Calvià 6 - Escolar 0
fotos arxiu

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Jornada trenta-dues; antepenúltima d’aquesta catastròfica temporada —per oblidar— 2024/2025.

En aquest punt de campionat i després de trenta-una cròniques ja he escrit tot el que s’ha pogut escriure. Sens dubte hi ha més coses que s’hagueren pogut escriure, però, assenyat, he trobat més prudent no fer-ho. No espetegaré més furgant, empipador, amb els dits dins la ferida; és de més! Tanmateix...

Consumit el sentiment d’enuig i observant el partit m’ha endogalat un sentiment de desencís i d’esgotament. Però, per damunt de tot aquest malestar, he sentit un profund entristiment. Per sort o per desgràcia —coses de la vida— he passat per tots els graons del futbol i sé perfectament quin és el sentir d’un jugador o d’un tècnic quan navega per aquestes complicades circumstàncies.

Crec que és de justícia fer valer l’esforç i l’exercici de responsabilitat que han fet els catorze jugadors (cinc juvenils), l’entrenador i el delegat que s’han desplaçat a Calvià.

Quan hi ha un tràfec de poc més de cent quilòmetres d’anada amb els mateixos de tornada, havent-te d’enfrontar al líder de la classificació, pràcticament, fora haver entrenat de tota la setmana, amb la moral per terra i fora res a guanyar i molt a perdre, el més fàcil o còmode haguera sigut, no fer aquesta excursió de fel. Però directiva, jugadors i cos tècnic van decidir, fent el cor fort, sobreposar-se a les dificultats i afrontar el deure que qualsevol competició porta implícita.

Des d’aquesta humil crònica, i fora ser res més que un simple aficionat, vull agrair aquest esforç. Aplaudir el compromís de tot l’equip i del cos tècnic per haver-se pres aquest partit amb la serietat i compromís que dignifica a un esportista així com cal. Valorar l’actitud de tots ells, perquè, tant abans d’encaixar el primer gol, com quan els hi ha marcat el primer i, encara després, de marcar-los el sisè, han corregut, lluitat i han estat dirigits des de la banqueta com si l’equip anés guanyant el partit. Avui s’ha suat la camiseta de valent i, s’ha deixat a un lloc molt amunt el nom i la dignitat de l’Escolar. Aquests valors i aquesta conducta passa a la pàgina de l’anècdota el resultat del partit i les circumstàncies adverses que l’envoltaven. Moltes de gràcies a tots!

Alineació: Joan Roc Llabata, a la porteria. Juampi, al lateral dret. Lucas, al lateral esquer. Al centre de la defensa, Isma Santos i Jaume Torres. Pivots, Hugo Sayago i Pablo Fabian Fuentes. A banda dreta, Miki Ruedas. A banda esquerra, Joan Mislata. Al centre del camp, Xisco Sansó. I, a la punta de l’atac, Alejandro Niño.

Han sortit des de la banqueta: Minut quaranta-sis, entra Sergi Romero i surt Joan Mislata. Minut setanta-u, entra Didac Infantes i surt Juampi. Minut setanta-sis, entra Martí Recio i surt Miki Ruedas.

Resum del partit: Un Calvià superior a exercit la seva condició de líder davant un Escolar molt lluitador i que en cap moment ha baixat els braços.

La pròxima jornada, dins la plena del mercat medieval, serà contra el Collerense B. Un tercer classificat en serioses aspiracions d’assolir l’ascens a preferent. Esper que l’entrega de l’equip sigui igual que la d’avui.

Estimats tots quan sou, la setmana que ve, més i millor!

Visca l’Escolar Victoriós!

Biel Torres