Llangorosa processó del dia de la Patrona



Mig centenar de persones, en silenci, talment la Setmana Santa, precedides per la Banda de Cornetes i Tambors. Després de 120 anys de processó, per primer cop es deixaren de cantar les “avemaries”, del rosari. La Banda de Música no hi va poder assistir, convertint la desfilada pels carrers de la patrona de Capdepera en un acte seriós i fins i tot trist.
 Costa creure que la no participació de la Banda de Música a la processó de l’Esperança d’enguany tengui  res a veure en el fet que aquest acte no estigui inclò en la quota anual d’actuacions  estipulada per l’Ajuntament. D’aquí que, a les acaballes de la festa, la dita més comentada entre els assistents fou aquesta: ”Si en lloc de l’Esperança, avui fos el dissabte de Sant Antoni, ben segur que no n’hi hagués mancat cap, de músic…” 
I costa creurer-ho  perquè, més que mai, en els darrers 6 o 7 anys, la presència als actes de l’Esperança  de les autoritats locals, eminentment socialistes (quina parado-xa!)  és palesa  i no ha mancat recolzament oficial als actes  organitzats per la parròquia o la novella Obreria de l’Esperança. Tal volta el que mancava era la implicació voluntària dels músics o dels seus dirigents.
El pregoner d’enguany,  Joan Servera, en el seu discurs  va voler  fer una reivindicació sobre la separació que semblava que existia, als darrers anys, entre l’església local i la corporació municipal respecte a l’oratori del Castell. A l’edició de la festa de la patrona d’aquest 2013 semblaven superades les discrepàncies que al llarg dels  darrers cinc anys  han existit entre la parròquia i la Sala, malgrat que els representants  municipals mai hagin deixat de ser presents  a tots i cada un dels esdeveniments programats, inclòs  l’Ofici Major del dia de la patrona.
La magra participació de la gent, unes 50 persones hem dit,  a la processó del capvespre del dia de la patrona ha evidenciat, una vegada més, la necessitat de suprimir aquest acte de la festa de l’Esperança.  Demanam al senyor Rector i, també, a Miquel Garau, encarregat en cap, que abans es convoqui, amb temps suficient, un “referèndum” sobre sí o no es vol continuar amb la desfilada. Tal volta, no ho dubtam, encara guanyarien els d’opinió favorable a la celebració de la processó. L’evidència, però,  que al respecte tenen  alguns observadors, més que comprovada, és que en els darrers anys  els partidaris de la processó resulten ser, a l’hora de la veritat, els que manco hi van, els menys nombrosos. I això costa entendre-ho.
 La tradicional processó  mostra  ja fa temps signes d’estar  fora de lloc i no s’entén  que quatre o cinc feligresos ancorats en el passat puguin tenir tanta influència per fer possible que la processó tengui continuïtat. Aquests feligresos, de  cada any que passa, tenen més edat, es fan majors, és la gent que hi participa.
 
Els gabellins més joves quasi semblen ignorar l’existència d’aquesta tradicional  i històrica celebració  i,  per  tant, no li donen la importància que, des de sempre, ha tingut per a Capdepera. Quina pena!
Les Completes del dissabte de l’Esperança són autèntica manifestació de la devoció popular. Aquest acte sí que s’hauria de conservar, com també la missa major del dia de la patrona. Així mateix  ha de perdurar el  típic Sermó de la Boira dins la Capella del Castell. Però no per això és necessària una tan minsa i  poc concorreguda processó.
Clar que això són “ faves comptades”. I, com en el futbol, si no es fa pedrera, la supervivència de la festa, concretament de la processó, no trigarà molt de temps a defallir.
I bé que ens dol…                 
   Signat:    Miquel, Mateu, Antoni, Tomeu, Andreu, Pere, Joan i Llorenç:
                                         UN GRAPAT DE DEVOTS DE L’ESPERANÇA