En la mort de la nostra estimada Magdalena.

.Fill i nora de Magdalena Nebot "Raia"

 El passat dissabte dia 27 ens va deixar na Magdalena Nebot Vaquer “Raia”, la nostra estimada mare i sogra, amb qui hem viscut i conviscut els darrers mesos.

Aquests dies es repeteixen els recordatoris sobre la seva vida des que era una nina. Tot l'horror i patiment durant la Guerra Civil, la persecució de la seva -i la nostra- família, la mort d'éssers estimats, l'exili, tot el dolor infligit... Unes experiències vitals que la varen convertir en una dona valenta, lluitadora i decidida, amb un caràcter que la va dur a posar-se al capdavant de la recuperació de la memòria històrica a la nostra illa i a la recerca de les restes de les persones represaliades per la dictadura franquista. La seva història ha estat escoltada per molta gent en els darrers anys, i ha rebut nombroses mostres de reconeixement per la tasca realitzada.

Però, en aquesta carta ens volem centrar en el seu vessant més personal, com a mare i sogra. Na Magdalena ha tengut una vida llarga, plena de vitalitat i energia. De fet, va conduir fins no fa gaire. Ha estat una dona independent i decidida, sempre activa i implicada, que es va valer per ella tota sola fins que fa un any tota aquesta fortalesa física va entrar en un lògic declivi.

De llavors ençà, na Magdalena ha viscut amb nosaltres, l'hem cuidat i hem tengut cura de totes les seves necessitats. Especialment els últims tres mesos no han estat gens fàcils, i així com la seva vitalitat s'anava apagant també requeria d'un major acompanyament. Ha estat un període dur, d'estar pendents d'ella, de dormir al seu costat, d'experimentar com l'espelma s'anava apagant. Com saben totes les persones que han assistit un familiar en els seus darrers moments, aquesta és una circumstància que sempre suposa un desgast físic i psicològic.

Però, en la seva mort, després d'aquests mesos de patiment, hem estat conscients d'un fet fonamental, i no és altre que la constatació de com l''estimàvem i de com ens estimava ella a nosaltres. Perquè, encara que pugui semblar mentida, després de conèixer algú tota una vida tant com es pot conèixer una mare, el cert és que la gran dimensió d'una persona sovint es mostra d'una forma més clara en els moments crucials.

I na Magdalena, en els moments crucials, tant en els episodis més dolorosos de la seva infància i adolescència, com en els darrers instants de la seva vida, ha estat una persona bondadosa, solidària, decidida, a vegades obstinada i de conviccions fermes. No se'n volia anar, però la llei de la vida tenia programada la seva partida. En qualsevol cas i sobre tot, s'ha fet estimar, i molt. La plorarem i la recordarem.

No volem finalitzar aquesta carta sense donar les gràcies a totes les persones, entitats i associacions que en aquests dies han tengut un record per na Magdalena, evocant tot el que ha fet i significat. Allà on sigui, n'estarà molt orgullosa.

Patrice Serra i Carmen De Cabo