inici

Cap Vermell

Qui governa ha d'estimar el seu poble


COMUNICAT DEL Col·lectiu de Preveres Part Forana


Novament, el Col·lectiu de Preveres Part Forana, hem començat el curs. Una part important de les nostres trobades es dóna quan compartim la realitat que vivim al costat dels homes i dones de les nostres parròquies.

Aquests dies, també nosaltres, hem seguit amb molta preocupació tota la problemàtica entorn de l’educació i les escoles, la proposta del govern respecte del tractament integral de llengües i la resposta social de molta gent i de bastants institucions i entitats d’arreu de les illes.

Així ens hem alegrat per les paraules del nostre bisbe, Don Xavier, aportades al seu blog: “Conflicte a l’escola”. Creim que són unes paraules ben assenyades, sobretot la seva crida al diàleg: “Per això sempre s’han de buscar formes de diàleg per trobar un camí comú, posant en el centre l’interès més gran, que és el bé dels alumnes. (...) Per això la meva proposta, dins els límits de les meves competències, però des d’un convenciment del valor fonamental d’un fort compromís educatiu, és insistir a totes les parts implicades que és necessari començar de nou el diàleg.”

Des de la nostra responsabilitat, també hi donam tot el nostre suport. Tant de bo aquestes paraules, i altres semblants, ajudin per canviar actituds i facilitin trobar sortides o acords, encara que semblin mínims, per començar de veres el curs escolar i poder plantejar seriosament, després, entre totes les parts, amb major protagonisme i responsabilitat tant dels pares i mares com de tot el món educatiu, la millora de veres de l’ensenyança i l’educació a les nostres illes.

Dins aquesta crida al diàleg, pot ser bo recordar algunes reflexions del Papa Francesc. Així les paraules que, fa uns anys, allà a Buenos Aires, ja exposava: “El diàleg neix d’una actitud de respecte envers una altra persona, del convenciment que  l’altre té alguna cosa interessant a dir. Dialogar comporta una acollida cordial i no una condemna prèvia. Per dialogar cal saber abaixar les defenses, obrir les portes de casa i oferir calidesa humana.

Són moltes les barreres que impedeixen el diàleg en la vida quotidiana: la desinformació, la xafarderia, el prejudici, la difamació, la calúmnia.

Dialogar és cosa dels caminants. El quiet no dialoga. Dialogar és cosa de valents. Dialogar és cosa de magnànims. En el diàleg la gent es confronta, però no s’agredeix, proposa però no imposa. Dialogar és compartir el camí de recerca de la veritat. Quants fracassos i guerres per falta de diàleg, per no buscar plegats la veritat!

I ja més recentment, el dia 16 de setembre, feia aquesta crida, clara i forta, en una de les seves homilies a Santa Marta, reflexionant sobre el servei de l'autoritat”. "Qui governa ha d'estimar el seu poble, perquè un governant que no estima no pot governar: com a molt podrà regular, posar una mica d'ordre, però no governar.

No es pot governar sense amor pel poble i sense humilitat! I cada home, cada dona que ha de prendre possessió d'un càrrec públic, ha de fer-se aquestes dues preguntes: ‘Jo estimo el meu poble per servir-lo millor? Som humil i escolt els altres, els diferents punts de vista per fer la millor tria? Si no es fa aquestes preguntes el seu govern no serà bo. El governant, home o dona, que estima el seu poble és un home i una dona humil”.

I, com a actitud i criteri fonamental, quan, entre tots, cercam i volem una millor i major educació de qualsevol persona, des de la seva infància a la seva maduresa, creim que hauríem de tenir ben present el seu crit angoixós del diumenge 22 de setembre a Sardenya: “L’actual sistema econòmic ens aboca a la tragèdia. Els ídols dels diners ens estan robant la dignitat. ... ¡Sense treball tampoc hi ha dignitat! I aquesta tragèdia és la conseqüència d’un sistema econòmic que posa ben al mig un ídol anomenat diners. ... Aquest món no té futur, perquè la gent no té dignitat si no té treball. ... Volem un sistema just. No volem aquest sistema econòmic globalitzat que ens fa tant de mal. Al mig, la dona i l’home, no els diners.

I fer-nos llavors la pregunta clau: què cercam realment amb les nostres propostes i plantejaments educatius? només i sobretot els diners? o la millora humana i social de cada un i de tots?

I, finalment, però mai en darrer lloc, la nostra preocupació i fidelitat per la cultura, la llengua, el nostre ser poble i església a Mallorca. Així ho signam, Jaume Alemany Pascual, Bartomeu Barceló Nadal, Miquel Company Bisbal,  Antoni Garau Garau, Andreu Genovart Orell,  Llorenç Lladó Calafat,  Jaume Mas Julià, Rafel Mas Tous, Pere Mascaró Munar, Gaspar Monserrat Noguera, Francesc Munar Servera, Pere Orpí Ferrer, Joan Parets Serra, Joan Perelló Sansó, Antoni Pujol Bosch, Sebastià Salom Mas, Bartomeu Suau Mayol, Bartomeu Tauler Valens i Guillem Vaquer Homar

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar