Història en imatges
d'una jornada inoblidable
Efectivament, la del diumenge dia 8 va ser una jornada d'aquelles que queden gravades en la història dels pobles. La Marxa 2008 va constituir un model de participació cívica, d'organització perfecta i de reivindicació contundent d'un mitjà de transport que la nostra comarca necessita i es mereix.
Però, repassem l'anecdotari d'aquest dia magnífic. Com magnífica fou la meteorologia, que també va voler respectar l'esforç dels cents i cents d'esforçats caminaires.
La festa ja va començar el dissabte, amb la convocatòria de la Confraria de Pescadors per a preparar el material de la fideuà. I la resposta, s'ha de dir, aquí també va ser generosa.
Però, repassem l'anecdotari d'aquest dia magnífic. Com magnífica fou la meteorologia, que també va voler respectar l'esforç dels cents i cents d'esforçats caminaires.
La festa ja va començar el dissabte, amb la convocatòria de la Confraria de Pescadors per a preparar el material de la fideuà. I la resposta, s'ha de dir, aquí també va ser generosa.
El diumenge, els més matiners foren els qui sortiren de Cala Rajada. Eren, també, els qui ho tenien més lluny. No tots s'hi arriscaren. Alguns anaren a començar a Artà o a Son Servera, d'altres s'turaren en aquests pobles...
Una mica més tar va sortir la columna de Manacor, molt nombrosa, molt alegre i festiva.
A la plaça de l'Orient, sense temps per a descansar, un bon grapat de gabellins, amb presència de regidors de distints partits, s'afegiren a la marxa.
I cap a Artà, s'ha dit. Per la carretera principal, en perfecta formació i sempre escoltats pels serveis de seguretat de l'organització, els marxaires recorregueren la distància entre els dos pobles en poc més d'una hora.
I ja som a la vila artanenca, on la columna s'engreixà amb la presència dels nostres veïnats. Els gabellins foren rebuts a tocs de flabiols i xeremies. Aquí, a més d'un breu descans, es procedí a subministrar aigua i fruita als caminaires.
Des d'Artà, la caminada deixà la carretera i enfilà l'antic traçat de les vies del tren, molt més difícil de transitar. Però això no va ser obstacle per a ningú. Son Servera era ara l'objectiu.
A més, el paisatge oferia al·licients i sorpreses. Com ara el del túnel entre Artà i Son Servera.
Adesiara, però, les sorpreses no eren tan agradables. Com les barreres que tanquen vies que se suposa que són de propietat pública.
Adesiara, es creuava algun punt de carretera, des d'on els voluntaris de Protecció Civil avituallaven constantment els participants. Ens treim el capell davant el treball d'aquesta gent. També els mitjans de comunicació –gran tasca de Televisió de Mallorca–, cobrien perfectament la ruta.
A més, el paisatge oferia al·licients i sorpreses. Com ara el del túnel entre Artà i Son Servera.
Adesiara, però, les sorpreses no eren tan agradables. Com les barreres que tanquen vies que se suposa que són de propietat pública.
Adesiara, es creuava algun punt de carretera, des d'on els voluntaris de Protecció Civil avituallaven constantment els participants. Ens treim el capell davant el treball d'aquesta gent. També els mitjans de comunicació –gran tasca de Televisió de Mallorca–, cobrien perfectament la ruta.
A tot això, els marxaires que havien sortit de Manacor també continuaven el seu camí, a bon ritme, sense defallir.
I sempre els de Protecció Civil. Són fenomenals.
Son Servera era la fita immediata dels qui venien d'Artà, i la vella estació serverina va ser l'acollidor espai per a reposar forces i alimentar-se i beure. Evidentment, també aquí va continuar augmentant el nombre de participants a la marxa.
Vegeu aquests dos que reposen forces: el nostre reporter Paco Galian i el batle de Capdepera, Tolo Alzina. Aquí ho hem de dir: el nostre batle va partir de Cala Rajada i va arribar a Sant Llorenç caminant. Xapeau! pel senyor batle. Sí senyor.
Mentrestant, uns altres esforçats, en aquest cas la gent de la Confraria de Pescadors, patró major inclòs, anaven preparant la grandiosa fideuà que havia de servir per a recuperar els hidrats de carboni perduts durant la caminada.
Com havia promès, el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, va comparèixer a Sant Llorenç, per tal de donar suport a les reivindicacions de la manifestació. I va dir quelcom molt important: que confia en una immediata firma del conveni ferroviari amb Madrid, però que els projectes del Govern de les Illes Balears en aquesta matèria tirarien endavant en qualsevol cas.
Després del dinar, Tomàs Martínez va ser l'encarregat de llegir el manifest reivindicatiu de la Plataforma pel Tren de Llevant, el vídeo del qual podeu trobar en aquesta mateixa pàgina.
Capdepera i Cala Rajada varen col·laborar generosament amb aquesta gran diada, tant amb la presència de marxaires anònims com d'artistes que ompliren de música el fi de festa. Vegeu, en primer lloc, una imatge de la interprestació de la cançó del tren, composta per a l'ocasió per Toni Nicolau. A més del compositor, moltes cares edel nostre poble sobre l'escenari.
La Banda de Música de Capdepera a Sant Llorenç. Els nostres músics desfilant i posant la nota més alegre a un dia ja de per sí alegre. Fantàstica, també, la nostra Banda.
Hi podia faltar en Suso Rexach? Hauria estat igual, sense ell? Aquí el teniu, acompanyat per alguns membres de la Banda... i pel nostre batle! Quedàrem com uns senyors.
I aquí un altre dels imprescindibles, en Revi, manejant els comandament de so. Miquelet, el dia que tu ens fallis, tot quedarà aturat.
Però, al capdavall, tot va anar com va anar de bé, la festa va ser tan grossa i el crit reivindicatiu es va fer tan amunt perquè vosaltres, amics del trent de Llevant, volguéreu que fos així. Perquè vos hi féreu presents i perquè estau disposats a continuar lluitant perquè un dia el tren arribi a la mar!
Entre tots ho aconseguirem.
I sempre els de Protecció Civil. Són fenomenals.
Son Servera era la fita immediata dels qui venien d'Artà, i la vella estació serverina va ser l'acollidor espai per a reposar forces i alimentar-se i beure. Evidentment, també aquí va continuar augmentant el nombre de participants a la marxa.
Vegeu aquests dos que reposen forces: el nostre reporter Paco Galian i el batle de Capdepera, Tolo Alzina. Aquí ho hem de dir: el nostre batle va partir de Cala Rajada i va arribar a Sant Llorenç caminant. Xapeau! pel senyor batle. Sí senyor.
Mentrestant, uns altres esforçats, en aquest cas la gent de la Confraria de Pescadors, patró major inclòs, anaven preparant la grandiosa fideuà que havia de servir per a recuperar els hidrats de carboni perduts durant la caminada.
Com havia promès, el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, va comparèixer a Sant Llorenç, per tal de donar suport a les reivindicacions de la manifestació. I va dir quelcom molt important: que confia en una immediata firma del conveni ferroviari amb Madrid, però que els projectes del Govern de les Illes Balears en aquesta matèria tirarien endavant en qualsevol cas.
Després del dinar, Tomàs Martínez va ser l'encarregat de llegir el manifest reivindicatiu de la Plataforma pel Tren de Llevant, el vídeo del qual podeu trobar en aquesta mateixa pàgina.
Capdepera i Cala Rajada varen col·laborar generosament amb aquesta gran diada, tant amb la presència de marxaires anònims com d'artistes que ompliren de música el fi de festa. Vegeu, en primer lloc, una imatge de la interprestació de la cançó del tren, composta per a l'ocasió per Toni Nicolau. A més del compositor, moltes cares edel nostre poble sobre l'escenari.
La Banda de Música de Capdepera a Sant Llorenç. Els nostres músics desfilant i posant la nota més alegre a un dia ja de per sí alegre. Fantàstica, també, la nostra Banda.
Hi podia faltar en Suso Rexach? Hauria estat igual, sense ell? Aquí el teniu, acompanyat per alguns membres de la Banda... i pel nostre batle! Quedàrem com uns senyors.
I aquí un altre dels imprescindibles, en Revi, manejant els comandament de so. Miquelet, el dia que tu ens fallis, tot quedarà aturat.
Però, al capdavall, tot va anar com va anar de bé, la festa va ser tan grossa i el crit reivindicatiu es va fer tan amunt perquè vosaltres, amics del trent de Llevant, volguéreu que fos així. Perquè vos hi féreu presents i perquè estau disposats a continuar lluitant perquè un dia el tren arribi a la mar!
Entre tots ho aconseguirem.
