No tot el que fa l’home és dolent, però sens dubte és (molt) millorable






 

Benvolgut Sr. Tillman,

Fa dos anys al programa de divulgació científica on feia feina vam entrevistar Paul J. Crutzen, un dels descubridors del forat de la capa d’ozó i Premi Nobel de Química l’any 95. En parlar del canvi climàtic i sobre la incidència de l’home en la seva acceleració, Crutzen ens va fer una recomanació ben sorprenent: si volíem posar el nostre granet d’arena per intentar frenar el canvi climàtic una de les coses que podíem fer era menjar menys carn. Segons Crutzen, la ramaderia és una de les causants més importants dels gasos que provoquen l’acceleració del canvi climàtic. És per això que no m’acaba de quadrar que dos anys més tard Crutzen, precisament, hagi canviat tant d’opinió i ara afirmi que l’acció de l’home no té cap incidència en el canvi climàtic que estam patint.


Que un altre científic com Berrien Moore hagi dit en algun lloc que hi ha dades sobre l’estudi del canvi climàtic que s’han tornat insegures és possible. Però aquest senyor, precisament, és una de les autoritats científiques que defensa la influència de l’home en el canvi climàtic. De fet, va compartir el Premi Nobel amb Al Gore per haver posat a damunt la taula estratègies per combatre el canvi climàtic. Una de les coses que va dir en rebre el guardó va ser: “Hauríem de reduir un 80% l’emissió de CO2”. Si ha canviat de postura respecte aquest tema com vostè diu,  em sorprendria tant com el canvi de Crutzen. Però en ciència tot és possible mentres no es demostri el contrari. És el que passa amb la teoria de Milankovitch. Una bona teoria, efectivament, però que té una sèrie de problemes tant per ser demostrada com per ser anul·lada: els períodes de temps als que es refereix en molts casos són de centenars de milers d’anys i no tenim prou registres com per valorar-ho al 100%. En tot cas, sembla que la variació de la inclinació de la terra en la seva òrbita al voltant del sol podria influir clarament en el canvi del clima provocant glaciacions i períodes de calor com el que ara estam vivint. Això no treu que avui la major part dels científics que investiguen el canvi climàtic estiguin d’acord en afirmar que la ramaderia intensiva o la combustió massiva de combustibles fòssils estiguin accelerant aquest procés. No em consta que Crutzen ni Moore es trobin entre la minoria que està en contra de la teoria antropogènica o entre els que neguen el canvi climàtic. Si vostè té proves del contrari, li agrairé que me les faci arribar a través de Cap Vermell (si li sembla bé ho feim a nivell privat per no avorrir als lectors d’aquesta publicació).


Jo també crec que l’home pot fer i ha fet grans coses, que no tot és negatiu i que sovint el que pensam que són encerts, demà són errors, com ara la invenció dels CFCs. Tot i que vivim en un planeta on mor una criatura de fam cada tres segons i on s’està acabant amb espècies i ecosistemes a un ritme frenètic (un ritme desconegut des de la gran extinció massiva del Pèrmic Triàsic), una part privilegiada dels habitants del planeta hem millorat les nostres condicions de vida. No tot el que fa l’home és dolent, però sens dubte és (molt) millorable.

 

Atentament,

Miquel Piris

Benvolgut Sr. Tillman,