
Fars, torres de guaita, talaies, campanars, castells, baluards i moltes altres fortificacions disseminades al llarg de tota la costa mediterrània s’encendran amb foc i fum el dissabte 25 de gener per cridar l’atenció sobre la vulneració dels drets humans i el drama dels refugiats en el Mediterrani. La novena edició de l’Encesa continua creixent en participació. Als territoris de parla catalana hi haurà prop de 150 punts, però l’acció s’estendrà un cop més a altres territoris com Múrcia, Andalusia, el Marroc, el Líban i Tunísia. L’acte també vol servir per conscienciar sobre la preservació del patrimoni històric i cultural.
A Mallorca, on va néixer la iniciativa l’any 2016, l’Encesa tornarà a ser molt participativa, amb noranta adhesions, cinc més que l’edició anterior. Aquí s’encendran les talaies d’Albercuix a Pollença i d’Alcúdia; els castells d’Alaró i el de Bellver i el de Cabrera; els campanars de Calonge, de Bunyola i el de la Seu de Mallorca; el poblat talaiòtic de s’Illot o jaciment des Pou Celat al municipi de Porreres.
L’acte tindrà lloc de forma simultània en tots aquests punts, i es faran dues enceses: la primera al matí, de fum, i la segona, quan ja s’hagi post el sol, de bengales de foc. A més es cantarà el Viatge a Ítaca i es llegirà el manifest que ha elaborat Amnistia Internacional i que vol ser un crit d’alarma davant els milers de persones que moren intent travessar el Mediterrani cap a un futur millor (2.140 persones el 2024, segons Organització Internacional de les Migracions), i també una denúncia davant el model de l’Europa fortalesa i dels discursos d’odi i de la por que l’emparen.
Nou anys de l’Encesa
La iniciativa va néixer l’any 2016, impulsada per un grup de professores i professors de l’Institut d’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX amb la idea de retornar per un dia la funció de comunicació visual que havien tingut les torres en el passat. La celebració es va fer coincidir amb els 400 anys de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals (de fum i de foc) que fou utilitzat des del s. XVII.
L’acció es va repetir els anys posteriors però modelant la seva finalitat: que servís de crit d’alerta sobre el mal estat de conservació d’aquest patrimoni i davant del drama humanitari de la migració en el Mediterrani, de forma que el foc i el fum de les torres es convertien en un símbol d’acollida que mostrés camí a port segur.