“EL PASEÍLLO”
Com el nom indica, el “paseíllo” és un passeig curt, de poca durada, breu. El temps que tarda la comitiva a travessar diametralment la plaça en direcció a la balconada de les autoritats. És el pròleg i hi desfilen tots els participants en la corrida. Està reglamentat i cada qual ocupa el seu lloc, els “fashion” diran que el “paseíllo” està protocol·litzat.
Descartes va ser un Monsieur que passà el temps assegut devora una estufa, meditant, fins que descobrí un mètode per a escodrinyar totes les coses i conèixer les seves causes i efectes. Un dels preceptes és dividir cada una de les dificultats en tantes parts com requereixi i fins on sigui possible per a una millor comprensió.
Hi ha el sistema financer del qual formen part els bancs, en contrapartida hi ha els financers i els banquers encarregats de fer rutllar l’economia financera. El sistema financer és imprescindible perquè l’economia funcioni i aconsegueixi millorar els estàndards de vida de la població. Els financers i banquers són prescindibles, ja que si no fan be la seva feina poden esser substituïts per altres professionals més qualificats, i no fer-ho seria una tonteria.
L’economia financera no rutlla i els governants europeus en lloc de reformar el sistema financer i posar-lo a treballar per sortir de la crisi rescaten els financers i els banquers, confonent “las churras con las merinas” o les causes cartesianes amb els efectes cartesians. D’aquí aquest embolicar el credo que no hi ha manera d’entendre res.
Al capdavant, els “alguacilillos”, a cavall, recolliran la clau dels “toriles”. A continuació els tres espases, a la dreta el més veterà, enmig el més jove. Segueixen les files de banderillers dels tres toreros, ordenats de dreta a esquerra segons la veterania. A la quarta fila, els picadors a cavall, seguint la mateixa gradació, acompanyats dels “monosabios”. Finalment, els “areneros” i els “mulilleros” amb el tir de mules.
Li sembla, al savi, que podria trobar més veritat en els raonaments que cada qual fa entorn dels assumptes que li importen que no pas en els que duu a terme un polític des de el seu gabinet sobre especulacions que no produeixen cap efecte. Possiblement, la lectora conegui molt millor i de primera mà les conseqüències de la crisi que no aquells que prenen mesures des dels governs i institucions europees. Si Descartes no va desencaminat, és a ella a qui correspon fer el diagnòstic i trobar solucions. A la lectora se li ha girat feina, desfer l’embull en tantes parts com sigui necessari per saber quin cap atendre.
Així com Déu, nostre Senyor, crea el Cosmos a partir del Caos, els neoliberals, que són l’antimatèria, ens retornen al Caos partint del Cosmos.
Una accepció de “paseíllo” que no recull ni el diccionari de la Llengua Catalana ni el de la Reial Academia Espanyola és: emportar-se una persona a un lloc adient per a ser afusellada.
