Què volem per als nostres fills esportistes?

Detalls
Categoria: Cartes
Vist: 2842

No he escrit mai cap article expressant la meva opinió, però avui m’agradaria fer-ho. Dilluns vaig anar al teatre a les jornades de futbol base: “El camí de la formació a la competició” i me vaig desapassionar molt quan vaig veure el teatre mig buit. Hi havia tots els nostres entrenadors, molts de delegats i directius, entrenadors i directius d’altres pobles de la comarca... però faltaven els pares.

Jo pensava (il·lús de jo) que la gent del futbol hi participaria molt per moltes raons, però la més important és perquè crec que ens importa molt l’educació dels nostres fills. Quan dic educació no me referesc a l’educació que donen a les escoles, sinó a l’esportiva, la que donen en el camp els entrenadors,coordinadors, preparadors físics, etc.

   Quan vaig al camp qualsevol dia d’entrenament, a les 17.00 h o a les 18.00 h, i veig que a la graderia hi ha pares i mares mirant l’entrenament pensava que era per veure la formació esportiva i social del seu fill amb els altres companys, però després d’anar a la 1ª jornada i no veure més que tres pares, me demano: “a tots aquest pares i mares que van a tots els entrenaments, a tots els partits, els interessa més l’educació esportiva del seu fill o que el nin jugui i sigui un gran futbolista?”.


  Sempre he pensat que un club de futbol és més que un centre on s’ensenya a jugar a futbol i així em va quedar confirmat a la primera jornada de futbol del passat dilluns. Els ponents que varen venir eren d’un nivell extraordinari, per exemple en Pep Alomar i Àlex Garcia, varen fer una xerrada de futbol base donant més importància a la formació com a persones més que com a futbolistes fins a una edat, i al col·loqui amb Serra Ferrer va quedar més que reafirmada aquesta idea.


   Un moment donat en Pep Alomar va dir que per exemple a Sa Pobla i a Inca s’havia posat en marxa dins el club una aula de reforç amb un mestre per als futbolistes que no van bé a l’escola i que l’assistència és obligada. Hi ha tantes coses que amb els pares es podrien aconseguir!!


   Estic molt content de l’acollida que han tengut les jornades entre el tècnics, ja que tots hi eren.


   Per acabar, vull dir que no he fet aquesta carta com a directiu de l’Escolar, sinó com a pare de dos nins que juguen a futbol, que és l’esport que els agrada i crec que és el més important. Després -i sense desmerèixer tot això- també dono importància a la part esportiva. Amb aquesta carta no pretenc, ni molt manco, donar lliçons a ningú; simplement si serveix per fer-nos pensar un poc ja em donaré per satisfet. 

  Moltes gràcies.

KIKO MELIS