En aquest darrer concurs davallà la participació tot i que es va mantenir
el nivell de qualitat literària










 
Parlament de Pep Terrassa, amb motiu del lliurament del Premi Cap Vermell 2016

El dia que tot acaba, quan ja només ets en la nostra memòria, aquell primer dia hauria de caure dels calendaris.





Es farà una recollida setmanal cada divendres al rebedor de l’institut:
  • de taps (la primera setmana), 
  • de menjar (la segona setmana) i 
  • de roba (la tercera setmana).



Fundador de la revista VORA MAR (1973-1979) de Peguera.




L'ajuntament de Calvià ha publicat un llibre i DVD sobre la prensa forana a Calvià.




Ja em disculpareu la incursió volguda dins un terreny de cards i polsegueres. Som a l'era amb pols i pallús, i qualque aresta. Començant pel títol – ambivalent- tant en el fons com amb la forma. Volgudament, que rima amb ambivalent. Perquè puristes o aprenents de lingüistes – una altra rima no forçada- comencin la cacera dels tres peus del gat. El món, com deia la cançó, gira i gira.

Tot pensant en els canvis pendulars vaig tenir un pensament que potser seria catalogat de sexista, si més no per als de sedàs prim. Inevitable i decorós, el pensament. Un amic, ja seixantí i jubilat, es queixa baixet baixet i d'amagat que ara els seus saludables passeigs estiuencs pels arenals dels nord-est de l'illa tenen una inflexió negativa en el seu coeficient de motivació. Ha notat – jo també- darrerament que la vista no s'engalana amb turgències femenines. Cossos esculturals, concordants amb el cànons grecs i altres mesures de gràcia- no en manquen estirades i estovades al sol, però allò que se'n diu una concessió libidinosa a les deixes del temps passat, més aviat escassegen. El toplees va a la baixa si es contrasta amb ulteriors estius ja amb regust de remots. No és que hi tengui res a dir, són coses de la mutabilitat d'hàbits. Simplement ho constata amb la màxima neutralitat de què és capaç no fos cosa fos acusat de sexista, cosa, com tots sabeu, no significa addicció al sexe – que en això ningú no hi té res a dir, sempre i quan no sigui obsessiva- sinó té l'amarga semàntica de ser discriminatori – suposadament- envers un sexe maltractat històricament.

Ara, coses efímeres de la mutabilitat- arrossegam tots aquesta mena de pecat original que l'hem de redimir a tothora i en tot moment. En el fons i en la forma. Així, hem hagut de sadollar el rebost del nostre vocabulari de paraules suposadament angelicals -ergo sense atributs sexuals, ni carnals- que frega la feredat i el ridícul espantós, començant, ni que sigui a tall d'exemple, per les diputades i diputats i acabant reunint-nos o fent tertúlia en la salsa del professorat (que no veig per què no l'han batejada per un mot molt més redemptor com podria ser sala de la professoreria).


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Les Biblioteques Municipals organitzen una conferència sobre la figura del dimoni


Clica a l'imatge per ampliar el programa



Per als qui no ho saben la jaia Xaloc és un personatge molt popular de les rondalles mallorquines. Una jaia és una persona vella, xaruga, arrugada, lletja. Vivia amb una germana tallada amb els mateixos patrons, na Bigalot. Segons la rondalla “tenien casera per vendre”. Na Xaloc duia les messions, na Bigalot era un poc aturadeta, tant que es xuclava els dos dits de la mà, fins que els arribà a tenir fins. Na Xaloc va ordir una estratagema per fer creure al rei, que cercava reina, que na Bigalot era una joveneta de 19 anys fina d'allò més, només mostrant-li els dos ditets llisos i lluents. El rei s'ho va beure fins que va arribar l'hora de consumar el matrimoni que es topà amb la repugnant feréstega realitat. Va reaccionar de forma primària i amb dues coces va enviar l'esposa a passar la nit damunt una llimonera, tota crucificada d'espines, previ bot no volgut ni desitjat des de la balconada nupcial. Però com que na Bigalot era innocent -no hi havia hagut el més ínfim grau de connivència amb la trama de la germana- i és un personatge de rondalla, va passar el que havia de passar: unes fades benèvoles s'apiadaren d'ella, dels seus crit i de les llagues i, cada una, l'obsequiaren amb un desig. El resultat de tot plegat -coses de la fantasia- és que es convertí amb una joveneta més garrida que el rei hauria pogut imaginar. El rei, en guaitar per la finestra i veure aquella trasmudança, volia abdicar i així com pogué rescabalà de greuges passats la pobre i alhora afortunada Bigalot.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Aquest manifest va ser aprovat per unanimitat al plenari de l'Ajuntament de Capdepera, de dia 1 de desembre

Subcategories