La recuperació de les curses massives de muntanya afegeix pressió a la Serra de Tramuntana

Consideram inadequada la celebració d’aquest tipus de proves esportives a espais de màxima protecció i sensibilitat, i que ja estan patint una pressió humana que l’administració ambiental és incapaç de controlar

El 2015 es va celebrar la darrera Ultra Mallorca Serra de Tramuntana, dues curses de muntanya amb uns 1.600 participants en conjunt. La prova es va deixar de celebrar per problemes organitzatius i pel qüestionament del seu sosteniment ambiental en un entorn com la Serra de Tramuntana, sotmès a una pressió creixent.

Des d’ençà s’han celebrat anualment altres curses de llarga distància a la Serra, però amb un nombre de participants més raonable (200-300). Després d’anys de pausa, el passat cap de setmana han retornat les curses massives de llarga distància a la Serra, amb la Mallorca by UTMB, un conjunt de curses amb una inscripció propera als 3.400 participants, dels quals finalment varen córrer “només” 1.984 a causa de la suspensió (per estar en alerta taronja) de les dues curses previstes per dia 2 de novembre.

El terreny, banyat d’aquests dies, és més vulnerable a l’erosió especialment a les zones de més pendent, i dos milers de corredors no fan cap bé a la conservació dels camins. L’exemple més clar és el pas pels Cingles de Son Rullan, on la cursa hi passava de forma neutralitzada davant l’alt risc d’erosió i es generaren embossos importants que afectaren no només als corredors, sinó també a la resta de senderistes.

El 2018 la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca dictà una Circular del sobre la tramitació i l’avaluació de l’afecció de les proves esportives als espais de rellevància ambiental, en motiu de “l’auge de les proves esportives a espais de rellevància ambiental, cada vegada més nombroses i amb més participants, ha generat un nou escenari de pressions i impactes als espais naturals, que en molts casos són especialment sensibles i fràgils i pateixen els efectes acumulatius de les activitats antròpiques sobre l’entorn.” Aquesta circular preveu que “En el cas que plogui els dos dies abans de la prova o el mateix dia, el supervisor ambiental, conjuntament amb l’agent de medi ambient, pot decidir suspendre la cursa en els trams on el terreny estigui enfangat o presenti un alt risc d’erosió per l’elevada humitat, fet que s’ha d’incloure en l’informe final d’avaluació ambiental.”

Ens preocupa la recuperació de les curses de muntanya massives a la Serra de Tramuntana, ja que consideram un espai de màxima protecció i sensibilitat ambiental i que ja pateix una pressió senderista i esportiva important no hauria de ser objecte de competicions massives com aquestes. Desconeixem si l’equip actual de la Conselleria manté la vigència de la Circular i aplica els procediments de control ambiental previstos, o ha decidit deixar de tenir-la en compte. Per això hem demanat a la Direcció General de Medi Natural i Forestal que clarifiqui la situació, i que cas d’haver-se elaborat ens remeti els informes ambientals previs i posteriors a la cursa. Igualment hem sol·licitat els informes emesos per la direcció del Paratge Natural.

La massificació de l’illa no afecta només a platges, carreteres i pobles. La pressió humana al medi natural és també ben evident, i els espais naturals protegits no disposen ni d’eines gestores suficients (en forma de planificació i normativa adaptada a la situació) ni de mitjans (humans i materials) per ordenar suficientment l’ús públic esportiu i de gaudi. En aquest escenari, la promoció de proves esportives massives ens sembla inadequada i irresponsable.