Un acte de reconeixement als professionals de l’artesania de Mallorca

Premi Alimentació Artesana de Mallorca per a Emilio Navarro i el seu gató d’ametlla mallorquina. N’Emilio forma part de la nissaga Navarro i és soci del Forn de sa Plaça, on va crear les Galletes d’oli ARTÀsanes i des d’on distribueix també el seu gató amb una capsa dissenyada per Gustavo. La presentació d'aquest gató tengué lloc a les nits de les arts al Centre Cap Vermell l'any 2018.

Com cada any, i ja en van 14..., sortejam una panera de Nadal


Cap Vermell i Distribucions Llevant t’ofereixen, com cada any, una magnífica panera de Nadal. 
Per a participar en el sorteig, només has d’enviar un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., per a donar els molts d'anys als nostres lectors. També ho pots fer per facebook.
Com sempre: text, imatge, vídeo..., com vulguis.Tant se val!  
Així de fàcil! 
Fins dia 21 de desembre. Dia 22 se sorteja coincidint amb la grossa de Nadal (dos darrers números)

Amb motiu de l'exposició “GRACIAS, BERLIN!” de Gustavo en aquest centre cultural.

"El nom de Gustavo aquí va associat a Mallorca i a Capdepera. Aquí va deixar una empremta molt forta i, ara, encara continua fent coses noves".
"A Berlin hi ha més de 10.000 artistes. Però Gustavo té encara una presència notable".
"Aquesta relació de Gustavo amb Berlin dona a l'exposició una dimensió que surt de lo local –Berlin- i adquireix una vessant internacional de la que poques vegades gaudim".

Inauguren "LOS DOS" en el Melis Cursach dia 3 de desembre.

"Una perruqueria és un confessionari".

"La presó em va fer més persona".

"Jo som de família espiritista i de sessions, jo n’he fetes i guiades moltes".


Continuam l'entrevista a Martí Adrover Melis, Tino. Perruquer i dissenyador de moda (modiste), però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Innovador, creatiu i sobretot molt treballador. En aquesta segona part parlam sobretot de tres temes: la religió (especialment, de l’Esperança), l’homosexualitat (la presó i la política) i la festa (el carnaval). Però la feina sempre enmig. En Tino no defuig cap tema, és més, s’hi esplaia amb tot luxe de detalls. En aquesta segona part, podem veure el Tino més tendre i proper, i sempre a cor obert.


Obri a l'illa de Hainan, un restaurant d'alta cuina en el primer parc temàtic dedicat a la xocolata del món.

Pere Andreu Fuster i Joan Fuster mostren l'exemplar capturat a bordo de La Hispaniola.

Sopar i assemblea anual de la penya del Madrid de Cala Rajada

Belles imatges del concurs que organitza la Fundació MARILLES

"Ànima de peix", tercera fotografia finalista en la categoria Mare Nostrum Expert del certamen MARE. El seu autor, Joan Costa García, apunta: Per a la majoria dels humans la mar representa un mitjà desconegut i hostil. Per als qui estimem aquest ambient, a força de submergir-nos una vegada i una altra, podem aconseguir integrar-nos en aquest entorn. La fauna marina és especialment sensible al nostre estat d'ànim. Si aconseguim mantenir-nos tranquils i relaxats i creem un entorn on els peixos se sentin segurs i respectats, és fàcil aconseguir unir-nos amb ells i percebre que ens acullen com un ésser marí més.

"No he tengut mai un no per ningú".

"Em sent reconegut i conegut a Capdepera i a fora"

"Mai he desfet un vestit"



Martí Adrover Melis, Tino. Mestre artesà i artista, ha excel·lit en tots els camps a que s'ha dedicat. Perruquer i dissenyador de moda (modisto) però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Apassionat per tot allò on posa les mans i sobretot gran treballador. Feiner. Donat que feia feina per als "grans dies", no podia celebrar ni Nadal ni Pasqua, així que, per a ell, la gran festa de tot l'any eren els Darrers Dies. Com si fos un nin petit, diu que té ganes d'arribar als 80 anys. N'hi queden dos. Gran conversador, si tens temps, és un delit parlar amb ell, o sols escoltar-lo. Tanmateix un demana i ell respon el que vol.


Una magna i detallada entrevista de tretze pàgines que la vos oferim en pdf.
Tot just començar Domingo Mateu, l'entrevistador, recorda el pròleg que Jaume Santandreu escriví a Pere Orpí amb motiu del seu llibre "Encara que no em donin la paraula" (1975) com “un pagès de pau, un camperol d’infinita paciència, un sembrador de sonets dins els “catorze solcs xops de cadència”, un expert “marger de poemes”.

Perquè és nostra i, a més ho fa molt bé, VOTA!

Mina Delic és una fotògrafa sèrbia, periodista de formació, que treballa a Capdepera.

S'autoqualifica com a "narradora d'històries visuals" i és col·laboradora de la prestigiosa revista National Geografic.





Al restaurant d'Andreu Genestra i amb l'artista Crespí Alemany

Andreu Genestra, Mina Delic, Guillem Crespí i Maria Infante a la foto.

Subcategories