Ponç o Poncius o Ponç de Cimiez, localitat on va néixer, de família pagana es convertí al cristianisme i quan morí va ser enterrat al monestir de Tomeres, al Llenguadoc, on, més tard, s’edificà una catedral. Una tradició
barcelonina explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a la ciutat comtal i que, en veure tantamisèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pòcimes amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal de curar-los. Amb això es va guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors i el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.
Diumenge serà Sant Pancraç, un sant molt venerat a Mallorca. No faltava la seva imatge a quasi cap casa. Venerat com a sant per la Església Catòlica va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma, a la via Aurèlia, on va ser decapitat a l'edat de catorze anys durant l'imperi de Dioclecià, l’any 304. És l’advocat de la feina i era invocat per tos aquells que volien trobar treball. “Sant Pancraç, donau-nos feina i salut per fer-la” era una de les invocacions dirigides al sant. A la imatge de sant Pancraç se li solia posar una moneda de les d’abans de 25 pessetes (que és una moneda foradada) al dit i julivert dins un gerricó. Posar julivert assegurava que la salut seria bona i que els diners es reproduirien. El calendari agrícola es fa ressò d’aquest sant i diu: “Si sembres mongetes per Sant Pancraç, en menjaràs més que no en voldràs”. També el calendari meteorològic té present aquest sant. El dia de Sant Pancraç pareix que assenyala un canvi de tendència en el temps que ha de fer: “Sant Pancraç i Sant Mamet se n’emporten el fred”, “Fins el dotze de maig, l’hivern no diu me’n vaig”.
Dimarts serà Sant Macià o Maties. Aquest va ser el deixeble elegit pels apòstols per ocupar el lloc deixat per Judes Iscariot. Segons Eusebi de Cesarea, poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana per determinar un substitut de Judes Iscariot.
D'entre tots els presents, es van proposar dues persones: Josep Barsaba i Maties L'elecció final es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties. Ja ho diu la dita: “De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventures”. Se’l representa amb barba; amb una destral gran; amb un garrot o unes pedres i un llibre. “ Per Sant Macià, s’oronella ve i es tord se’n va”, diu l’adagi popular per indicar que s’han acabat els grans freds. Però aquesta dita era més certa quan Sant Macià es celebrava el 24 de febrer. La seva festa anunciava, si no hi eren dedins, l’entrada de la Quaresma. Sant Macià es protector de les aus. Existia la creença de que aquesta festivitat, quan es celebrava el 24 de febrer, marcava la mateixa llargada del dies que de les nits, i que equival, per tant al punt precís de l'equinocci. Alguns refranys així ho expressen: “Per Sant Macià, tant dia com nit hi ha”.
I dimecres serà Sant Isidre, llaurador madrileny que fa festa el 15, casat amb Maria de la Cabeza, va sortir a redol a la darreria del segle XVI quan segons la tradició, el rei, molt malalt, va ser curat per la invocació que la reina va fer al sant pagès. La seva popularitat va fer decaure la dels sants Abdó i Senen, patrons d’Inca, que havien estat els protectors de foravila.
