M’agrada pujar molts de dies al far de Cap de Pera, als matins, i allí contemplar la mar, l’horitzó  i la gran panoràmica de Cala Rajada i els seus voltants...

Assegut sobre els penya-segats, vora  sa Torre Esbucada, faig recordança, rememorant fets, persones i personatges de la nostra contrada. I m’ha passat pel cap parlar-vos, lectors de “Cap Vermell”, d’alguns d’ells. Aquí els teniu.

En “Juancito”

En “Juancito” es argentí. Un servidor el va instar a fer-se espanyol i des del 2008 compta amb la doble nacionalitat. És un element amb un cultura excepcional. El seu nom és Juan Gili Prats.  Fill de Joan Gili Sirer “Buuc” i de Margalida Prats. Al pare de “Juancito” n’hi havia que el nomenaven “Perón”, en honor  del president d’Argentina, Juan Domingo Perón. Amb el seu fill Juan vaig viure aventures inenarrables, en les quals prenguè part la Guardia Civil. Eren els temps de la dictadura de Franco.  La darrera volta que Juan va venir a Mallorca, a Capdepera, ho va fer en companyia d’un nét seu, que té la carrera de direcció de cinema. “Juancito” es va retirar de l’Armada argentina amb la graduació de Capità de Navili, a l’època dels “Montoneros”, en la qual es va trobar en situacions critiques i, d’amagat de la Marina, es va inscriure a la Facultat de Dret de Buenos Aires. Quant tingué el títol d’advocat va comunicar als  militars la seva retirada i va muntar, de seguida, un despatx d’advocats a la capital d’Argentina. Té una filla que va cursar estudis a l’Hospital Ramón i Cajal de Madrid. Als 22 anys ja era la doctora en l’especialitat de cirurgia a cor obert més jove d’Amèrica del Sud. Actualment és la directora d’un hospital de Buenos Aires i ha escrit dos llibres sobre atacs cardiovasculars.

Juancico amb Joan Ladaria

Fundador de Cala Rajada

Fou Bartomeu Nadal Moll un dels fundadors de Cala Rajada, juntament amb les families “Pere Andreu”, “Blancus” i “Morei”. Els qui porten el cognom de Nadal pertanyen a una de les més nombroses nissagues d’aquest indret, tota vegada que del matrimoni format per Nicolau Nadal Flaquer i Elionor Moll Ruiz en varen néixer un total de 10 fills, essent en Tomeu el tercer dels germans. Els quatre mascles es dedicaren, tots, a les feines de la mar i primordialment a la pesca de la llagosta, que a la dècada de 1910 a 1920, en no existir els motors de combustió, els pescadors havien de sortir a la mar a cop de rem o a vela, la qual cosa era molt feixuga. Bartomeu Nadal, a l’edat de set anys ja anava a pescar, res de jocs ni divertiments. Els calamars que d’al·lot portava a casa, des de la
barca, de petitó que era, els havia de dur amb els braços aixecats, per a evitar que arrossegassin pel terra. Havia nat, en Tomeu, el dilluns dels Reïs de 1906 –morí el 19 de juliol de 1980–. Desprès del servei militar a Cartagena i a la Base Naval de Maó, va reprendre el seu ofici de pescador, on tot havia millorat molt. L’any 1935 es va integrar a la
tripulació del “bou “Camagüey” i, 10 anys més tard, va dirigir els treballs de pesca d’arrossagament amb l’”Àguila”, de la familia “Blancus”, empresa on va romandre 26 anys, fins a la seva jubilació, l’any 1971. El 6 d’abril de 1959, Nadal era el patró del “bou Francisco”, barca de 35 tones que pescava la gamba, amb una tripulació de 6 mariners: Joan Roig Costa, maquinista-mecànic; Leoncio Crespo Moro, Josè Fernàndez Orts, Bartomeu Morey Melis, Maties Esteva Ferrer i Nicolau Nadal, els quals foren  protagonistes d’un naufragi, sense desgràcies personals, a causa de l’explosió d’una botella d’aire comprimit per a l’arrencada del motor. L’embarcació es va enfonsar en pocs minuts i els nàufrags foren rescatats pel pesquer “Capdepera”, sans i estalvis.

Carrer de s’Abeurada: És un dels carrers més curts del nostre terme, ja que només te uns 50 metres de llargària. Amb nostàlgia record que, als anys 50, es traslladava a Cala Rajada un senyor que tenia casa a Muro, conegut com “En Moreno de ses ulleres”. Des d’allà venia amb una rudimentària bicicleta a Capdepera, a una casa del carrer de ses Coves. El seu ofici era el d’adobador d’utensilis propis d’aquella època, per deteriorats que estiguessin. De la mateixa manera arreglava una màquina de cosir, com et canviava el vidre de les ulleres o et reparava de les vergues d’un paraigua romput. En Moreno era molt popular al poble, i a Cala Rajada també feia posada en una caseta de mestre Pep “Cirera”, a les immediacions de can Pleta, en es Coll d’Os. Allà s’hi havia muntat una barraca amb ramatge de pi i un abeurador per als aucells. A la primavera i l’estiu, provist d’una barriola, uns filats, passava el temps caçant ocells. Curiosament, aquesta mena d’aparells era utilitzada pels al·lots d’aquells temps, quan en Moreno no els veia o no es trobava en aquell lloc. D’aquí, idò, la denominació d’aquesta curta via: s’Abeurada.