"El paisatge agrari no deixa de ser un reflex de la societat i del tipus d’economia de cada època".

Amb motiu de la xerrada del gabellí Biel Moll sobre la "història del paisatge agrari mallorquí” a la Biblioteca de Capdepera on parlà de l’evolució del territori mallorquí al llarg dels segles i cultures, que ens poden ajudar a entendre la realitat actual. En Biel Moll és gabellí, fill de pagesos, amitgers de sa Mesquida i amb una gran estima per la terra i els seus conreus. De gran bagatge intelectual, és guia turístic oficial, llicenciat en Filosofia i terapeuta Gestalt. Quan a llibres, ha publicat, entre d'altres: Lletra de caramutxa, un assaig sobre la Mallorca actual (Edicions Documenta Balear); Els diàlegs de Psique i Paidéia, adaptacions de la teràpia humanista i sistèmica al context educatiu (Edicions Aïllades); Homo Terapeuticus, ampliando miradas sobre la masculinidad (Ediciones Carena) i MallorcaBiel, manifiesto por un nuevo ocio turístico (a impremta).

- Com sorgeix aquesta dissertació sobre el paisatge mallorquí i les seves possibilitats d’oci?

- De vegades hi ha qüestions que és difícil conèixer l’origen real. Si que tinc clar una sèrie de factors que han fet que al final hagi creat una xerrada d’aquest tema. Un te a veure que jo som fill de pagesos, mon pare i ma mare eren els amitgers de sa Mesquida de baix, el meu padrí patern ja havia estat s’amitger i això va ser una experiència que me va marcar molt. Després la família va deixar la fora vila i jo no m’he dedicat, no tinc aficions relacionades pròpiament amb el camp, però si que em va quedar una estima molt forta. Hi ha un segon element que és que, per qüestions de feina, perquè som guia turístic i quan aprofundia en la Histria de Mallorca me vaig donar compte que l’evolució del paisatge agrari era com un fil conductor molt adient per enllaçar parts d’aquesta història que a mi m’interessaven molt. I un moment donat tot això va fluir i em vaig posar a crear els continguts. 

- Quina és la teva proposta? Perquè tu no deus fer de guia turístic convencional...

- Diria que no tinc els ous en el mateix paner. Faig feines que diríem estàndards, per agències, i després faig feines pel meu compte. Quan vaig començar a fer feina de guia tenia molt clar que volia fer feina no només amb turistes, fos el turisme que fos, sinó també pels residents perquè jo me planteig la meva professió com un derivat d’una activitat cultural. Jo tenia clar que amb els turistes per molt d’interès que tinguin, i jo passo molt de gust amb els turistes, no tenen el backgraund que ja té un resident. Aleshores tu no els pots ni fer el mateix, ni explicar el mateix. Fer feina amb residents me dona opcions que amb els turistes no tinc.

 - És cert que el paisatge de Mallorca ha canviat més els darrers cinquanta  darrers anys que els cinc-cents anteriors? Jo record de petit que el camp era ple d’ametllers que tots floreixen al mateix temps i era un goig, no com ara que quasi no en queden...

- Tinc una mirada però no una resposta. De fet la xerrada acaba a les primeres dècades del segle XX (i comença en el segle X). Deu segles d’història en una hora no em dona lloc per introduir què ha passat a Mallorca els darrers seixanta anys.

Contestant a la teva pregunta, el paisatge agrari no deixa de ser un reflex de la societat i del tipus d’economia de cada època. Per exemple els ametllers van ser possibles gràcies a un mercat internacional. Entenc que la pregunta anava per quin és el present i el futur el paisatge agrari A Mallorca. L’evolució actual i futura del paisatge agrari a Mallorca dependrà en part del tipus d’economia, cap a on va a curt o mig termini. És un tema molt complex però fascinant, cap on vagi el turisme perquè a les destinacions on el turisme té tant de pes tu t’has d’adaptar al que la gent demana.  Tu t’has d’adaptar al que la gent et demana però això és un poc enganyós  perquè hi ha diferents maneres d’adaptar-se i diferents demandes. En part dependrà no només del que el turisme demani, sinó que també de la manera que Mallorca decideixi adaptar-s’hi a les demandes. Com serà exactament? Ni idea, ningú ho sap perquè és tan complex …

- Quin són els trets característics del paisatge mallorquí en els darrers 10 segles?

- És una història fascinant, són com històries entrecreuades. Tenim la Mallorca andalusina, que no només era una llengua i una religió diferents, era una organització social i una manera d’entendre i d’organitzar el món. En aquest món és sorprenent, per la societat que se muntaria després de la Conquesta, la importància que tenia el conreu de fruites i hortalisses. Després arriba la Conquesta i la societat canvia, l’economia canvia i entram a una organització feudal. Això va ser un dels factors que va determinar l’extensió, entre d’altres, dels cereals, de la vinya i l’oli. La mitjana i petita propietat que se consolida després de la Conquesta va perdent terres i se consolida la gran propietat. La darrera fase d’aquest procés són les possessions, i amb elles s’eixampla l’extensió cultivada de Mallorca  i ho fa a partir dels cereals i l’olivera. Després hi ha una darrera fase que és quan els petits pagesos i jornalers accedeixen a bocins de terra, quan se comencen a parcel·lar i establir les possessions. Determinen, perquè hi ha una demanda internacional, que una sèrie de conreus que a les possessions tenien poc pes donin forma al paisatge, com són les figueres, els garrovers i els ametllers. Això són en grans trets les línies.

- El blat, l’oli i el vi són els tres productes mediterranis per excel·lència...

- Si, si… Però això és el resultat d’un procés històric i no necessàriament ha estat sempre així. De fet la Mallorca islàmica, que també era mediterrània, és una síntesi de tradicions agrícoles mediterrània però també de cultiu i de conreu d’Orient Mitjà i de l’Índia.

- Com en el cas de l’arribada de la taronja i altres fruites que venen d’Àsia…

- A Mallorca, especialment en l’època islàmica va passar una cosa fascinant (no només en Mallorca sinó a tot el que era Al-Andalus), si se compara  amb la zona cristiana d’aquell temps tant en la varietat com en la sofisticació i riqueses de tècniques agrícoles són superiors, sorprenentment superiors.

- Com per exemple tenim el tractament de l’aigua, recordem els qnats i les canalitzacions d’aigua.

- Si en sabien molt.  Però això és una altra història.