Escolar 3 - Palmanyola A 3

fotos BEST

Benvinguts siau, amics i amigues futboleres, estimats tots quan sou!

Segon partit d’aquesta recentment estrenada lliga de l’ensaïmada regional grup B 24/25. El primer, a més de l’ascens, s’emportarà una ensaïmada de quilo com a trofeu. El campió podrà triar si la vol llisa o farcida. Tot això i el servei de bar del camp de futbol tancat...

És evident que el nostre enlluernador camp de futbol no està preparat per jugar partits nocturns. A això no és la primera vegada que ho dic; veritablement, ho sap, des de temps immemorial, el més beneit del poble —si no ho creïs, demaneu-li a ell i veureu el que us diu—. Malgrat l’interès demostrat per l’ajuntament, la il·luminació de Es Figueral crec que és del tot millorable; sí, evidentment, força millorable!

Aquest estiu, com tothom supòs que sap,  s’ha fet un important esforç econòmic municipal per renovar la gespa —falta li feia—. No haguera passat res de l’altre món —ja que hi érem—, si s’haguera trencat el porquet magre dels estalvis comunals i, amb aquesta, s’haguera solucionat —d’una vegada i per totes—, aquest enfosquit afer.

Ahir rebé el baptisme de foc competitiu l’últim model de catifa de gespa artificial instal·lat al Figueral; l’estrena!  Així mateix, vaig trobar a faltar la banda de música, a les autoritats civils i militars de la Vila i al senyor rector acompanyat per tota l’escolania.  Tots, sota pal·li i preparats amb els estris consagrats per beneir. Els parlaments i el vi espanyol corresponent. Això ja no és el que era...  

Em sap greu ser ocell de mal averany, però, si el qui ha de posar remei no ni posa, la nova gespa del Figueral durarà, com solem dir en bon mallorquí, de Nadal a Sant Esteve. No crec que sigui bo, que durant el descans del partit, quaranta o cinquanta personetes joves amb calçat inadequat, menjant i bevent, potinegin  i bagassegin, l’estora sintètica nova de trinca.

Dels incívics, bruts i grollers ciutadans menjadors de pipes a la graderia descoberta ja en parlaré un altre dia... Ser nets no és qüestió de netejar, és qüestió de no embrutar!

Per avui deixaré de banda els efectes col·laterals adherits al futbol narrats per la premsa groguenca. Em ficaré de ple, que, al cap i a la fi, és la meva tasca, katiuskes posades, a esbrinar el que donà de si, el partit d’ahir.

Ahir vespre, club i jugadors, tingueren un esplèndid i sentit  detall amb el seu company i jugador Jaume Torres. L’equip al complet sortí enfilat al camp abillats en samarretes blanques on es podia llegir la llegenda: Ànims i força, Jaume!



Com ja sabreu, en Jaume s’està recuperant de les lesions que va patir després de l’accident a la nit on Espanya guanyà de bell nou l’Eurocopa. Aquestes mateixes lesions el mantindran allunyat, un temps indefinit dels camps de futbol. Vull agrair, de tot cor i emocionats, en nom de la família Torres al complet, aquest gran gest d’estimació que club, companys i jugadors han tingut amb en Jaume. De veritat: moltes de gràcies a tots!


Abans de començar l’encontre es guardà —així com cal—, un emotiu minut de silenci a la memòria del qui fou brau jugador de l’Escolar i un gabellí de soca-rel: Joan Ruís.  Descansa en pau, estimat!


En Biel Sastre, entrenador de l’Escolar, no va poder repetir alineació, però sí que aplicà el mateix sistema de joc que tan bon resultat li donà la setmana passada (1-4-2-3-1-).

Els elegits foren: López a la porteria. Colau Sureda lateral dret. Lucas lateral esquer. El juvenil Hugo Sayago i en Javi Maya de centrals. Xisco Sanso i Javi Barrantes com a pivots. Miky Ruedas a banda dreta. Kelly Jackson a banda esquerre. Mateu Sanso al centre de la mitja i en punta en Martín Fernández.

Des de la banqueta sortiren: al cinquanta-cinc Abdou Khadre per Ruedas. Al minut setanta-cinc Joan Ferrer (Juvenil) per Mateu Sanso. Dani Vidal per Hugo Sayago i Ismael Santos per Colau Sureda. Al minut noranta n’Alejandro Niño substituí a un Dani Vidal lesionat. En Franco per Lesió i en Jaume Faba per motius familiars no entraren dins la convocatòria.

Els primers cinc minuts de la primera part foren d’un clar, esquiterell i enverinat tempteig per part dels dos equips. El Palmanyola, un equip robust i molt ben estructurat, quadrat, més eixerit i dinàmic que l’Escolar, aviat va prendre el control i comandament a distància del partit. Això no obstant, mentre els de Palma trenaven projectes de jugades, l’Escolar, per banda esquerra era un veritable malson per a les hosts visitants.

En un tancar i obrir d’ulls, just al minut sis, els palmanyolins, com si res, ens marquen el primer gol; 0-1. 

L’Escolar acceptà el càstig de banderilles. Però, només uns instants més tard, al minut catorze, en una increïble galopada  per banda esquerra impulsada per la locomotora Kelly, l’Escolar i més concretament un inspirat Ruedas, marcà el gol de l’empat. Els locals xuclaren aire, s’arromangaren les mànigues i els ànims es tranquil·litzen. Abans de l’empat, el Mateix Kelly, ja havia protagonitzat, embalat, un mínim de tres grans ocasions de gol que no entraren perquè, l’encert del porter i el desencert del nostre extrem així ho decidiren.

Amb això arriba el minut vint-i-quatre. A una jugada on el nostre central i el nostre porter no s’entengueren, els vermells aprofitaren la pífia per avançar-se, de cap i de nou, al marcador. No pareixia veritat anar darrere en el marcador; i mira que l’Escolar remava de valent per prosperar, però, així i tot, els contraris ens dugueren a besar el santcristo.

Si l’u a dos no era suficient condemna pels verds-i-blancs, al minut trenta-sis, com en el trenta-sis, la meitat ciutadans i meitat bunyolins, a una treta de cantonada el més petit de la guarda per a més inri, d’una valenta carabassotada ens marcà un esperpèntic u a tres.  

Ja hi som a córrer! Cagon tot, quina putada! On ses vist, això era de quan en Judes era fadrí i sa mare festejava! Amb la Seu plena d’ous i el vestit de galiot, l’Escolar tornà a agafar els rems i a remar s’ha dit!

Però l’Escolar en cap moment abaixà els braços ni entregà la cullera. En una revinclada d’amor propi, en Mateu Sanso agafà la bolla al mig del camp i de cap a sa porteria que hi falta gent. Quan arribà damunt la retxa de l’àrea gran, arrià una etzibada ventrelluda a la pilota que el porter visitant sols la va poder mirar com entrava dins la seva lloriguera. Bé, amb un dos a tres jo no hi veia tant de mal. Arribà el descans perquè l’àrbitre així ho assenyalà.

Durant aquest temps d’esbarjo, jo no sé del que es parlà a dintre dels vestidors dels dos equips. Crec, que cap dels vint-i-dos jugadors entengué les instruccions i esmenes que els dos entrenadors proposaren.

La segona part no fou infumable, quasi més bé, el següent, diria jo. Per tant, de la segona part no en parlaré, no cal que en  aquest punt de la competició entra en coverbos que no porten guany. Sols diré, que al minut vuitanta-quatre, en Martín Fernández empatà a tres el partit. Punt final!



En un breu resum del partit vull afegir que, l’Escolar, malgrat no jugar el seu millor partit, en tot moment va intentar jugar la pilota dins l’ordre i dinàmica establerta pel míster. A moments aconseguí els objectius i, a moments, els contraris, que també juguen, ens foren, injustament, superiors. L’Escolar no ho va fer gens malament i la banda esquerra com a actor principal va protagonitzar els millors moments de futbol dels locals. Aneu amb compte amb en Kelly, aquest jugador té molta qualitat i pel món es passegen molts d’ulls carregats d’enveja. No puc ni tampoc vull desmerèixer la gran tasca acomplerta per Xisco Sansó que, en tot moment, ha intentat estirar tot l’equip i organitzar el joc. Ahir, fora dubtes, guanyàrem per golejada quant a oportunitats de gol desaprofitades. Aquesta facilitat per crear ocasions és força important, perquè, si la cosa ens haguera anat de cara, ara ens estaríem ensucrant la boca amb un exagerat  vuit a quatre a favor nostre.  És molt important crear; importantíssim, en un moment o l’altra la pilota entrarà. No vull pensar en cap moment, i no m’ho pens, que la falta de dos jugadors, minves les possibilitats de victòria d’un Escolar en hores dolces.

  El Palmanyola A, m’agradà molt. Com ja he dit un equip rostit, que la maneja bé i en poques fissures per on ficar-li la mà o el peu.  Ens rematà tots els balons aeris penjats dins la nostra àrea. Va sobre trobar les encletxes i punts febles de la nostra defensa. Dominà la possessió de la pilota i s’ensenyorí ocupant amb massa facilitat el centre del camp. És prest per opinar, però aquest equip pot estar a dalt lluitant per objectius importants. La qualitat d’aquest equip dignifica la bona feina dels nostres jugadors.

Per la setmana que ve... excursió a Sóller. Ens tocarà jugar-nos els tres punts, des d’una còmoda quinta posició, amb el Sóller B, el tercer qualificat per la cua; però, sempre una incògnita.

Tancada la crònica ens ha arribat la bona nova del naixement d’en Marc. Aquest nadó és el segon fill d’en Jaume Faba i de na Marga. Enhorabona i molts de petons a tota la família. I com solem dir per aquestes contrades: que el vegem crèixer amb salut, força i alegria!

Estimats i estimades tots quan sou, sobretot estimades, això és tot per avui!

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres