inici

Cap Vermell

"Memòries Gabellines" de Llorenç Tous es presenta al Teatre



Dissabte 28
a les 20h


A càrrec de Nadal Bernat
i Bartomeu Melis
Meyme.













Diu Llorenç Tous al pròleg del llibre:

"Els arbres arrelen i creixen allà on caigué la seva llavor, tant la que hi plantaren els homes com la que el vent hi deixà. Els arbres creixen i duren en aquest món més que les persones i queden com a testimonis per a moltes altres generacions.

Jo no som com els arbres. Jo venc del carrer de la Mar, de Capdepera, on vaig néixer, on he crescut el suficient per poder dir que aquí hi tenc les meves arrels; el vent m’ha portat enfora d’elles, a posta som enyoradís, molt enyoradís.

De ca meva del carrer de la Mar veuen sempre la mar a llevant, el Castell a tramuntana, ben a prop, dues muntanyes encollades a migjorn i el campanar de la parròquia a ponent.

Són aquestes les meves quatre fites de les que vaig prendre volada. La mar gran, com Déu, en què el faralló de Cala Gat quedà assentat per sempre. La Mare de Déu de l’Esperança en el Castell, que m’embolcalla com a un nin escafit que cerca redossa i calentor. Les muntanyes que m’atreuen com els ideals més desitjats. El campanar que senyala el començament de la meva fe; allà me batiaren un dissabte de Nadal i allà vaig escoltar per primera vegada el nom sagrat de Jesús, el que m’ha encaminat ja de petit i que de cada dia m’acompanya més amorosament.

Els arbres duren més que les persones, són més feels que els homes, sempre els trobam en el mateix lloc. Jo no som com els arbres, cosa que també és com un avantatge. El vent que renta els arbres i de vegades els esqueixa, m’ha arronsat vers altres terres, formoses també i fèrtils. No obstant amb mi han quedat sempre els quatre vents d’on vaig néixer: Déu com la mar gran; la mare de Déu de l’Esperança, nostre signe de identitat; les muntanyes dels meus ideals i el sol de ponent com la fe rebuda dels meus pares.

Munpare i mumare, dos estels caiguts del cel, dels que som “pubil i esguerrat”, com solem dir, fonamenten la meva vida encara ara des del cel. No som capaç de dir el que han estat i són per a mi encara ara. Sols diré que seria un sacrilegi no fer menció més que honorable, justa i agraïda dels seus noms: Tomeu i Lionor. Units en vida en aquest món, units en glòria en el cel i units per sempre en el meu ser.

Tenc una llarga llista de persones, homes i dones, joves i vells, presents i difunts, que dibuixen el mosaic de la meva història. Dibuix que la pols del temps voldria entelar i que la pluja del sentiments aclareix cada vegada més radiants. Sense la seva imatge el meu trespol seria llis i gris, sense vida ni art.

El misteri, com una boira fina, matisa tota persona nada quan guaitam al seu dedins. Només el sol pot esvair-la, el sol de l’amor. Sols l’amor dóna llum per llegir tots els plecs d’aquest teixit humà. Sols Déu, ni un mateix estones, coneix el que els humans portam dedins, sols Déu penetra i coneix el que hi ha dins l’home, ja que les seves mans pastaren el fang de cada un. Un fang que Déu estima i en el que ell vessà la vida..."


Així en aquest libre Llorenç Tous, canonge i un dels intelectuals de més entitat i prestigi de Capdepera fa un repàs a les seves vivències. Aquí teniu l'índex:

Introducció al terme

1. Comentaris sobre el paisatge

2. Pasqua gabellina

3. La platgeta de na ferradura

4. Les coves

5. La meva família

6. Coses de la padrina Antònia

7. Records

8. El concu Antoni

9. El concu Pere Antoni

10. Les darreries

11. Proverbis i coverbos de mumare

12. Mestre Pere Coix

13. L’amo en Climent Mecu

14. En Llucià Viudu i na Means

15. L’amo en Miquel Pil·litu

16. Sermó de dècimes disbaratades

17. Antoni Morey

18. El capellà Feliu

19. L’amo en Miquel Coix

20. La parròquia

21. Sortida de sol a Capdepera

22. El castell



Llibre editat per Lleonard Muntaner que juntament amb l'autor també participarà en la presentació.
Un esdeveniment que tot Capdepera ha d'assistir-hi.
Ho organitza: Associació Cap Vermell



Foto del mes












 

Horaris C E Escolar