inici

Cap Vermell

Portalet / Capdepera suporta la major pressió fiscal de les Illes Balears






Un dubtós honor













Les dades diuen que les Illes Balears encapçalen el rànquing de pressió fiscal de l’Estat espanyol (resultat de dividir la recaptació total, incloses les cotitzacions a la Seguretat Social), pel PIB. Aquesta suposa el 29’57% dels ingressos dels ciutadans, que no és cap broma. La taxa impositiva espanyola no és la major d’Europa, però sí que ho és el nostre esforç fiscal, només inferior a Portugal, Itàlia i Grècia (els de sempre). L’esforç fiscal es comptabilitza segons el conegut com índex Frank, i es tracta d’un indicador consistent a dividir la pressió fiscal per la renda per càpita.

 Aquest lideratge, segons el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears implica, per tant, una contribució a les arques públiques superior a la de les altres autonomies. I és que mentre la renda per càpita de la gent de les Balears es troba un 6’98% per sobre de la mitjana, la tributació suportada està un 27’16% també per sobre de la mitjana. El desequilibri, per tant, és d’un 20’18%, i per més que s’ha denunciat reiteradament, mai ha estat corregit pels grans partits que tenien capacitat de fer-ho (PSOE / PP), contribuint no poc a l’empobriment insistent de la nostra comunitat.

 

Per si aquest panorama tan negatiu no fos suficient, resulta que Capdepera, a més, es pot penjar la medalla d’encapçalar la classificació de pressió fiscal de tots els municipis de Mallorca, amb un 35’52%, davant una mitjana del 29’67% del conjunt.

 


Vist aquest panorama, sorgeixen no pocs dubtes sobre el destí últim dels nostres impostos i l’eficàcia de l’ús que se’n fa, a banda de la justícia impositiva i redistributiva del sistema fiscal. Que les Illes Balears vagin reculant gradualment pel que fa a renda per càpita, mentre la contribució a l’economia estatal no minvi ni un punt, ens aboca inexorablement a l’empobriment, ja esmentat. D’altra banda, mesures draconianes –potser inevitables– sobre el deute de les administracions, no fan sinó deprimir el consum i l’economia en general. Carreró sense sortida? Estam convençuts que no.

 


Una ullada a les taules comparatives ens mostren com els municipis turístics, i això també és una paradoxa econòmica mala de pair, són els que suporten una major pressió fiscal. Després de Capdepera hi trobam, a escassa distància, Calvià, Sant Llorenç, Andratx, Alcúdia, Llucmajor..., tots ells per sobre del 30% de pressió fiscal per habitant. Una explicació, segurament, rau en el fet de la major aportació de les empreses hoteleres i de serveis. Però també hi deu contribuir no poc la necessitat de mantenir serveis públics molt per sobre de les necessitats de la població censada: policia local, informació turística, neteja, espais públics, manteniment d’instal·lacions, oferta cultural...

 


Sigui com sigui, i tot plegat, aquest dubtós privilegi d’encapçalar la classificació dels que més contribuïm a la hisenda pública, ens encara amb la realitat que això no es tradueix en una qualitat de vida superior, posem per exemple, a la dels habitants de Vilafranca, que amb un 27’48% són els que menys paguen de l’illa (vuit punts percentuals per davall de Capdepera). Més aviat al contrari, en molts d’aspectes.

 


Privilegis de ser rics!








Foto del mes

Horaris C E Escolar