Llosetense "B" 6 -  Escolar 4 
Fotos: BEST

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Els tambors electorals a la presidència del C.E. Escolar han començat a sonar. I podeu estar-ne segurs que sonen fort!

Aquesta setmana l’Associació de veterans de l’Escolar han donat la passa i han fet pública la seva candidatura. Han emès un comunicat i han fet una declaració d’intencions per part de Salvador Castro, candidat a president.

Fins aleshores o, almenys fins on m’arriba la meva memòria, les transicions entre directives havia sigut un tràmit normal, inclòs, m’atreviria a dir, que fins i tot un pas cordial. Uns han fet feina, s’han desgastat i acaben cicle, normal. Uns altres tenen ganes de fer feina pel club amb noves idees i volen donar un relleu, normal. Mentrestant, hi ha converses i intercanvi de documentació entre els que surten i els qui entren. Al cap i a la fi, tots som del mateix poble, ens coneixem i tots volem el millor pel club.

Però... malauradament, dins aquest món mallorquí tan envirollat i tant mal d’entendre pels qui no són d’aquest gremi, sempre hi ha un però tocapilotes, que fa l’aguait enllestit per, en qualsevol moment, ficar-te un puta bastó dins la roda de la bicicleta. Quin és aquest ‘però’ per aquestes pròximes eleccions? Doncs, que aquesta mena ‘d’esportivitat’ no escrita ha fotut un patapam de cal Déu.

La directiva actual, amb tot el seu dret del món, vol continuar. L’Associació de veterans, amb tot el mateix dret mundial, també volen entrar. Fins aquí, tot coherent...

Quan acaben els drets d’un i comencen els drets de l’altre? Doncs, quan la part que ja és a dedins no vol facilitar la documentació pertinent als qui volen entrar. L’Associació de Veterans, després de demanar pel conducte amistós tota la paperassa que necessita, la directiva actual ha fet com si sentís ploure i no ha atès aquesta petició. Als veterans no els hi ha quedat més remei que, via burofax, sol·licitar l’esmentada documentació.

Aquesta acció legal sembla que no ha caigut bé en el si de la directiva actual. Qualcú pot pensar que aquest dret exercit pels qui volen entrar ha sigut el detonant del desentès. Error! La directiva actual ja fa temps, molt de temps, que maniobra amb subterfugis i passant-se per l’arc de triomf els estatuts del club. Tristament, aquest ideari fa quatre anys que es posà en marxa.

L’actual directiva durant el seu mandat de quatre anys no ha realitzat una sola campanya per captar socis així com tota la vida s’ha fet. Què passa quan no hi ha socis? Doncs, que el club i l’Assemblea General queda buida de contingut. L’Assemblea General és el màxim òrgan estatutari del club i està formada pels socis i per la directiva. Si no hi ha socis, ningú pot fiscalitzar la feina de la directiva. Sols i per motius electorals, enguany i contravenint els estatuts, per un breu i determinat espai de temps, s’ha obert una mena de campanya de socis a la carta.

Record molt bé, una entrevista que aquesta casa va fer a l’actual president, on aquest demanava la presentació d’altres candidatures perquè els socis poguessin triar. Ja hi ha una nova candidatura, per què aquest recel a la seva presentació?

És molt trist que la directiva actual obligui els jugadors del primer equip a posar missatges de suport a la seva nefasta gestió per les xarxes socials. Però si això és trist, encara és molt més trist, que el bon nom de l’Escolar es vegi involucrat i tacat a pàgines de dubtosa reputació comprant a betzef: me gusta i likes. Tot un veritable exemple pels nins i nines del futbol base!

A hores d’ara no sé fins on pot arribar aquest assumpte, però, ara mateix, la cosa no pinta bé. No seria més sensat que ambdues parts s’asseguin i en parlin assenyadament de tot aquest remenat pel bé del club, eh?

Després d’aquesta el·lipsi pas a desenvolupar el que ha donat de si el partit de la vint-i-sisena jornada.

Abans d’entrar amb olivetes, us voldria dir que he quedat gratament sorprès per l’assistència al partit d’avui d’uns quants components de la candidatura de l’Associació de Veterans de l’Escolar amb en Salvador Castro al cap. Tot un detall per la seva part. Això demostra el tarannà d’aquestes persones que estan disposats a treballar pel club i que estan amb el primer equip fora condicions. Sí senyor, així es fa!


No em va venir de nou l’absència d’algun dels actuals directius perquè fallen més que venen. Ja n’estem acostumats a la falta d’empatia dels esmentats amb el primer equip. Per demanar el seu suport a les xarxes social són bons els jugadors, ara, perquè aquests rebin l’alè de la directiva als partits ja és una altra cosa. Una torrada amb parany no és suficient...

L’Escolar ha sortit fins amb quatre baixes respecte al gran partit que feren dins Vilafranca. Això, el fet de jugar sols amb deu jugadors i amb un sol defensa ha fet que la primera part l’Escolar fos un complet desconegut. Això de jugar amb deu jugadors i amb un sol defensa va al bon criteri de l’entrenador; ningú l’obliga a haver de jugar amb aquestes mancances. Que hi ha el que hi ha, també ho sé!

Aquests hàndicaps han fet que l’Escolar semblàs el que no és ni mai serà: un zombi que transita erràtic dins un camp de futbol. La defensa totalment un caos; que pot fer un sol jugador contra les escomeses de tot un Llosetense, malgrat que sigui el B. Perquè els pivots tampoc hi han estat a l’hora de defensar, no! Tot aquest desgavell s’havia d’arreglar amb un contundent i estrident ‘!Me cago en Dios’ per part l’entrenador; però no, el merder futbolístic ha continuat. No sé les altres devuit persones que hi havia animant a l’Escolar, però jo, us he de dir, que he acabat amb un càncer de corc d’orella!

No em ve de gust dir l’alineació d’avui, doncs, els jugadors no en tenen cap culpa del desastre d’aquesta primera part.


Al minut tres ja ens han fet el primer; la primera en tot el front! Al minut vint-i-vuit el segon. Al minut trenta-u el tercer i vinga ‘!Me cago en Dios’ que no falti. Així és com anima el nostre entrenador als nostres jugadors quan estan en força dificultats. Anem bé, per anar a Roma!

Al minut trenta-nou ha arribat el quart i darrer de la primera part. I tanta sort del gran partit que s’ha desferrat Sant Toni López, fora dubtes el millor del partit. Si no haguera estat per les grans aturades d’en Toniet, la primera part hauria acabat amb un humiliant set a zero: ‘!Me cago en Dios’.

Acaba la primera part: els dinou de Lloseta no ens ho creiem. Inclòs, jo un d’ells, pensàvem amb la remuntada.



No sé si Déu, dins del vestidor ha acabat fins a dalt de merda, o el que ha passat. Però, sols amb dos canvis, la cosa s’ha capgirat. I jo, que soc una mica mal entenent, em demano: aquesta operació aritmètica no s’haguera pogut executar des del primer minut? Eh! Si sortim d’inici amb aquest plantejament, igual no haguérem acabat la primera part amb un quatre a zero, collons, tant mal d’entendre és això!

La segona part hem jugat ja amb onze jugadors, amb dos defenses i amb dos pivots que han fet una feinada. En Jaume Faba ha entrat a escena i les pilotes han començat a arribar a Xisco Sansó i a Kelly. L’Escolar ha començat a jugar molt bé, quasi millor que a Vilafranca. De meravella!

Minut cinquanta-cinc, golarro d’en Jaume Faba. Des del mateix centre del camp ha etzibat una pilotada que, per alt, ha sorprès els greixets del porteret llosetí. Déu meu quin gol! Des de la grada, a crit pelat, han demanat la renovació per quatre anys més, pel bo i veterà d’en Jaume.

Hem continuat jugant de cine. Al minut setanta-quatre, bona jugada personal d’en Kelly que marca el quatre a dos. La remuntada és possible! Dos minuts després és en Sansó el que posa el quatre a tres al lluminós. El Lloseta B no ha estat a temps a arreplegar els trumfos. Estaven acollonits del tot! El joc de l’Escolar és excels; en volem més!

Al minut seixanta-vuit, per problemes musculars, Morales és substituït i, quan jugàvem a doblegar el coll a la gallina, Isma Santos és substituït. No he pogut saber si el canvi ha sigut demanat pel mateix jugador o ha sigut un caprici de l’entrenador.

El canvi d’en Santos ha significat tornar a jugar amb un sol defensa, perquè en Martin Facundo ha ocupat plaça a l’atac verd-i-blanc. Aquí és quan l’entrenador l’ha tornat a errar. Mentre sospesàvem la positivitat o negativitat de jugar amb una punta més i amb un defensa menys el Lloseta, al minut vuitanta-quatre, per manca de defensors ens marca els cinc a tres. Al minut vuitanta-quatre, un altre golarro d’en Jaume Faba, aquest de falta directa que ha entrat per tota l’esquadra. Mans als rems!

Al minut noranta-dos, a una jugada calcada del cinquè gol llosetí el seu número vuit, sempre el número vuit, ha marcat el definitiu sis a quatre.


A la finalització del partit els jugadors gabellins han estat força aplaudits pels incondicionals allà presents que han volgut agrair, en certa manera, el gran esforç realitzat per tots els jugadors. Nefasta primera part i grandiosa segona part. Al·lots enhorabona!

La pròxima jornada rebrem la visita del Montaura. Un equip que es troba als llocs capdavanters de la classificació i que vindrà a totes. No saben a quin Escolar trobarà; si el dels grans partits o el dels partits complicats. Sigui el que sigui hem de confiar en els nostres jugadors!

Visca l’Escolar victoriós!

 Biel Torres