Divendres, 12 de desembre l’Auditori d’Alcúdia va acollir una nova edició de la Nit de la Cultura. La vetllada, que serà retransmesa en diferit el proper 5 de gener per Televisió de Catalunya, ha estat l’ocasió per al lliurament dels Premis 31 de Desembre, creats per l’OCB per reconèixer aquelles persones i entitats que han fet feina durant el 2014 a favor de la llengua, la cultura i les senyes d’identitat del país. 

 

DISCURS DE JAUME MATEU A LA NIT DE LA CULTURA 2014

Autoritats, socis de l’OCB i amics. Permeteu-me que saludi en primer lloc els guardonats amb els Premis 31 de Desembre d’enguany, per als qui hem preparat aquesta gala, i que els agraeixi els esforços que han fet, fan i seguiran fent per aquest país nostre voltat de mar, per la nostra cultura i per la llengua amb què sentim, estimam, entenem el món i ens hi relacionam. El vostre treball silent i mantingut no ha estat en va, com no ho és ni ho serà mai cap esforç esmerçat en mostrar i apreuar tot allò que ens identifica i assenyala com a poble entre els pobles. Teniu per ben segur que l’OCB recorda molt bé totes aquelles persones que ho han donat tot, tot de tot, per l’entitat i per les illes, sense demanar res a canvi. Persones que ara i aquí vull representar en Josep M. Magrinyà, que fa uns mesos se n’anà deixant-nos ben agençat el seu esperit de lluita i de convicció. Gràcies, moltes gràcies, Pep.

Gràcies també a l’Ajuntament d’Alcúdia i a la seva batlessa per cedir-nos aquest Auditori i per les facilitats que han permès oferir-vos aquesta vetllada. Tampoc no em vull oblidar de l'equip de feina de l'Obra Cultural i de les persones que desinteressadament han fet possible aquest reconeixement.

Salutacions especials als qui, des de qualsevol punt dels nostres Països, seguiran la gala a través de la Televisió de Catalunya. I un record molt especial als germans del País Valencià que segueixen patint atacs a la llibertat d’expressió i al dret a rebre continguts televisius i radiofònics en català independentment del seu lloc de procedència.

Un dret que també perilla a l’arxipèlag per mor de la reassignació de freqüències en la Televisió DigitalTerrestre. L’Obra Cultural ja ha fet a saber al Govern de l’arxipèlag que tècnicament i amb els mitjans disponibles, és possible seguir rebent els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la televisió pública del País Valencià, si es torna a engegar, com caldria. Si el Govern d'aquí impedeix definitivament aquesta recepció, serà purament i simple per raons politicoideològiques, les mateixes que han seguit imposant el seu dictat en contra de la ciència, del seny i de la responsabilitat.

El Govern illenc ha demostrat, demostra i seguirà demostrant que la llengua nostra, que no és altra que la catalana, li fa nosa, que la voldria arraconada, confinada a l’àmbit domèstic i domesticat, com en temps de dictadura. No fa comptes reduir ni els atacs ni els menyspreus als nostres drets com a catalanoparlants. Seguirà fent el sord a les veus que li reclamen sensatesa. Ha trencat tots els consensos que fins ara havien presidit les decisions importants en política lingüística i no dubtarà gens a trencar el que sigui per impedir l’emancipació de la nostra llengua.

Precisament per això, per detallar el catàleg de greuges linguisticoculturals comesos en aquesta legislatura i precisar què caldrà fer per recuperar com més aviat millor la ruta de la naturalització lingüística, l’Obra Cultural iniciarà aviat una nova campanya de sensibilització: “Conversem”, un nom tan necessari com negligit des dels posts de comandament actual.

L’any vinent, l'entitat també commemorarà la pèrdua de la nostra sobirania, el 1715, en la Guerra de Successió. S’explicarà poble a poble quines conseqüències va tenir per a Mallorca la victòria de l’absolutisme borbònic en tots els ordres i àmbits i no solament el lingüístic, també l’econòmic i el social. I recordarem aquesta pèrdua de sobirania amb la clara intenció de caminar cap al dret a decidir.

I aconseguirem aquesta fita si vencem la indiferència i el menfotisme de molts. Ara i aquí, en qüestions de llengua, de cultura i de país, no s’hi val dissimular ni brutejar. En els darrers quatre anys s'han travessat totes les línies vermelles, raó per la qual hem d'atendre amb rapidesa i decisió l'estat d'emergència en què han deixat el nostre poble. És hora, per tant, de mancomunar esforços si de veres ens volem alliberar de l'oprobi. És temps de militància lingüística, de bregar contra les mordasses. La lluita per la dignitat és l'únic camí que ens porta a l'esperança. Si lluitam, i en sabem, tots junts, i també hem demostrat que en som capaços, no tenim aturador i farem possibles tots els impossibles.

L'any vinent també començaran els actes de commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull, el pare de la literatura catalana per molt que ho amaguin presidències, conselleries i direccions generals. Ens cal molt fer present el savi, incorporar-lo definitivament a la memòria popular perquè ens pot fer molta de llum en temps de penombres com els actuals. Hi cap, ara, repetir una de les sentències lul·lianes, aquella que diu: "Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia".

Llancem-nos, doncs, a la follia sense por, cara alta. Perquè ara és l'hora.

Moltes gràcies.

JAUME MATEU I MARTÍ

Nit de la Cultura, Alcúdia, 12 de desembre de 2014