REFLEXIONAR O 

   NO REFLEXIONAR ?

   THAT IS THE QUESTION



A l’Atenes  de Pericles els pocs i privilegiats ciutadans de la democràcia elitista eren convocats a les assemblees que tenien lloc a  l’àgora  per debatre les qüestions de la ciutat. A les democràcies actuals el dret de ciutadania és compartit per tota la població adulta i, per tant, són representatives.

Les elits polítiques que competeixen pel favor dels electors poden caure en l’autisme i allunyar-se  dels valors, interessos i ideologies de la població donant lloc a un divorci creixent que finalment esclata. És el cas del Moviment del 15 de maig que des de l’epicentre de la Puerta del Sol s’ha estes per les principals ciutats espanyoles.

Curiosament la Junta Electoral Central ha prohibit continuar amb les manifestacions a partir del començament de la jornada de reflexió quan per primera vegada en la historia electoral espanyola els ciutadans es reuneixen a les places precisament per reflexionar sobre la situació política.

Reflexionar sobre qüestions públiques implica necessariament compartir opinions, debatre propostes, discutir sobre idees i programes i per això és imprescindible reunir-se i veure’s les cares.  Tradicionalment l’opinió pública ha estat filtrada, quan no creada, pels medis de comunicació –que no s’escapen de la crítica de servir als interessos del sistema i dels seus propietaris- i el ciutadà moltes vegades  més que veure hi reflectida la seva opinió  acaba amb la sensació que se’l manipula.

 Ara, els membres de la J.E..C amb una concepció estreta del que és i significa reflexionar, amarats de racionalitat instrumental i amb una concepció formal  legalista  prohibeixen la reflexió pública sobre els interessos de la ciutadania (defensen a la ciutadania de ella mateixa o, si voleu, es defensen de la ciutadania) recordant-nos, en que sigui de lluny, al obersturmbannführer Eichmann, demostrant que no entenen res del que està passant (o que no ho volen entendre o que s’estimen més no entendre-ho).

A hores d’ara no sabem a on portarà aquest moviment; però el que és indiscutible és que està sent una glopada d’aire fresc que  fa renéixer les esperances a molta de gent i que de bo ajudes a la recuperació de la sobirania popular per part de la ciutadania.