Ha arribat a les meves mans un novenari de l’Esperança i he pogut comprovar que aquest senyor capellà de les nostres parròquies ha canviat alguns aspectes de la lletra del cant d’entrada de la novena de l’Esperança.

Aquests canvis, no han fet  més (segons he pogut escoltar) que a les novenes la gent s’embulli i que no sàpiga si ha de cantar com tota la vida, o de la manera que ara aquest senyor vol imposar (millor dit, ja ha imposat). Per altra banda, ha dit que la novena de  l’Esperança es centenària, més que centenària, i que vol que aquest any sigui un homenatge a la novena, no sap quan va començar la tradició però vol fer un homenatge centenari. Les madones amb qui he pogut xerrar (i tenen entre 70 i 80 anys) diuen que les seves mares i pares, i els seus padrins, sempre havien fet les novenes, així que pens que anam cap a 200 anys o més. No hi ha motiu per fer una festa centenària a una novena que ja els ha passat de llarg.

També diu que ha analitzat el text de la cançó abans escrita, i que pel text ell ha pogut esbrinar que la novena es feia a l’Església del poble, no a la Capella del Castell (fa un parell d’anys que amenaça que les novenes no se celebraran a la Capella i ho vol aconseguir amb qualsevol excusa) i que a més, es feia de nit. La mateixa gent major amb qui he xerrat conta que tant els pares com els padrins sempre han pujat a novena a la Capella del Castell i d’horabaixa.

Segons la seva anàlisi, l’estrofa: Quan l’alta claraboia..., es refereix a la claraboia de l’Església, i que apaga sos joiells es refereix als vidres de colors de la dita claraboia. Jo puc i vull donar-li una altra interpretació, per si vol atendre a raons abans de tornar a xerrar de coses no del tot fefaents o no ben documentades, o no del tot meditades (que tot el poble sap que per norma general no ho vol fer).

La mevau anàlisi particular:

La claraboia es la de la Capella, i, si ho vol mirar, veurà com al final de la novena el sol arriba a l’altar i es va apagant, i com aquest queda il·luminat amb les espelmes i ciris que hi ha encesos per a l’ocasió (actualment no es deu apreciar tant per la llum elèctrica que hi ha instal·lada). Joiells són cascavells, no vidres de colors (jo mínimament no ho he pogut trobar enlloc) i amb aquesta paraula es pot referir perfectament a les campanes, que en el cas de la Capella del Castell es troben situades ben damunt la claraboia. D’aquí ve: Quan l’alta claraboia ressona sos joiells... (les campanes cridant a novena). El vostro altar s’enjoia, de llums i de ramells... (a l’hora del començament de la novena, en tocar el darrer, s’encenen els ciris i espelmes, il·luminant les composicions florals que sempre s’hi han pogut fer). La nit és arribada, del poble verge amada, ressona la tonada quan callen els ocells... El poble sempre l’ha estimada, i a la tonada a què es pot referir és al Puig i sempre tan agradosa... cant d’acabament de la novena, començament de la foscor de l’horabaixa, els ocells es retiren i el fidels l’hi canten, tot recordant amb alabances el miracle de la boira i demanen ajut a la mare estimada, per no perdre mai l’esperança ni la seva protecció.

Un fidel