Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan florides. Avenç del que serà el fruit dolc d'estiu. Algunes figueres mostren alguns fruits ja madurs, per ventura el càlid hivern en pot ser la causa, o no. Sempre hi ha hagut fruita fora de temps.

Sens dubte es tracta d’una planta molt “fotogènica”, amb belles flors i formes visuals molt atractives.

Ens comentaren l'anècdota que, a una trobada (concretament amb motiu de l'aniversari del tractat de Capdepera), un professor de la Universitat d'Alger, visitant el poble, demanà el nom de la planta i li contestaren que aquí es deien "figues de moro", i sorprès comentà que al seu país es coneixien com a " figues de cristià".  

Aquesta fruita es cull a la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants, per a fer-ne la collita. Un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara xarop i arrop, formes amb què s'eviten els pinyols
Una curiositat: Un altre ús, que motivà en gran part la seva difusió a les Canàries, el Nord d'Àfrica i el Mediterrani, és la cria de cotxinilles per a la producció d'un pigment vermell, el carmí, utilitzat entre d'altres coses com a colorant alimentari.

A les zones de parla catalana, té molts noms populars, com ara figuera de pala o figuera palera al País Valencià i al Carxe, figuera d'Índia (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l'Alguer), figuerassa, figuera de Maó a la Catalunya Nord o figuera de pic a Eivissa.