finsun pinsun dinsun linsun tinsun binsun
L’home que pensa i viu computant i calculant no s’atura davant nimietats meymenianes a l’hora d’assolir resultats computables i calculables. Capdepera no és, per als moderns, un paisatge i uns homes fruit d’una tradició, que fan el camí de la vida plegats, com creu l’antiquari Llull. Capdepera és un producte, una marca, una imatge que ha d’esser consumida i per tant refeta al gust del comprador i el Castell no passa d’esser un reclam turístic per a desesperació d’en Pep de na Maians, un altra retardatari (algú, amb dos dits de front, pensa que s’hi gastarien un duro si no fos per una qüestió de màrqueting?). Si els moderns progressats, els que es veuen a si mateixos com a objectes tècnics, han cregut convenient canviar el nom de Capdepera per Tistsun, o com punyetes es digui en vistes a obtenir una més alta rendibilitat econòmico-turística, que no es faci l’estugós en Meyme, que anem necessitats de doblers.
“Un dels moments essencials d’aquest mode d’esser de l’ens contemporani (la disponibilitat per a un consum planificat), és el fet que cada ens esdevé essencialment reemplaçable, en un joc generalitzat en el qual tot pot prendre el lloc de tot. Això ho manifesta empíricament la indústria de productes de `consum´ i el regne de la substitució” (Heidegger). O, per ventura, en Meyme i Capdepera resten al marge de la modernitat i no formen part del regne del consum?
“...El Castell continua essent Capdepera. És possible, però com? No d’una altra manera que com a objecte per a ser visitat, susceptible d’esser sol·licitat per una agència de viatges que ha fet emplaçar allà una indústria de vacances”. En Heidegger aquest, que degué habitar per Capdepera?
