inici

Cap Vermell

Portalet / Tots som en Tolo

 

Tots som en Tolo

 

 

 









 

En Tolo Alzina, com saben els nostres lectors, ha estat condemnat penalment a vuit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. La sentència no és en ferm i segons declaracions es pensa recórrer. Com se sol dir en aquests casos, tòpicament, acatam la sentència i, independentment de si la compartim o no, tal volta és el moment de respondre a un seguit de qüestions:

  • Hagués evitat l’accident la llicencia d’obres?
  • Es una sentència simplement administrativa?
  • És un sentencia condicionada per la presència mediàtica?
  • Ha volgut ser una sentència exemplificant? Hi haurà un abans i un després d’aquesta sentència?
  • Tenien raó aquells qui, en calent, demanaren la reprovació, dimissió o, fins i tot presó del aleshores batle de Capdepera?
  • L’estructura econòmica, turística i administrativa de Mallorca justificava o justifica l’inici d’obres abans d’obtenir la llicència?

Anem a pams:

Hagués evitat l’accident la llicència d’obres?

Decididament, NO.

El tenir tots els permisos i la llicència d’obres no hagués evitat cap accident. Per la qüestió de l’accident s’ha jutjat i condemnat als responsables. La seva és una peça separada del cas que arriba al jutjats per mor del malaurat accident.

Es una sentència simplement administrativa?

No, és una sentència penal que l’inhabilita per exercir feina o càrrec públic durant 8 anys.

És un sentencia condicionada per la presència mediàtica?

Sí, des del primer dia aquest ha estat un cas mediàtic. Podem recordar que tots els informatius de migdia a nivell estatal del 16 de desembre obriren amb aquest cas i sempre amb l’afegitó de que no tenia llicència municipal d’obres.

El mes següent a la desgràcia tothom digué la seva. A banda de les nombroses adhesions i mostres de suport que rebé en Tolo (Associació de Constructors de Llevant, Associació Hotelera, treballadors municipals, PSM, UCAP i aquesta mateixa revista, entre d’altres) també hi hagué responsables sindicals d’UGT que demanaren presó. Hi hagué una moció de reprovació del PP i la ruptura del pacte de govern per part d’EU. Pel que fa als escrits d’opinió, a l’hemeroteca de Cap Vermell en trobareu un bon aplec. La gran majoria analitzava que escometre obres sense llicència municipal, o sense esperar que fos atorgada, ha estat pràctica comuna a la gran majoria de termes municipals. Per, a continuació, afegir: El sinistre del Son Moll ha de fer recapacitar molta gent: empresaris, promotors, arquitectes i constructors però, sobretot, les institucions. A partir d’ara s’ha de prendre la ferma decisió de no consentir cap tipus d’irregularitat.

Per tant, un cas obert a l’opinió púbica el jutge no pot desentendre’s, atenuar-la o passar-la per alt.

Ha volgut ser una sentència exemplificant? Hi haurà un abans i un després d’aquesta sentència?

En quan a la primera qüestió, pensam que sí. Sense haver llegit la sentència i veient que sols ha transcendit allò de que va incórrer en una il·legalitat “patente, palmària i grosera” entenem que el jutge ha dictat una sentència molt dura, amb un caire exemplificant.

Si hi haurà un abans i un després del cas Son Moll cadascú pot pensar el que vulgui. N’hi ha que pensen que a partir d’ara els polítics miraran molt prim abans de qualsevol autorització. D’altres, que tot seguirà ben igual.  Bàsicament perquè els comportaments i les pràctiques no es canvien en un dia. Perquè si fins ara “havia anat bé” i en aquets tres anys no s’ha fet res per canviar-ho, no es pot intuir cap indici de voluntat de canvi.

Tenien raó aquells qui, en calent, demanaren la reprovació, dimissió o, fins i tot presó del aleshores Batle de Capdepera?

Es evident que, ja llavors, sentenciaren sense esperar cap altra anàlisi. Alguns pixaren fora de test directament (i queden les seves manifestacions com a desqualificacions futures), d’altres no atengueren al sentiment de dol i consternació i volgueren guanyar rèdits personals o partidistes sense pensar el grau de complicitat que tenien en el cas o si havien obrat de manera semblant en altres ocasions. En alguns moments aquí mateix ho qualificàrem com a “hipòcrita linxament” i amb les mateixes paraules podem ratificar-nos.

Però sí, vist a dia d’avui i amb tots els papers en la mà del jutge, aquells que demanaren la dimissió del batle tenien formalment raó. Tal volta en altres països de més tradició democràtica això ni s’hagués qüestionat, però les democràcies es construeixen a base de travelades i de respecte també, convé no oblidar-ho.

És Bartomeu Alzina el cap de turc polític del cas Son Moll?

Efectivament. L’estructura presidencialista del govern municipal fa que el màxim responsable de totes les decisions sigui el batle. De res servirà gratar en qui ho sabia i qui no. De si havia dit una cosa o una altra. En Tolo ha estat condemnat perquè es va produir el lamentable accident, una tragèdia que res té a veure amb la seva actuació, i els fets arribaren a mas del jutge. De no ser així, com milers d’obres que s’iniciaven, s’inicien i s’iniciaran sense permís, mai haurien arribat al jutjat.

L’estructura econòmica, turística i administrativa de Mallorca justificava o justifica l’inici d’obres abans d’obtenir la llicència?

Les empreses hoteleres –almanco en el cas de Capdepera–, disposen d’un temps limitat per a executar les obres d’excavació i aixecament d’estructures que hagin de fer: entre novembre i Setmana Santa. Si la paperassa s’endarrereix, i sempre ho fa, aquests terminis esdevenen normalment insuficients. És a dir, que la maquinària administrativa hauria de trobar fórmules perquè aquest espai de temps es pogués aprofitar en la seva integritat. Però les mateixes empreses, igualment, i en previsió d’obres a executar, haurien de posar la seva pròpia maquinària a treballar d’hora i no esperar al darrer moment i trobar-se que els permisos encara no s’han pogut tramitar quan ve que s’han de començar les obres. Perquè, davant el jutge, els endarreriments administratius mai poden justificar  l’incompliment de la llei.

Han passat 3 anys de l’accident ençà. Són moltes i molt diverses les implicacions emocionals que ens menen a l’hora de parlar d’aquest cas.

Per acabar, ens agradaria deixar paleses altres reflexions:

Hi ha latent, en el subconscient de molts dels qui hi volem dir la nostra, que les del Son Moll eren unes obres en un hotel fora d’ordenació. I vulguis que no, això sempre ha donat la sensació d’urbanisme a la carta. Que per cert ara es vol estendre pertot arreu.

Tal com hem expressat anteriorment, en el moment del succés molta gent mostrà la solidaritat amb Tolo Alzina. No hem sentit massa paraules de suport ara: respecte envers la sentència, propòsits d’esmenar conductes..., en definitiva, respostes políticament correctes per sortir del pas i oblidar l’assumpte el més aviat possible. Per part nostra trobam a faltar una concentració popular a Capdepera amb el lema TOTS SOM EN TOLO. I que els batles de tot Mallorca promoguessin una manifestació semblant seria senzillament de justícia. Perquè a qualsevol d’ells els  hagués pogut passar el mateix.

Tolo es va presentar a les eleccions imputat i llavors protagonitzà un desacord que el va fer abandonar la política, després de paralitzar la vida municipal dos mesos. En aquell moment va dir que se sentia sol i que no se sentia recolzat pel seu partit. Queden molts caps per tancar que justament neixen a Son Moll. De moment, desitjam que el recurs prosperi i que la instància superior redueixi la pena.

 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar