La vesprada de tertúlia es dedicà a la figura del veterinari James Herriot
Divendres 31 de gener de 2025, a la Biblioteca Pública de Capdepera, es dugué a terme el primer club de lectura de l’any amb el llibre Totes les criatures grans i petites, de James Herriot, un ajudant de veterinària que de forma més o menys autobiogràfica conta les aventures i desventures a la campinya anglesa. 
Primerament, la bibliotecària presentà l’acte en una concorreguda sala, on la gent volia saber més d’aquella història tan singular del llibre. En aquest sentit, ella mostrà una continuació, on l’ajudant de veterinari ja apama els grangers de Yorkshire, tot i que continua amb les seves aventures divertides i estrafolàries, com ficar el braç dins una vaca, o haver d’assistir uns porquets. 
Seguidament, els tertulians contaren, anècdota rere anècdota, la diversió que els hi havia ocasionat l’experiència lectora, alguns també en veure’s reflectides en algunes de les escenes i comparades amb la seva vida real, com per exemple, quan a una lectora li fugiren les ovelles. Tot plegat, la disparatada situació feu riure a la concurrència, mentre l’auxiliar abocava té amb una tetera en unes taces britàniques, que ens apropaven una mica més al món retratat per Herriot, on les anades i vingudes de nit i de dia feien de la seva sacrificada professió una història que a bastants de lectors agradà pel seu llenguatge clar i planer, tot i que d’altres consideraren que la història era avorrida i que s’allunyava de la realitat rural, que molts havien viscut de petits i que asseguraven que no els hi havia fet cap gràcia. D’altres el relacionaren amb el documental d’Agustí Torres dedicat a Antoni Gili “Sua”, menescal d’Artà, que mesos abans s’havia presentat al mateix poble i on havia intervingut un dels darrers manescals, sinó el darrer que queden a Mallorca. Aquest fet es relacionà amb que els canvis que la professió havia sofert, amb visites ara a la clínica, amb especialitats diferenciades i amb diferents veterinaris per a cada explotació agrària havien estat significatius; també es feu menció del manescal gabellí Jeroni Sureda, qui també ha patit dits canvis. Ara per ara, les urgències per atendre bestiar a foravila no prioritzen per davant de les urgències de la clínica. 
Finalment, tota la conxorxa acompanyà els membres d’aquest club, que trobà aixopluc en aquestes històries, on també fou present la cruesa d’hores incertes del veterinari nascut a Glasgow, amarat per pedres humides mentre intervenia una vaca. Després, i com és d’habitud, els tertulians passaren a la cambra central de la biblioteca per a degustar plats tan exquisits com l’ensalada russa, la coca de prebes o les aletes de pollastre marinades, tot sigui per recordar i celebrar aquesta història tan rural, tan nostra i tan britànica alhora, als anys trenta, d’un món que ja no hi és, però que sobreviurà en la imaginació de les nostres lectures. El proper club tendrà sessió doble amb el nom de dos grans autors: Isabel Clara Simó i Josep Maria Llompart, vos hi esperam!
Joan Cabalgante Guasp
