El mes de febrer 2013







El mes de febrer és el segon mes de l’any del calendari gregorià i té vint-i-vuit dies, llevats dels anys baixests o de traspàs que en té 29.

La Terra completa l’òrbita al voltant del sol en 365 dies i un quart de dia, en números rodons. Per això cada quatre anys cal afegir-hi un dia més que s’addiciona al mes de febrer que és el mes que té manco dies de tot l’any.

En el món romà els mesos amb un número parell de dies, com el mes de febrer, es dedicaven als deus del món ocult. L’emperador Juli Cesar per evitar que aquest mes, dedicat a la foscor, a l’Avern, es dedicàs cada quatre anys als deus de la superfície, si tenia 29 dies, va decidir que el dia afegit seria el 28 bis, d’aquí el nom de baixest, en català o bisiesto, en castellà.

En llatí era februarius, que no vol dir mes de les febres, encara que n’hi sol haver derivades dels constipats i els grips, si no mes dedicat a la purificació, a les februa, festes en les quals es feien sacrificis i ofrenes per aplacar els morts.

Demà, dos de febrer és la Candelera, o sigui la purificació de Maria. La presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de sa mare, un ritus obligatori de tradició jueva.

Aquesta festa va ser introduïda en la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I, l’any 496. El papa va cristianitzar aquesta festa per contrarestar les festes romanes i paganes que duien el nom de Lupercalia,o de la fertilitat, substituint-la per una processó de petites espelmes beneïdes -candeles- invocant la mateixa fertilitat que les anteriors festes paganes. De fet, fins fa una cinquantena d’anys, era tradició que les parteres que es trobaven dins la quarantena del part anassin a l'església per ser-hi purificades i presentar-hi el seu fill.



La Candelera tanca el cicle de Nadal que començà amb La Puríssima (8 de desembre). També és la data màxima per desmuntar el pessebre. Notau que es celebra 40 dies després de Nadal. A mitjan camí entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera.

La Candelera és la patrona dels electricistes i dels cerers.

Dia entroncat amb el món pagès per saber quins temps farà fins a la primavera:

Si la Candelera plora,
l’hivern és fora.
Si la Candelera riu,
lluny és l’estiu.

Encara que els més pragmàtics reblen el refrany amb aquest acabatall:

Tant si plora com si riu,
lluny és l’estiu.

Segons les antigues creences, era per la Candelera que els óssos es despertaven de la letargia hivernal i era costum organitzar balls per desvetllar-los i garantir l'arribada del bon temps.

Per la Candelera,
l’os surt de l’ossera.

Aquesta tradició encara es manté a diversos indrets de la Catalunya Nord i té molt a veure amb el denominat “Dia de la marmota” que es celebra als Estat Units d'Amèrica i a el Canadà. Els grangers d'aquelles latituds fan servir un mètode empíric i folklòric per prediure la fi de l’hivern que es basa en el comportament de la marmota quan acaba l’època d'hibernació  Quan l’animal surt de la lloriguera si no veu la seva ombra perquè és un dia ennigulat, deixa la lloriguera i això significa que l’hivern acabarà aviat (Si la Candelera plora/ l’hivern és fora). En canvi si fa sol i l’animal veu la seva ombra, torna entrar a la lloriguera i això vol dir que l’hivern durarà sis setmanes més (Si la Candelera riu/ lluny és l’estiu).

El dia s’ha allargat de bon de veres i el refranyer ens ho recorda:

Per la Candelera,
una hora entera,

i

Per la Candelera,
el Sol ja corr per la carretera.

Dia 3 celebrarem la festa de Sant Blai. Sant Blai de Sebaste, metge i bisbe de Sebaste (a la Turquia actual). Va ser ermità i va viure en una cova com Sant Antoni o Sant Pau, ermità. Curava animals i persones i un dia salvà un infant que s’ofegava perquè s’havia engolit una espina de peix. Tal volta d'aquí ve el costum de beneir el coll amb oli i dur a beneir llepolies i pastes.