inici

Cap Vermell

Salvem l'Agulla o.... la deixam morir?

"...hem experimentat una desafecció cap a cala Agulla. Ja no ens importa salvar-la"


Quantes vegades haurem de salvar l'Agulla? Tal volta, no ens adonarem i qualque dia serà morta. No tendrà remei.

Recordem quatre dades històriques en tres etapes:


1

A principis dels 80 es feren uns adhesius que la reclamaven d'un projecte especulatiu-urbanístic a l'estil del que pugui existir actualment a Sant Margalida o Muro, es a dir, amb els edificis just darrera les dunes. Sortosament s'aturà.
Llavors, la barrera per accedir al Pi de ses Vegues estava tancada com a part de la propietat privada i els ecologistes anaven, adesiara, a rompre el pany "en nom de la llibertat".

Al Parlament autonòmic es demanava una figura de protecció d'aquests espais. Llavors el tema era la protecció del territori. El nº 44 de Cap Vermell es feia ressò d'aquesta demanda.

Cap a l'any 1987 es construí els ombràcols del que és encara l'aparcament actual amb un eslògan prou agossarat en aquell moment: "Possa el teu cotxe a cobro". El mateix any té lloc la primera "regeneració d'arena".







"..sempre L'Agulla!

Diversos grups, amb els ecologistes davant, estan duguent a terme una recollida de firmes (amb molt d'éxit)  en favor de la preservació de la zona.
 Així, enmig  d'una campanya de conscienciació, en la que no hi manquen uns "posters" força atractius en distints idiomes. Per la seva part, el Grup Nacionalista del Parlament de les Illes Balears, ha presentat una proposició de llei en el mateix sentit. Desitjam que la cosa no quedi, com sempre, en quelcom purament testimonial i que els qui poden decidir es mostrin d'una vegada sensibles a les demandes populars. Donar mé's voltes al tema són ganes d'embrutat paper, sobretot si, com ja s'ha vengut demostrant, la postura de "Cap Vermell" está tan clara. Com diuen els cartells, salvem Cala Agulla!"








El llavors batle, Joan Pascual, deia:" Efectivament s'han mantegut conver­sacions amb els propietaris d'una part de Cala Agulla, la família Balaguer, i ara això està pendent de la decisió de l'Ajuntament. Bàsicament, la proposta consisteix en la possibilitat d'ampliar la zona urbanitzable que se va aprovar l'any seixanta-tres, en uns 28/30.000 m2, i, per altre costat, en la possibilitat de construir una casa en un solar que està entre els apartaments que ha cons­truït en Joan Ladria i S'Entrador. Aquesta ampliació de la zona urbanitza­ble estaria constituïda per un polígon irregular que es pot subdividir en un rectangle i un triangle. El triangle és la part que més s'acosta a la mar per   un   dels   seus   vèrtexs,   i arriba 
a   uns   dos-cents   metres   de   la costa. La proposta contempla que aquest triangle, d'uns   16.000  m2,  sols admeti dues altures  d'edificació, amb 25 m3 per m2, i, encara   que la part edificable  fos la base del triangle més allunayada de  la mar.  Lògicament,   si l'Ajuntament 'ho   aprovàs, s'hauria de presentar el corresponent  Pla  Parcial que s'ajustàs a la legislació vigent".

Al mateix número 45 de la revista hi trobam:
Per considerar-ho de sum interés, i vista la permanent problemàtica que suscita la possibilitat d'urbanitzar Cala Agulla, reproduim a continuaqiá la Proposició de Llei presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Nacionalista PSM en el Parlament Balear:PROPOSICIO DE LLEI DE DECLARACIO DE CALA AGULLA, CALA MOLTO, CALA MESQUIDA I  CAP D'ES FREU, COM A AREA  NATURAL D'ESPECIAL INTERES.

A principis dels 90, aquells que reivindicaven llibertat, ja en el govern municipal, al veure la concentració de cotxes on arribava, decidiren, tornar a posar pany a la barrera en nom de l'ecologia i medi ambient.

L'any 1991, s'aprovà la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, la que declara 47 ANEIs a Mallorca. Un d'ells, era el de Cala Mesquida-Cala Agulla. No s'adoptaren massa mesures de protecció però la declaració d'ANEI inspirava respecte, si més no per la població de Capdepera. Mesures contra algunes plantes invasores, quatre cartells i distintius de qualitat: les banderes blaves. Ara bé, mai s'ha fet un pla d'actuacions. I un ANEI bé s'ho mereix.


2

El turisme, que s'ho engola tot, necessita més espai. Coincidí que, els anys 2009-2010, les aigues s'endugueren una part d'arena de la vorera de l'Agulla i deixaren en descobert més quantitats de roques, que segons el president de l'Associació Hotelera d'aquell moment impedia posar les hamaques i sombrilles suficients. De fet parlava de que "hi hauria d'haver tres vegades més d'hamaques i sombrilles". Així, l'Associació hotelera encapçalà un SALVEM CALA AGULLA. VOLEM ARENA. Cap vindicació ecològica. Volien més espai per poder dur-hi més turistes. Més hamaques, més sombrilles! Era el que els podia salvar de la crisi. 



I amb el recolzament de la majoria de l'Ajuntament dia 25 de juny de 2010 es va fer una manifestació de més de 1000 persones. El govern Balear, amb el pacte de progrés i la conselleria de medi ambient, que ostentava l'extinta UM, informà favorablement del desastre ecològic més greu que ha sofert aquesta bella platja. 



Un any després, el 2011,  tingué lloc la tan esperada regeneració, amb arena d'interior. Un fracàs i molts d'interrogants per resoldre, encara. 



Cap Vermell i altres mitjans denunciàren la deficient regeneració amb una arena amaresada, que feia pols, deixava pòsits i quedava feta una pedra. Tot i que l'empresa concesionaria tenia ordres de mesclar les dues arenes durant anys es diferenciaren perfectament.



Però la mar tot s'ho menja. I avui per avui queda poc rastre d'aquella suposada regeneració. De fet el 2014 els vents foren favoravles i també publicàrem que hi havia més arena que mai a Cala Agulla. I el que no vulgui creure que la natura no es pot modificar a voluntat i que, en aquest cas concret, hi ha cicles de més i de manco arena. Sinó que miri fotografies de fa cinquanta anys i veurà les mateixes roques al descobert.


3

2012-2018... Salvem l'agulla del renou, la música amb alts decibels, les gateres, les llaunes dins l'aigua, les festes i la venda ambulant. O no. Ara ja no és l'urbanisme ni l'espai arenós. Ara és la tipologia turística, la barbàrie allò que més destrossa la nostra costa. Les autoritats any rere any s'excusen en questions de personal, burocàtics, lleis de diferents pelatges per no posar-hi remei. I el que fa més mal és que aquest fet no passava abans, ni ara és generalitzat a tota l'illa. És més, ens hem afegit al club de platja de Palma i Magaluf. Amb la crisi ningú no reivindica res, ja està bé el que més o manco ens deixa sobreviure. Sense pensar que la situació econòmica de cinc temporades seguides de xifres turístiques d'escàndol es degut a la situació política convulsa del nord d'Àfrica, ja sia per aquelles malaurades primaveres àrabs o el terrorisme jihaidista.

Quan als polítics, la inacció és la norma. Una batuda amb la guardia civil i premsa inclosa a l'any per poder dir que fan el que poden. El tàndem Fernández-Ferrer ha fet història. Ajuntament i Associació hotelera tan ben avenguts han deixat podrir una situació i ara no saben com aturar-la. O si ho saben, prefereixen no aplicar les mesures correctives pertinents.
Tot i que pens que la innacció, el no fer res, està en els fonaments polítics d'aquest consistori. Al vell estil. Diuen que Franco tenia dues piles enormes de carpetes, expedients, etc... a la seva taula de despatx. Un dels munts era el de "assumptes que el temps resoldrà". Cada cert temps, Franco passava unes carpetes a l'altre munt, sense obrir-les, ni mirar-les, ni decidir, ni res de res. Aquest munt era el de "assumptes que el temps ha resolt". Sembla que Rafel Fernández, al també més pur estil Rajoy, tracta d'emular aquests dos personatges polítics. Perquè ben segur que aquesta tipologia de turisme, d'aquí un temps mudarà de costums i tal volta vagi a un altre indret.

També en aquest temps s'ha tancat la zona del Gulló. S'ha prohibit l'accés a la costa, cosa de dubtosa legalitat.

Aquesta etapa no ha acabat. El més perillós és que pot empitjorar.



SITUACIÓ ACTUAL. 

A mode de conclusió.




El més perillòs de tot és que la població del municipi hem deixat d'anar a Cala Agulla. Hem renunciat a la platja de referència del municipi, on hi anavem en família perquè no volem, no vull, que els més petits vegin aquest lamentable espectacle diari. Perquè anam a la platja a passar-ho bé, no a tornar a casa amb més estrès que amb el que hi has anat.

Així doncs hem cercat altres racons i, el més greu, hem experimentat una desafecció cap a cala Agulla. Ja no ens importa salvar-la. Per la gent que hi va ja és pot morir. Morir d'èxit o morir de desafecte. Tant se val. Els nins ja no van a Cala Agulla a nedar. Pot ser alguns joves, encara.

Ara, de Cala Agulla, en fan imans de publcitat, amb fotos falses, sense cap turista...aquí el teniu. Cala Agulla sempre serà la nostra "prostituta de luxe".



Al final serà un "entre tots la mataren,...." i ens torbarem anys en retornar-la a la normalitat. Les mesures són de cara a la galeria. Els tancats dels xiringuitos no resoldran res. Mentres els hotelers, fan el mateix, el mes de juny, quan es parla d'això, contraprogramen les informacions amb dades de despesa en inversió o del turisme vacacional il·legal. 

Hi ha solucions però cal fermesa i tolerancia zero. Han de començar els hotelers: al contracte amb els majoristes i toursoperadors ha de figurar que davant conductes incíviques als turistes en questió se'ls posarà al carrer. La policia i guardia civil ha d'actuar sense contemplacions. Delegació de Govern no pot ser aliena al problema. I la Conselleria de turisme i el consolat alemany a Mallorca ha de comunicar i donar a conèixer que aquesta conducta incívica serà sancionada amb el retorn al país d'origen sense cap dret a indemnització.

Algun hoteler ja ho ha fet. Si no és així, sols ens queda mirar impassius allò que passa, remugar a les xarxes socials i deixar morir un del més bells paratges del municipi i de Mallorca. 

Ah! i recordau que de la desafecció a la turismo-fòbia sols hi ha una passa. Vull dir que la situació general encara pot empitjorar. El parc natural pel poble que reivindicàvem els anys 80 (adhesiu de la capçalera) fou un miratge, l'hem prostituït per quatre euros, quatre!

Una llàstima!


Un que l'estima


Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar