Dia 3 de gener, el teatre del Mar de Palma va acollir un homenatge popular a Aurora Picornell i les Roges del Molinar. L'acte organitzat per Ara Mallorca i presentat per Aurora Jhardi va comptar amb les intervencions de l'activista ecologista Margalida Ramis  i de la gabellina Núria García, coma  membre del Moviment Feminista de Mallorca.



L'acte comptà també amb una glosada a càrrec d'Alícia Olivares, Maribel Servera i Cati Eva Canyelles,  i l'actuació del cantautor Feliu Ventura.



Cal recordar que amb Aurora Picornell foren assessinades Catalina Flaquer, Antònia Pasqual, Maria Pasqual i Belarmina González



Aquesta és l'intervenció de Núria Garcia:

" Bon vespre, gràcies per comptar amb el Moviment Feminista de Mallorca per retre homenatge a figures tan emblemàtiques com la d’Aurora Picornell i les roges des Molinar. Gràcies, també, per fer d’aquest acte una cita anual ineludible per al feminisme i per a les lluites socials de Mallorca.

Volem començar fent nostres les paraules de Montserrat Roig segons les quals “si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”. La memòria, enfront dels que practiquen la desmemòria (o el revisionisme, una altra forma d'amnèsia col·lectiva), com a única manera de rescatar les que foren i entendre les que avui dia som. I és que cal repetir-ho fins a l'extenuació: si hem arribat fins aquí és perquè ens hem pujat a espatlles de dones gegants que varen eixamplar camins pagant un preu elevadíssim.

Aurora Picornell i les roges des Molinar -amb noms i llinatges: Catalina Flaquer, Antònia Pasqual, Maria Pasqual i Belarmina González- eren dones que compartien la vida de la majoria de les dones mallorquines. Dones que vivien en barris populars de Palma, com aquest des Molinar, on ja en temps de la República hi havia una intensa vida social i cultural. La majoria eren dones joves que volien gaudir de la vida, i així les trobam organitzant excursions, formant corals, ocupant-se de l’oci dels infants del barri o de l’educació d’aquells que no en rebien.



Eren dones que pertanyien a famílies treballadores, que eren conscients de la doble explotació que patien amb salaris sempre molt inferiors als dels homes i que lideraven organitzacions polítiques obreres, com el Partit Comunista. Dones que s’organitzaven a través de la creació de sindicats en els oficis feminitzats amb què es guanyaven la vida, que escrivien en la premsa obrera denunciant les injustícies laborals i les condicions a les quals estaven sotmeses i que s’enfrontaven sense por a la patronal i a l’oligarquia.

Eren dones republicanes que aprengueren a exercir els drets establerts per la II República, que lligaven l’emancipació femenina a una educació laica, alliberada de la influència de l’Església, com la que promovia la República. Que participaren amb entusiasme en el clima d’esperança i d’il·lusió per un món més just que varen desvetllar la República i el Front Popular. I, sobretot, és interessant assenyalar que foren precisament dones, i el jovent en general, les que donaren una resposta directa i solidària al creixement del feixisme. Una vegada més la història repeteix patrons.

Si, com dèiem, la nostra arma més potent és la memòria, recordem que és en el context de la lluita antifeixista que se celebra per primera vegada a Mallorca, de manera unitària, el Dia de la Dona Treballadora, durant el març de 1936. Paga la pena rellegir la premsa de l’època, que explica amb passió com, i per primera vegada a Palma, són tot dones, set dones proletàries, les que ocupen la tribuna de la Casa del poble i les que intervenen a l’acte.

Tres de les oradores d’aquell dia, Antònia Pasqual Flaquer, Aurora Picornell Femenies i Pilar Sánchez Llabrés, foren assassinades.

En el context polític actual, cal reivindicar el paper que tengueren Aurora Picornell i les roges des Molinar: dones valentes, potents, actives i desafiants, que visqueren a contracorrent d’una societat endarrerida que maldaren per transformar.

Recuperar la memòria històrica i col·lectiva passa per recuperar les figures que ens han precedit. És evident que Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia Pasqual, Maria Pasqual i Belarmina González formen i han de seguir formant part de les referents feministes illenques. Elles, que consideraren imprescindible organitzar-se mitjançant sindicats i partits polítics per tal d’avançar cap a l’assoliment d’una major igualtat entre dones i homes; que cridaren incansablement a la participació femenina en aquests col·lectius; que entengueren la necessitat de crear xarxes de suport i solidaritat, elles que són història, són també projecte de futur per a les noves generacions que els hem agafat el relleu.

Amb tots aquests elements sobre la taula, són evidents i nombroses les raons que expliquen per què des dels primers anys de la democràcia se’ls fan homenatges, com aquest que s’organitza cada any en el barri des Molinar, i per què alguns col·lectius i associacions, també des del principi de la democràcia, han triat, hem triat, el nom d’Aurora Picornell, una destacada activista que, tot i la seva joventut, va erigir-se en símbol i exemple de lluita.



Cal recordar què representen per a nosaltres, el Moviment Feminista de Mallorca, Aurora Picornell i les roges des Molinar, assassinades ara fa 83 anys, i explicar d’on ve aquest interès per recuperar la seva vida i estudiar els seus escrits. Explicar què representen per a una feminista del segle XXI aquestes dones del segle passat que transgrediren el model tradicional de dona d’aleshores, que feien crides constants a l’organització, que lluitaren en igualtat de condicions i assumint riscos com la resta de companys.

Sabem, perquè ho constatam cada dia, que les classes dominants han procurat sempre que les dones no tenguem història ni models de lluita ni màrtirs ni heroïnes. El resultat és que cada generació ha hagut de començar de zero, desconnectada la pròpia lluita de totes les anteriors. D’aquesta manera l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons apreses s’obliden. I més, en un país que ha patit quaranta anys una dictadura feixista que va dinamitar l’esperança covada durant la República i en va amagar conscientment el seu record.

En efecte, en els escrits de n’Aurora podem resseguir el naixement del moviment feminista en temps de la República. La llavor d’aquesta consciència la trobam, en un primer moment, en l’actitud de germanor (de sororitat que en diríem avui) cap a totes les dones, especialment cap a les dones més desvalgudes. Però també en la denúncia de les condicions d’extrema necessitat en què vivia la majoria de la població, de les injustícies que patien en fàbriques i tallers. És des d’aquí que van sorgint els fils amb què teixir un feminisme de classe.

Amb el temps, es varen ampliar el ventall de les denúncies que anirien més enllà de les condicions econòmiques: es començaren a denunciar casos d’assetjament sexual, de maltractament en el lloc de feina i de prepotència dels patrons i encarregats que no dubtaven a immiscir-se en els temes privats de les treballadores.

Les denúncies començaren també a evidenciar la situació de sectors fortament feminitzats on era més difícil formar sindicats, com és el cas de les treballadores de la llar i les jornaleres del camp. A la reivindicació d’igual salari se li afegeixen, poc després, altres demandes, algunes continuen sent una prioritat no assolida en les agendes feministes: assegurança per a la maternitat, cases-bressol i jardins d’infància...

Finalment, volem posar de manifest la relació que es pot establir entre les dones a les que homenatjam avui i el Moviment Feminista de Mallorca.

Si parlam d’història, la del Moviment Feminista de Mallorca és ben recent. Neix l’estiu de 2018 amb la intenció de ser coordinadora de col·lectius i dones feministes amb una organització assembleària, horitzontal i sense jerarquies.

Tenim poc més d’un any de trajectòria i, no obstant això, venim d’enfora. Venim de les primeres lluites per la igualtat de drets entre dones i homes del segle XIX, pel dret a l’educació i al treball remunerat i professional en igualtat de condicions i de salari, pel dret a una educació sexual i afectiva, laica i feminista, pel dret a l’avortament, pel dret a viure amb respecte i llibertat la nostra identitat i la nostra orientació sexual... Com les roges del Molinar, hem de seguir parlant de drets democràtics fonamentals la defensa dels quals, per desgràcia, ha de ser permanent ja que sempre es troben en perill, i ja hem après que si afluixam, retrocedim. Basta assenyalar els resultats de les darreres eleccions que mostren un feixisme desacomplexat que avança a tot l’estat Espanyol, i arreu del món. I ho fa de manera decidida, trencant consensos i qüestionant molts dels drets i llibertats que crèiem totalment garantits.

Som conscients, com ho foren tantes dones que ens han precedit en aquesta lluita, que per aconseguir els mateixos drets i oportunitats entre dones i homes, per eradicar totes i cadascuna de les violències masclistes que ens travessen, és essencial organitzar-nos. Tenim la certesa que davant tots els intents de desarticular la mobilització social, cal crear xarxes de solidaritat, suport i sororitat. En aquesta línia, reivindicam una vertadera memòria col·lectiva capaç d’aguantar els embats de la desmemòria i de mantenir sempre viu el nostre lligam amb aquestes dones i tantes altres que ja no hi són.

Aurora Picornell no va poder fer arribar el cabdell a les seves companyes empresonades, però des del Moviment Feminista de Mallorca seguirem estirant del fil per recollir el seu testimoni i la seva lluita. Perquè juntes som més fortes! Visca la lluita feminista!"