At Rafal B 1 - Escolar 2 

Benvinguts siau, estimats i estimades amigues futboleres, tots quan sou!

A veure com me'n desfaig avui...

Si heu llegit «bé» el resultat del partit, no penseu que m'hagi equivocat amb l'enunciat. Doncs, no, senyores i senyors, no m'he equivocat; per allà dalt no sobra cap B! He triat posar-ho d'aquesta manera amb total coneixement de causa, però, sempre des de l'honestedat, el bon rollo i el bon humor.

A un grup B de la primera regional, on, de devuit equips inscrits hi ha set equips amb la categoria de B, avui, no sé si de manera positiva o de manera negativa, hem assistit a la versió B o a la cara B del LP de l'Escolar.

En Xesc Fortesa, allà pels anys seixanta, a un dels seus monòlegs Cum laude es posava, molt seriosament, dins el paper d'un president d'un club de futbol que tenia dos equips a la mateixa categoria: l'equip A i l'equip B. Amb el seu estil i gràcia histriònica que el caracteritzava, en Xesc advertia que la B de l'equip, era la B de l'equip bo. I la A, suposadament, l'equip de millor qualitat, volia dir A, de l'altre; aquesta mena d'ordre era, suposadament, per despistar al contrari.


A veure, anem a poc a poc! Si no m'he descomptat i, repassada l'acta del partit, he quantificat fins a deu les baixes de jugadors amb possibilitats de ser alineats amb relació als partits jugats fins al dia d'avui. Quan dic baixes, em refereixo a lesionats. No obstant això, m'ensumo que d'aquests deu, qualcun d'ells, a hores d'ara, ja hagi pogut abandonar la pastera. Avui, quinze jugadors convocats. Tres d'ells juvenils. Un de no convocat per estar lesionat i que ha hagut de jugar a la força. Tot sumat fa un total d'onze jugadors disponibles del primer equip. Cinquena jornada de lliga i, tanta sort, que anem segons! Què farem pel mes de gener i febrer?

Però, senyores i senyors, això no és tot! El tema de les baixes queda en una pura anècdota en comparació amb la feta del bo d'en Toni López. Talment, un acudit dolent d'aquells d'en Jaimito: S'especula que en Toni es pensava que el partit d'avui es jugava demà, diumenge. Oh, oh, perill! Per culpa d'aquest pensament erroni, en López avui, crec, que per qüestió de feina, no ha comparegut al camp. I qui ha hagut de jugar de porter si l'equip, ara mateix, no disposa d'un segon porter? Doncs, endevinau-lo! Sí, efectivament, el capità Javi Maya que, per lesió muscular, no podia jugar. Però, amb dos collons, ben grossos i redons, lesionat ha assumit la responsabilitat de defensar una posició tan delicada com és la de porter. I no us penseu, ho ha fet més que bé; ho ha fet beníssim!


Ja em tems a la directiva, peu a la post, comprant uns guants de porter a la desesperada, en uns grans magatzem de certa multinacional. Per a pixar i no treure gota!

De veritat, i ho dic amb tot el bon rollo que es pot dir, per tant, per favor, que ningú em malinterpreti. Qualcú, i no menciono ni assenyalo a ningú, hauria de mirar on trobem un porter amb més o menys garanties a l'hora de ser alineat. L'anècdota d'avui, ha quedat amb això, en pura anècdota. Molt simpàtica i graciosa perquè, el resultat final del partit, ens ha estat favorable. Tal volta, espero que no, en una altra ocasió, el resultat no sigui el mateix. Llavors, parlaré que qualcú, i no mencionaré ni assenyalaré a ningú, juga, injustament, amb l'esforç i la suor del conjunt. Si això, malauradament, passa, després ens esquinçarem les vestidures, ens enfadarem i començaran els mals rotllos. Avís per a navegants! Eh, un porter... Que m'heu sentit?

Estimats, això enguany sembla que va bé, la sensació és bona i promet; ens divertim de valent. Si us plau, no ho espenyem! Tal volta amb un dels porters de l'equip juvenil o amb un dels porters que entrenen a l'escola de Manacor, aquest assumpte i aquestes anècdotes, poden quedar tancades per sempre. I aquí pau, i després glòria!



Anem amb l'alineació del partit d'avui. Dels alineats d'avui, dins aquest Escolar superinternacionalitzat, sols, quatre jugadors, han nascut a Capdepera; pura estadística baratera. Defensant la barraca, com ja he dit abans, Sant Javi Maya. Impecable, superb i fantàstic! I com ens deia l'auri Don Vicenç Nadal: 10, enhorabona, número u i matrícula d'honor! Amb les seves encertades parades ha salvat tres pilotes que portaven una clara i mala intenció de gol. Al gol no ha pogut fer res, inclòs penso, que qualsevol altre porter de veritat, tampoc l'haguera pogut aturar. Se l'ha vist coixejar i fora la possibilitat de poder jugar-la amb els peus. Crec, que el futbol i el destí, ens ha furtat la possibilitat de gaudir d'un gran porter: en Javi Maya.
Al lateral dret: Colau Sureda. Al lateral esquer: Hugó Sayago. Centrals: Ismael Santos i José Quintana (ha debutat avui). Als pivots: Javi Barrantes i Pablo Fabian Fuentes. Per la canaleta dreta: Miky Ruedas. Per la canaleta esquerra: Alejandro Niño (que tornava al lloc dels fets on quasi li fan la pell) Pel centre del camp: Xisco Sansó. A la punta de l'atac: Abdou Khadre.

Substitucions; al minut cinquanta-set entra en Joan Ferrer per en Niño. Al setanta-dos: Dani Vidal per Abdou Khadre i Miquel Rosa per Colau Sureda. Al setanta-sis Álvaro Vega per Ruedas.

Partit jugat dins un camp d'una grandària semblant a la d'una capça de musclos en escabetxo; això sí, boníssima il·luminació. Aquesta circumstància adversa ha fet que el partit hagi estat travat, incert, imprecís i lleig. Sembla que la setmana passada jugàrem tant a futbol que, de sobte, hem acabat les existències d'aquest tipus de mercaderia («se nos acabo el amor de tanto usarlo» deia la Jurado quan anava de pet). El míster Sastre n'ha comanat per MRW, tres containers plens de bon futbol. Hem de veure si, per la setmana qui ve, hauran arribat. Déu volguí que sí perquè, el joc presenciat avui, no ha estat aguantador a cap preu.

Moltes d'errades tècniques per part dels dos equips; la part tàctica tampoc puc dir que hagi carburat molt millor, almanco, per l'Escolar. Crec que avui ha sigut un partit d'aquests de força, ronyons i de posar la sabata forta. No us podria dir quin dels dos equips ha portat la iniciativa del joc. No us podria dir quin dels dos equips ha pres el control de l'esfèrica. No us podria dir qui s'ha fet amb el domini del camp. Incògnites i més incògnites per aclarir i que no s'aclareixen.

A la primera part L'Escolar ha demostrat una defensa molt ben col·locada, poderosa i que ha guanyat la torrada, en tot moment. als davanters d'un Rafal molt descafeïnat. En Pablo Fuentes s'ha erigit amb el destructor més eficaç del joc aeri i arran de gespa. Ho ha guanyat tot! Ha corregut i lluitat com un dimoni; fora dubtes, amb quaranta anys complits, el millor de la primera part. El partit s'ha jugat, pràcticament, al centre del camp. Hi ha hagut una acumulació de trànsit de jugadors per metre quadrat impressionant. Al minut quinze, en una jugada embolicada dins l'àrea del Rafal i després d'uns quants de refusos, ha sigut el debutant Quintana el qui ha avançat a un Escolar, avui tot de blanc. Semblava, talment, el Real Madrid. Quin pecat mortal!



Estirant i arronsant per veure qui la tenia més llarga i guanyava el centre del camp, ha arribat el desitjat descans amb un avantatge molt minse a favor del Real Madrid; perdó, volia dir de l'Escolar. El millor del descans ha sigut la panada de carn i pèsols que, en Miquel Bestard i jo, una cada un, ens hem empassat fora cap mena d'avergonyiment, entre pitrera i espatlla. No us penseu que hagi estat bo de fer, doncs, aquesta panada feia la mida d'una roda de tractor ben inflada. Acabada tan suculenta berena, en vist les coses des d'una perspectiva més positiva, si cap.

La segona part ha sigut, gairebé, una fotocòpia de la primera. M'atreviria a dir que el Rafal hi ha posat una mica més d'orgull que no l'Escolar. Fora sabre un motiu en concret la nostra defensa ha començat a beure aigua salada. Ens han guanyat l'esquena dels centrals, com i quant, han volgut. Les línies de L'Escolar s'ha xapat en uns quants de bocins impossibles d'arreplegar. Un Pablo molt cansat que ja no ho guanyava tot, i això, s'ha notat força.

Al minut cinquanta-tres i després d'una falta a favor nostre on l'àrbitre ha decidit aplicar la llei de l'avantatge, tot seguit, hem donat la pilota al contrari. D'aquí ha vingut una espardenyada del número nou del Rafal, que fent una envirollada paràbola, ha entrat per tot l'escaire de la porteria defensada per en Maya. Res a dir!

Ja tenim el partit empatat. Les rialles han desaparegut, el Rafal venia, traient foc pels queixals, com una locomotora. El partit pintava molt malament. Els contraris, tal volta, s'han adonat que en Maya no és un porter convencional. Han començat a tirar a porteria de qualsevol manera i lloc. La camisa no ens arribava al coll; jugàvem malament. Però, al minut setanta-quatre, en una jugada de pillo, en Xisco Sansó el millor d'aquesta segona part, magistralment i després d'haver driblat a defensa i porter, ha marcat l'u a dos amb la porteria buida. Gran gol i gran celebració per part de tot l'equip al complet. Continuant amb els estires i arronses i després de cinc minuts de temps afegit s'ha acabat aquesta maleïda agonia. Bé està el que bé acaba, però és possible que un altre dia no ens vagi tan bé...



Resumint: tercera victòria consecutiva a domicili davant el Rafal més dolent de tota la seva història; però que molt dolent, no us podeu fer una idea! L'Escolar continua invicte al terme de les cinc jornades jugades. Avui dissabte i, a l'espera del resultat del Calvià, dormirem líders de la classificació del grup B de la primera regional mallorquina. Dels cinc equips amb qui hem jugat, tres ocupen els llocs de la cua classificatòria. Vigileu, això pot ser sols un enganyívol miratge. Cinc targetes grogues per l'Escolar, una al Rafal; la federació, com sempre, fent caixa!

La setmana que ve ens jugarem els quartos i el precinte amb un Balears sense Crosteres, perdó, volia dir sense Fronteres. Avui, aquest equip que pertany a l'O.N.U., sembla haver donat la sorpresa de la jornada, guanyant al tot poderós Cardassar, d'Ismael Venera.

Estimats i estimades, sobretot estimades, per avui, això és tot. La setmana qui ve més i millor!

Visca l'Escolar victoriós!


Biel Torres