inici

Cap Vermell

Carta a Tia Europa: desitjos de Cap d’Any

Una altra cosa que té el canvi d’una data tan assenyalada com la Nit Vella és que tothom envia bons desitjos als altres.

Bones, Tia.

Com heu passat el Nadal? Vàreu fer el pollastre farcit que tant m’agrada? Suposo que us el vau menjar amb bona companyia, perquè a mi no m’ha arribat cap convit de part vostra! Bé, d’aquí a un parell de dies tindrem el Cap d’Any.

Sabeu, no és que m’interessi massa; què canvia? Un dígit de la xifra de l’any, res més. Cada dia canvia una xifra; i d’un mes a un altre, canvia fins i tot el nom! I què? Ho celebrem? No... Bé, aquí n’hi ha que celebren els canvis de cada quinze dies repartint butlletes grogues, i depenent de la zona, ho fan cada mig any. Sí, sabeu?, a determinats carrers s’aparca a una banda o a una altra cada quinze dies, però davant de ca meva es fa cada mig any. I quan un conductor es despista, rep una “recepta” al parabrises. D’altres, que ho celebren menys, es troben que la grua s’ha endut el cotxe.

De vegades es generen situacions còmiques per al qui ho veu de fora, però no per als involucrats. En alguna ocasió on només havia un cotxe ben aparcat després del canvi de data, i la resta mereixien la recepta de rigor, el policia volia endur-se el cotxe que estava ben posat però que obstaculitzava el pas. Us ho imagineu? És de traca i focs d’artifici, com els que faran brillar el cel la nit de Cap d’Any. Bé, encara és més divertit que hi ha un carrer del poble on tothom aparca a una banda i se’n refot dels senyals. Un d’aquests senyals és tan vell i despintat que ningú li fa cas, pobre. Estic per dur-lo al Centre de Dia, per tal que es distregui una mica. Estic per posar-li un capell de festa i serpentines la nit de Cap d’Any, així ho podrà celebrar d’alguna manera. El que no sé si donar-li raïm o 12 receptes grogues!

Una altra cosa que té el canvi d’una data tan assenyalada com la Nit Vella és que tothom envia bons desitjos als altres. Ara, amb els telèfons mòbils, el dia 31 estàs rebent un missatge cada dos per tres. Imagineu que esteu a una celebració, amb amics o amb la família, o amb tots ells, i tots els qui porten telèfon d’aquests moderns està més pendent de la pantalla que d’aquell a qui li estava dirigint la paraula en directe... Sí, com al banc quan estàs fent una operació i la persona que t’atén agafa la trucada d’un altre client. Segur que us haurà passat més d’una vegada, oi, Tia? No podrien posar un contestador lligat al torn de cua? I quan truqui algú, que el contestador li passi directament amb el darrer de la cua:

– L’últim, si us plau?

– Jo mateix, gràcies.

I que posin a continuació la musiqueta infernal de fons. Ja està, és fàcil, no creieu? Doncs al sopar de Cap d’Any, quan comencen a enviar-te missatges i més missatges, hauríem de poder posar un missatge automàtic o la veu d’un contestador que digués:

– Soc a les darreres hores del meu darrer any. Si voleu deixar un desig afable, divertit i constructiu, premeu l’un; si el que voleu es venir a sopar amb nosaltres, toqueu el dos; si voleu ser atesos en un altre idioma, torneu a trucar posant primer el codi del país de l’idioma; si voleu deixar un desig enutjós, amarg i ronyós, premeu el 93.482.365.172.259.751.643 i pengeu; si voleu que us atengui una operadora, trigareu menys trucant a la vostra companyia telefònica.

Per què aquests missatges per telèfon? Serà que no tenim imaginació per crear desitjos nous i és millor un copiar i enganxar, o reenviar, d’altres missatges que han rebut? O és que a la gent li passa com a mi, que quan obro la boca per parlar em surten més gargots que quan escrivíem amb plomilla i tinter. Recordeu?, cada vegada que la tinta s’escorria havíem de posar aquella cartolina secant al damunt per eixugar-ho i, si volíem deixar el paper net, havíem de passar una ganiveta d’afaitar, gratant el paper amb cura per no fer-hi un forat. Ai, si n’han passat d’anys, de llavors ençà! Tants com Caps d’Any, si no m’he descomptat! Us imagineu que les pantalles dels mòbils funcionessin així, com amb la tinta i la plomilla? I que cada vegada que escriguessis una barbaritat, o enviessis un missatge a destemps, la tinta de la pantalla fes un gargot? I que haguessis de passar la ganiveta per damunt per treure la tinta, un cop assecada? Se’n vendrien molts més, de mòbils, n’estic ben segur.

Tia, jo prefereixo escriure-us cartes com aquesta, em resulta més senzill que enviar-vos un missatge de whatsapp. Per començar, les tecles de l’ordinador són de la mida dels meus dits i s’estan quietes! El teclat a la pantalla del mòbil, si no vas viu, canvia de banda, desapareix, torna a sortir... No sé com s’ho fan, els joves, amb aquestes pantalles tan petites. Deuen tenir la vista adaptada a la miniatura i a les curtes distàncies. Ai: potser és per això que m’envien missatges encara que sigui a quatre passes. Ara ho veig clar: no em veuen perquè no veuen més enllà del seu mòbil! Si seré ruc!

Bé, Tia, no patiu. Jo deixaré el meu telèfon desconnectat durant tota la nit de Cap d’Any. Només l’agafaré si veig que em truqueu Vós, d’acord?

Que tingueu molt Bon Cap d’Any i que el 2014 ens recordi les antigues tecnologies!

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar