Des de Mèxic:

          no al TIL












Ara que estic per tornar a la meva enyorada Mallorca, tenc la inquietut de com s’adaptarà el meu fill major (12 anys) a l’escola en català i sobretot al sistema educatiu actual. Ell va començar l’escola a Mèxic, amb 2 anys i mig, a una escola on la meitat de la jornada ja es feia en anglès, té un nivell mol alt d’aquesta llengua però no escriu ni una paraula de català, entén el mallorquí perquè la meva dona i jo només xerram així a ca nostra, però a fora el meu fill només xerra castellà. Quina preocupació, ara, amb i axò del TIL, afegida a l’adaptació que haurà de tenir...
 
Es TIL es un "asteroide", no és un creixement natural, és una medicina que, per a qui la prengui no tendrà resultats i sí inconvenients, sobretot perquè qui l’ha d’administrar no en sap. Com volem que professors sense preparació especifica ensenyin amb un mínim de garanties?

No estic en contra de la integració, és més, la vull per als meus fills de cara a futur, en un món més globalitzat. I ho dic des de l’experiència d’haver viscut a països com Mèxic i Brasil: en el primer l’anglès es bàsic i en el segon no s’ensenya a cap banda i només es pot aprendre a instituts privats i molt cars. S’ha de començar la casa pels fonaments, i el TIL la vol començar pel terrat. Malament anam si els enginyers no saben o no volen aprendre que el fonament és essencial  per a una bona construcció.

En fi, jo torn a Mallorca desprès de quasi 11 anys vivint a fora, he après molt en aquest temps, però em fa mal veure que els que no en volen aprendre continuen sent els que comanden. Com podem explicar als nostres fills que els que demanden esforços i sacrificis no estan per la labor de fer-ne i tampoc escolten. Són majoria, per què haurien d’escoltar?

Com a pare tenc un repte molt gran, integrar els meus fills a una terra que quasi no han conegut i que a l’escola s’adaptin al més aviat possible, tant a l’educació com als nous companys, i sincerament no crec que haver-me de preocupar per veure quin tipus d’ensenyances els donaran sigui de gran ajuda.

Una aferrada i fins aviat...

Tomeu Alzina