De vegades, quan un fa un repàs per la premsa europea i es troba amb notícies que fan referència a fets curiosos que passen a les platges de la Mediterrània, de les quals les nostres illes no han estat mai una excepció, un queda astorat de com el sensacionalisme fa petjada i pot fer vendre milers d'exemplars. No fa gaire, a la nostra illa veïna, a l'indret de Cavalleria si mal no record, una preciosa cala tranquil·la fou tancada un parell d'hores perquè un banyista donà part de l'albirament d'un gran tauró que nedava prop de la vorera. No només va ser una falsa alarma, sinó que després es pogué saber que ni tan sols s'havia produït cap albirament d'un gran tauró, com havien dit.

Primer de tot, no vull donar a entendre, amb aquesta opinió, que s'hagi d'ignorar qualsevol consell que donin els socorristes de les platges quan hi ha avisos d'aquestes característiques. Ignorar-ho és de beneits. El que vull expressar és una critica oberta cap a nosaltres mateixos, com a ignorants, i als mitjans de comunicació que sembla que viuen de la ignorància de la gent. El que no diuen mai aquests mitjans és la classe de taurons que es poden trobar a la Mediterrània i fan veure que qualsevol tauró és un "menja-humans", de manera que només en esmentar la paraula tauró ja ens venguin a la ment dents i estómac. Sovint podem observar a les platges com un grup de persones fan un rotlo davant qualsevol esser marí que arriba mort a la vorera com si fos una cosa arribada d'una galàxia llunyana.

Que ens mossegui qualsevol tauró de la Mediterrània, a la vorera de les nostres platges, és tan probable com que ens toqui la Bonoloto el dijous i el dissabte seguit. També el Daily Star feia referència recentment al fet que un al·lot de deu anys, a la platja de Benidorm, havia albirat un peix a una plataforma d'aquestes que hi ha a les platges per als banyistes, i quan l'intentava tocar amb les mans havia estat mossegat. Després, com sempre, no havia estat cap tauró, ni tampoc se n'havia albirat cap; es va poder confirmar que fou una barracuda. Però no. Els diaris sensacionalistes i mitjans en general havien de fer el millor guió per a la pel·lícula que s'ha fet fins ara per tal de falsejar dades d'aquestes criatures marines que existeixen pràcticament des de la formació dels oceans. Jaws, de Steven Spielberg, del 1975, pel març complirà 40 anys de la seva estrena. No hi ha pel·lícula més falsa a la història del cinema mundial per parlar d'aquestes criatures.

Els mitjans no diran mai que tenim més possibilitats d'agafar infeccions greus a causa de les sopes de plàstic que de cada vegada arriben més a les nostres platges que no acabar entre àcids gàstrics. No diran mai que els grumers poden també causar unes bones bòfegues que si no es tracten a temps poden esser molt greus. No diran mai que tenim més possibilitats de punxar-nos amb un vidre trencat deixat dins l'arena per qualsevol hooligan d'aquests que ara fan botellot a les platges que no que ens mossegui un salroig o una mussola. Inclús en aquests casos on hi ha hagut atacs de taurons a les platges, sempre s'ha pogut confirmar que han estat per dues causes fonamentals que desperten el seu major interès: l'olor de sang i els moviments bruscos dels banyistes, que dir banyistes és poc seriós, la majoria són surfistes que desperten l'interès d'aquests animals amb els seus moviments. I de la sang no cal explicar res. La poden ensumar a quilòmetres de distància i no són gens estranys els casos en què s'han apropat als qui fan pesca submarina amb les peces mortes a la boia deixant un rastre de sang. S'acosten només per xafardejar, per veure si poden obrir boca o no. No tenen el sistema visual molt desenvolupat, per això s'acosten tant a les possibles víctimes. Recoman mirar aquesta pel·lícula: www.sharkwater.com.Tot el contrari del que va voler donar a entendre Steven Spielberg. No deixarà indiferent a ningú i ajudarà a entre un poc més als taurons. Paraula.

Miquel Estelrich Bestard