Donats els antecedents dels partits que les seleccions d'Espanya i Alemanya han jugat fins ara en el Campionat d'Europa i el comportament de les aficions respectives devers ca nostra, pensam que com a mínim hi ha per estar preocupats. El fet que aquestes siguin les seleccions finalistes i que per aquests indrets mig partesqui el nombre seguidors d'una i altra, no convida a l'optimisme. Si fins ara, amb els dos països superant tots els entrebancs, ha estat una festa (?), diumenge ens trobarem que a un dels dos se li haurà acabat l'alegria. I aleshores?

   Sabem que les autoritats estan prenent precaucions, que desitjam que siguin  suficients. També que preparen una pantalla gegant a la plaça dels pins. Nosaltres, des de la modèstia d'aquest mitjà, ens atrevim a demanar que imperi l'esportivitat, sigui quin sigui el resultat i les circumstàncies en què es produesqui.

   Al capdavall, un partit de futbol, per important que sigui, no és la fi del món. Tot i que a vegades ho paresqui.