" Això de dir als altres com han de gestionar les coses de casa seva, els doblers i, fins i tot, el temps, és tasca molt habitual, massa."

És molt d’agrair qualsevol col·laboració dels lectors a un mitjà de comunicació, siguin opinions, fotografies, queixes i qualsevol altra informació. Serveix per donar riquesa i per mantenir viva aquesta discreta societat de la comunicació global.

La disparitat d’opinions genera riquesa, sempre que el debat es faci de manera educada i respectuosa, gens agressiva, ni tractant d’imposar les pròpies opinions.

Una carta recent de “fester”, opinant que és una llàstima que els bars tanquin a determinades hores quan hi ha festes, em permet incidir en aquesta disparitat d’opinions. Presentada amb pseudònim, no puc precisar ni l’edat ni la professió de qui signa la carta, però probablement no aniria gaire desviat de criteri afirmant que no ha treballat gaire en el sector de la restauració. O, potser sí, qui ho sap.

La tan mallorquina expressió fer els comptes (perfectament extensiva a moltes altres comunitats del país), deu tenir la seva raó de ser. Això de dir als altres com han de gestionar les coses de casa seva, els doblers i, fins i tot, el temps, és tasca molt habitual, massa. Si conegués l’edat de fester podria opinar quant a les diferències generacionals; és a dir, suposant que és una persona d’edat jove (si fos gran d’edat i jove d’esperit crec que no hauria escrit aquella carta), una persona de més edat li podria explicar batalletes de les històries de dècades enrere, de com han variat les festes d’ençà fins ara: ai, els balls de plaça d’abans; ai, abans no bevies alcohol tan prest; ai, l’hora de tornar a casa era sagrada; ai, si festejàveu no us podíeu atracar l’un a l’altra...

És clar que les coses canvien generacionalment, no faltaria més! Menys això de dir als altres com han de fer les coses, això no canvia. Tampoc no ha canviat l’Estatut dels Treballadors, on s’estipulen els descansos dels treballadors i les condicions laborals, entre d’altres aspectes. Però com hi ha excedent de mà d’obra i com una tercera part, si no més, dels ingressos dels empresaris, són imposts, les condicions laborals dels treballadors cada vegada són més fràgils, com també ho són les dels autònoms i dels petits empresaris.

No sóc partidari de dir-li a cap empresari quin horari ha de fer. Això ho pot fer el seu gestor, si li ho demanen. Tampoc no li ha de dir el client, tret que hi hagi molta confiança i, aleshores, ho farà particularment i de bones maneres. Insinuar si ha fet caixa com argument per dir que tanca a determinada hora, em sembla lleig: ja és molt que mantingui el local obert i que pugui respectar l’horari i els descansos que li imposa la llei! I és molt que tingui personal contractat!

D’altra banda, els treballadors de restauració també tenen dret a participar de les festes locals. O no és així?

Bé, acabo reiterant l’agraïment inicial: el debat és molt interessant i necessari, fins i tot quan uns van de festa i d’altres treballen!