraria de lladregots i delinqüents de Ciutat – va respondre impertorbable -- . Venia a oferir-me per posar ordre en aquest desgavell, ja que els polítics no se’n surten. Per cert, m’agrada aquest rellotge que duis”.

  I acaba, Calafat, el relat somiat: __”  I, exhibint el corresponent ganivet plegadís, em va pispar el rellotge (comprat a un senegalès protegit de la policia), la cartera i el mòbil, el qual jo mateix havia robat a un jai impedit davant la mirada impàvida d’un guàrdia motoritzat “.

…. I els somnis… somnis són! ¿O no?

MEYME