He llegit unes quantes vegades el discurs que pronuncià el nou president de l’Associació Hotelera, senyor Lluís Rocha , a l’assemblea celebrada el passat dia 24, i no puc dir sinó que estic d’acord amb bona part de les seves afirmacions i que compartesc la majoria de les seves il·lusions. “Tenim la sort de gaudir d’una zona meravellosa, la qual tots som responsables de mantenir i millorar.” Efectivament, així és. “Som una  destinació turística molt completa pel que respecta a oferta. Tenim un entorn privilegiat amb platges i cales meravelloses.” Ho subscric. “El Castell de Capdepera, els Jardins de Can March o la restaurada Torre del Cap Vermell són uns exemples clars d’atractiu turístic i d’adequada gestió.” Qui ho pot negar?

Aquestes valoracions, sense ser especialistes en temes turístics, som molts els que les tenim assumides. Som molts els que creim que comptam amb una oferta natural i cultural molt potent, molt competitiva. Però després la realitat ens demostra que, o bé aquesta percepció nostra és excessivament optimista, o bé no sabem gestionar i vendre el nostre producte turístic com cal. El fet és que entre el valor que nosaltres li concedim i la qualitat del turisme que ens visita hi ha un biaix considerable. El Sr. Rocha diu que “com a hotelers i dinamitzadors de l’economia local, ens molesta especialment sentir que aquest o l’altre turisme no ens interessa i que és perjudicial. Tot el turisme és bo”. Aldarulls recents (amb una mort inclosa), quan encara no ha arribat l’època calenta de la temporada, ens demostren que no tot el turisme és bo. Un turisme adolescent que arriba aquí per passar una setmana de gatera en gatera, no és bo, a no ser per als beneficiaris directes.Potser no hi ha alternativa, no ho sé, però això és una altra qüestió.

Però on, definitivament, no ens posaríem d’acord, el Sr. Rocha i jo, és a l’hora de repartir responsabilitats i de cercar solucions. Des de Brussel·les en avall, totes les administracions viuen instal·lades en l’obsessiva finalitat d’ajustar pressupostos i reduir dèficits. I sense entrar a valorar les bondats d’aquest objectiu, hi ha una cosa que em pareix evident: demanar més serveis, més promoció, més seguretat... i menys impostos, tal i com estan les coses, és demanar la lluna.

I que consti que sóc dels que pensen que, a manca d’alternatives que es veuen molt enfora, tots hem de defensar el turisme com a únic motor, ara mateix, de l’economia d’aquestes illes. Una altra cosa és com es planteja aquesta defensa.