Grup de joves que s'entrenaven sempre que podien per poder jugar algun dia amb l'Escolar
Drets, d'esquerra dreta: Llorenç "Mestrès", Martí "Barruà", Pascual Pons (entrenador), Toni Fernández.
Acotats, d'esquerra dreta: Tomeu Massanet, Joan "Maia", Sebastià "Vador" i Toni "Tòfol".

La idea del mestre “Talaia” era, una vegada constituït el club, deixar la presidència, i així ho va fer. Biel Flaquer “de Son Pocapalla" va ser el següent president. Segons algunes versions, l'última temporada de la primera fase (1948-1949), Toni Melis "Barruà" acabà sent el president de l'entitat. A la F.F.I.B no es guarden arxius d'aquestes dates.

Abans de començar el campionat, la directiva es va posar a cercar socis. D. Miquel "Talia" repartí carnets als seus alumnes al preu d'una pesseta. A Juanito Ladaria (alumne) li va correspondre el carnet número 1. Moltes persones van col·laborar, fent-se socis. Tomeu Melis “Meyme” va ser el soci més jove, amb un any d'edat; son pare li va fer el carnet.

                                                                                                           Biel Flaquer "de Son Poca Palla"

Abans de passar al tema esportiu vull fer un incís, perquè la gent valori la feina que no es veu. És el que fa qualsevol directiva durant tota la setmana en benefici del practicant de l'esport, perquè aquest jugui un partit el cap de setmana. És igual que en el menjar, s'ha de pensar què s'ha de preparar, s'han de comprar els ingredients, després vénen els fogons, i tot perquè al final se'n gaudeixi uns minuts. En tot treball l'important hi ha un abans i un després.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   

En aquells primers anys, els al·lots no podien entrenar a la nit, per falta d'instal·lacions elèctriques. A l'estiu, que el dia és llarg, sí que podien entrenar al capvespre, després de la feina, a la llum del dia, però a l'hivern entrenaven dissabtes i diumenges, si no hi havia partit. D'aquestes tres temporades, no tenc referència de cap entrenador col·legiat. Al principi va ser en Jaume “Font”, amb l'ajuda d'altres persones, i després va venir en Capellano, de Manacor, per dirigir els jugadors durant els partits. Els llocs que havien d'ocupar els jugadors en el terreny de joc, al principi, es feia d'aquesta manera: “Tu que ets alt i vas bé de cap jugaràs de central, tu que ets ràpid jugaràs d'extrem perquè centris pilotes sobre l'àrea petita...” Al que no tenia por i era bon rematador el col·locaven de davanter centre, als més tècnics, en el centre de camp, etc. Abans, els jugadors guardaven més les seves zones, no corrien com ara en defensa i atac, els defenses a defensar, els migcampistes a passar pilotes, els extrems en banda, els davanter centres a fer gols. El sistema era la doble "V", tres defenses amb dos mitjos i cinc davanters.



Miquel Bestard