Escolar 1 - Santa Maria 2
Fotos: BEST
Benvinguts siau, estimats tots quan sou!
Vint-i-novena jornada de lliga. Un dissabte més on s’ha tornat a cantar l’Only you dels famosos The Platters.
A l’hora de sonar l’himne —perquè ara torna a sonar l’himne—, hi havia catorze persones còmodament assegudes a les graderies del Figueral —l’estadi més gran del món—; mai s’omple. Moltes o poques? Jo no ho sé... cada un que pensi!
Uns moments després, amb l’arribada dels endarrerits i dels simpàtics vesins de Santa Maria, no hem arribat a la quarantena. Hi Ha famílies que quan s’asseuen a la taula per Nadal són més...
Ja sé que jo no soc ningú —tampoc ho vull ser—, que ningú es preocupi. Però em demano: per què el futbol gabellí, del primer equip en concret, eufòric, multitudinari i necessari fins prop dels anys noranta, ara mateix, és del tot residual? Anava a dir mort, però aquesta expressió no haguera agradat a la gent susceptible.
Jo no culpo a ningú —qui soc jo, pecador, per fer-ho, carregat de culpa—. Però he arribat a la trista conclusió, que aquest tema, és allò de sempre que diu aquella dita mal traduïda: entre tos la mataran i ella sola es va morir.
Tal volta, per les festes —aquestes coses sempre es fan per les festes— qualcú que d’això n’entengui i tingui ganes d’arreglar-ho, hauria d’organitzar una taula de debat per analitzar aquest tema. Per ventura, uns dels candidats a promoure aquesta activitat —no ho sé, sol ho penso amb veu alta—, seria la directiva resultant de les pròximes eleccions...
Jo, modestament, vull aportar unes quantes idees per millorar l’afluència del respectable al Figueral. En primer lloc:
Fer una bona campanya de socis numeraris. Amb ganes, potent, casa per cas, igual que fan els partits polítics a les eleccions —com quan teníem una massa social de quatre-cents a sis-cents socis—; bé, i si són tres-cents només, ja estaria bé!
Confeccionar un veritable equip de campanetes amb un entrenador carismàtic i del mateix nivell que engresqui a tots els aficionats dissidents o rovellats. Als descansos dels partits es podria rifar, sempre lligat al número de soci assistent:
Una porcella, un pollastre o un indiot —o tots tres a la vegada— aviram regalat o cedit, per descomptat, per qualsevol botiga, gran superfície o distribuïdora càrnica d’aquest que fan les Amèriques per Cala Rajada, una firma comercial o un dels nombrosos establiments hotelers. Per retornar aquesta col·laboració al sector industrial i turístic Gabellí, per Setmana Santa, s’organitzaria un prestigiós torneig internacional de futbol set amb categoria aleví i, evidentment, un carnet de soci d’honor de col·laborador a cada negoci. Això mou gent; molta de gent! Gent és igual a diners...
Un berenar per dues persones a qualsevol dels bars del poble. Aportat de franc per un dels nombrosos bars o locals —que val un berenar?—. A canvi, tots els col·laboradors, tindrien publicitat gratuïta a les cartelleres anunciadores dels partits de la jornada i el seu corresponent carnet de soci d’honor col·laborador.
Una nit d’amor salvatge a uns dels magnífics hotels del municipi; com fa l’obreria de Sant Antoni. Em remeto al torneig internacional...
I qui diu rifar, es podria dir:
Als descansos, un DJ que amenitzi l’interval. Mentre se serviria cervesa fora alcohol i una tapeta —just una bocinada, encara que només siguin unes patates fregides o unes olives farcides d’anxoves—. I, qui diu això, podria dir: un trosset de coca amb les diferents variants mallorquines, frit de freixura, aletes de pollastre, xistorra, etcètera...
Promocionar tasts de diferents productes: vi, cervesa, pizza, sobrassada, formatge, ensaïmades, panades, cocarrois, producte local, etcètera... Sempre a carret de distribuïdors interessats a promocionar els seus productes a canvi de publicitat institucional i un prestigiós carnet de soci d’honor col·laborador.
Repartir galetes i moscatell com es fa per Sant Antoni seria una altra opció més econòmica, però, tal volta, menys impactant.
Totes aquestes activitats acompanyades per les arengues i proclames d’un bon spiker que sàpiga engrescar, divertir, dir alineacions, cantar als gols, posar música quan hi ha una jugada de perill o es marca un gol, etcètera... Déu-n'hi-do, quin espectacle!
Avis a navegants, com a molt, sols són devuit jornades, però, per si no ho sabeu, tot això és feina, molta de feina!
Collons... jo soc aquí per enllestir la crònica del partit i no per dir dolls o consells propis de la intel·ligència artificial! Senyores i senyors us demano disculpes, la tristor i el sentimentalisme han fet que me’n vagi per les bardisses. Anem, ara sí, amb el partit:
Alineació: López Viejo a la porta. López Mariani al lateral dret. Fernández Schimpf al lateral esquer. Centrals, Sayago Paredes i Santos Pérez. Pivots, Fuentes Galiano i Morales Ferrer, Extrem dret, Fernández Facundo. Extrem esquer Kelly Oluwasegun. Al centre del camp, Maya Sánchez. A la punta de l’atac, Sansó Molina.
Substitucions: minut cinquanta-tres, surt Facundo i entre Joan Moreno. Minut setanta-tres, surt Maya i entre Miquel Genovart. Una llàstima no haver pogut veure les evolucions del juvenil Alejandro Venera, fill del gran Ismael Venera; aquest jove promet!
Abans de res suggerir un tema crec que prou important —fora bromes—: cada nom de jugador alineat ha de coincidir amb la seva fitxa. Exemple: En Lucas va jugar amb la fitxa del seu germà just pel fet de jugar amb una camiseta que no li pertoca. Això pot portar temes d’alineacions indegudes o d'haver de complir amonestacions aquí no l’hi pertoqui. A qui correspongui...
Els de Santa Maria segons classificats, l’Escolar novens. Aquesta diferència no s’ha transmès al terreny de joc. L’Escolar, malgrat perdre, ha semblat, amb el seu joc i esforç, ser el segon i el Santa Maria ha paregut qualsevol cosa menys, un dels gallets de la categoria.
Tot aquest bon joc i empetitiment del contrari ha sigut gràcies a un bon plantejament tàctic per part de l’entrenador i l’esplèndida predisposició física i anímica de tots els jugadors de l’equip fora excepció.
Destacar —maleït costum de destacar—, la feina de tota la defensa. El correcte seria valorar la feina de tot l’equip, però, la línia de rereguarda ha estat força encertada i és just dir-ho. La labor comuna del conjunt ha fet que els visitants sumin, tan sols, dos trets a la nostra porteria en tot el temps de joc. En canvi, l’Escolar, ha gaudit de bones i nombroses ocasions de gol i d’un joc brillant durant tot l’encontre.
A la primera jugada del partit, al cap de vint segons, l’Escolar, després d’una màgica jugada per banda esquerra ha marcat un golàs. Facundo i Lluís Maya els protagonistes d’un gol que avançada als verds-i-blancs. Els de Santa Maria, superbs i una mica sobrats, han notat l’estocada als lloms i han trigat vint minuts a tornar a tocar de peus a gespa. Quan han aterrat, a força d’estratègia tàctica i els histerismes verbals del seu entrenador, han anat imposant un domini inofensiu.
Al minut vint-i-un, l’àrbitre —sempre el puta àrbitre de merda—, s’ha inventat, amb molta malícia una falta a tall d’àrea local. Aquesta falta, a més de gratuïta, ha significat una targeta groga pel bo d’en López i el gol de l’empat. A partir del robatori, el Santa Maria s’ha fet amb el control de la primera part.
A la segona ha sigut quan l’Escolar ha donat un veritable concert de futbol. Ben situats, ens hem mogut, hem corregut i hem fet un futbol de cinc estrelles. Els Kelly, Sansó, Maya, Pablo, Isma i Morales han donat una veritable lliçó de com es juga a futbol. La segona part l’hem dominada de principi a fi. Fruit del bon futbol i de les ocasions disposades, l’Escolar, si existís la justícia divina, hauria guanyat el partit. Com el futbol és cruel com la vida mateixa a l’únic tret de la segona part i quan passaven de dos minuts del temps reglamentari, injustament, els de Santa Maria han aconseguit el gol de la victòria. Mecagondena!
Però no passa res, l’escàs públic present es queda amb l’esforç i el bon futbol que ha fet l’equip al complet. És una pena que la major part de la parròquia futbolera de Capdepera i Cala Rajada—que existeix— s’hagi perdut aquest fabulós espectacle. Enhorabona equip i enhorabona entrenador.
Notícia d’última hora!: Ha començat la temporada turística. Què significa això? Doncs que hi haurà jugadors que per motius de feina ja no podran venir a jugar els partits —a ca magre tot són puces!—. Què fèiem quan jo era i altres eren directius de l’Escolar? Doncs es preocupaven d’anar a parlar amb el director de torn i convèncer-lo, perquè fessin el que havien de fer, per tal que el jugador pogués venir al partit. I ho fèiem! El director col·laborava i el jugador venia, per tant, jugava. No és cap crítica —Déu me’n guardi—; ni tal sols un suggeriment, però aquí deixo el que feia la veritable gent de futbol...
El pròxim partit serà ja passat les festes de Pasqua. Retrem visita al complicat camp de l’Alqueria, actual setzè classificat, tercer per la cua. En aquests moments de campionat i fora jugar-nos res l’únic que s’ha de desitjar, és que els jugadors gaudeixin i es diverteixin de practicar el seu esport.
Adeu, estimats tots quan sou. Que mengeu moltes de panades i molts de rubiols. I, sobretot, que no us facin mal de ventre!
Visca l’Escolar victoriós; per sempre, Jesús!
Biel Torres
