No he vingut a dur pau, sinó divisió

(Sant Lluc 12, 49-53)  





Evangeli segons Sant Lluc, del diumenge 18 d’agost:  ”En aquell temps, va dir Jesús als seus deixebles: He vingut a calar foc al món  i tan de bo que estigués ja cremant!  He de passar per un baptisme i quina angúnia  tinc fins que això es compleixi.  Pensau que he vingut a dur pau al món? Idò no, divisió. D’aquí endavant, una família de cinc estarà dividida: tres contra dos i dos contra tres; estaran dividits el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la nora i aquesta contra la sogra. Paraula de Déu”.

Aquest evangeli, sense afegir-li ni llevar-li cap paraula, fou pronunciat a la missa de l’esmentat diumenge, a Cala Rajada, en la qual, al mateix temps, se celebrava el baptisme d’una nina polonesa (precisament, de nom Nina). La celebració fou tota en castellà. Una de les monges alemanyes que resideixen al poble va llegir aquest evangeli en la seva llengua. I així va quedar la cosa. L’explicació del celebrant, el sentit real de per què Jesús va pronunciar aquestes poc manco que  incompressibles  paraules, únicament la conegueren els fidels espanyols assistents, ja que el pares de Nina, a la sortida, exclamaren: ”No hem entès per què el capellà ha llegit aquest evangeli referit al baptisme de Jesús, en aquest dia del baptisme de la nostra filla, que tracta de separar, de dividir la gent, la família. Ens hem quedat confusos i bocabadats”.

 Un senyor, amb la mès bona intenció del món, els va aclarir el significat d’aquell evangeli, ja que el rector no parla el polonès ni l’ alemany, malgrat comptar sempre amb l’escolà major de l’església, que sí que és un poliglot.

I considerant que havíem de deixar constància d’aquesta anècdota –  veritas, veritatis –  no és mès que això , la volem incorporar al nostre arxiu.

 

Amb la nostra millor cara.

MEYME