Sirena d’autor anònim.

Pere Antoni Massanet «Marín» i la seva esposa tenien una botiga de queviures al carrer del Far, avui Elionor Servera, davant l’entrada de l’Hotel Castellet i en Pere Antoni darrere la botiga hi tenia una Sala de Ball. La Sala va ser decorada pel pintor mexicà que aleshores vivia a Cala Rajada: en Santos Balmori Picazo, que pintà una Sirena a una paret, pintada al natural. La pintura va ser molt comentada i visitada a la època.

La Sala de ball la regentava un matrimoni que, a més, eren professors de ball. Per referències sabem que en Jeroni Climent hi aprengué de ballar. En Jeroni Climent era tot un personatge damunt el moll de Cala Rajada. 

A continuació, el que va escriure a les seves memòries de la seva estada a Cala Rajada en Santos Balmori Picazo, que no va ser reconegut a Mèxic fins a la seva vellesa.

El 1936, amb la guerra civil, en Pere Antoni Massanet va ser empresonat per les seves idees socialistes. Quan sortí de la presó va vendre la botiga a Jaume Sans i la seva esposa pares, de Margarita Sans.

La Sala de Ball la comprà els pares de Magdalena Carrasco, i també compraren la casa de la Plaça dels Pins. A la Sala de Ball, a la part de darrera, anys després, na Magdalena Carrasco i el seu espòs, Felipe Cardiel, construïren la Pensió Baleares.

Els pares de na Magdalena Carrasco, ell Guardia Civil retirat, amb la seva vinguda a Cala Rajada volgueren posar a na Magdalena a la costura de les monges franciscanes, però toparen amb Sor Trinitat, que els negà l’entrada al convent mentre tinguessin la pintura de la Sirena a casa seva i no l’esborrassin.

A la dècada de 1940, anys de fam, no sobrava res, no hi havia pintura i provaren d’emblanquinar la paret de la pintura de La Sirena. Una emblanquinada i una altra, però sortia la silueta de la Sirena.

Sor Trinitat, que passava revista a la pintura, manifestava que mentre tinguessin la silueta de la pintura, na Magdalena no entraria a costura.

Després de moltes emblanquinades, aconseguiren esborrar la Sirena i la nina Magdalena pogué anar a costura.

Nota:

El text de Santos Balmori és d’aquest llibre:

Jordán de Balmori, Helena (2003). Remembranzas, silencios y charlas con Santos Balmori. México, D. F.: Universidad Nacional Autónoma de México, p. 44-46.

En aquest altre llibre hi una semblaça biogràfica del pintor mexicà i la coberta és el cap d’una dona gabellina pintat per ell:

Jordán de Balmori, Helena (1997). Reflejo del ritmo: antología de Santos Balmori. México, D. F.: Universidad Nacional Autónoma de México.

Aquesta darrera imatge de la Sibil·la també va ser pintada a Mallorca.