En Jeroni Ferrer serà el pregoner de les Festes de Sant Roc de Cala Rajada 2024. Calarrajader de soca-rel, des de 1993 vinculat a la Confraria de Pescadors “Verge del Carme” de la que ha estat secretari. Hem parlar amb ell de les festes, de la mar i  de la seva estimada Cala Rajada.

- Jeroni, com vas rebre la proposta de ser pregoner de les festes de Sant Roc?
- La veritat és que va ser una cridada de part de l’Ajuntament, concretament del regidor de Festes, Joan Campins. Jo pensava que em cridava per un altre tema, perquè amb la confraria hem de començat més aviat que tard a preparar la Mostra de la Llampuga, juntament amb altres institucions, i me va sorprendre que em digués “Jeroni, ens agradaria que fossis el pregoner de Sant Roc”. Me va venir molt de nou, i li vaig contestar “Joan això és com un parany, això  és d’aquí no res”, així amb rialles. Li vaig dir que sí, que m’agradava sempre poder col·laborar i fer qualque cosa quan m’ho demanen i això és tot. Preparo unes paraules per poder donar el sus a les festes de Sant Roc.

-  Des de fa temps hem sentit veus que diuen que les Festes de Sant Roc s’han de llevar.. tú com a calarrajader què opines?
- La meva opinió és que no hem de llevar res del que tenim. És a dir, pot ser que les festes de Sant Roc d’avui en dia no tenen la força que tenien abans, quan jo tenia vint anys i busques. Que va ser per jo l’època daurada, parlem del 80 a mitjà dels 90, quan hi havien actes emblemàtics i tothom esperava les festes de Sant Roc. Avui en dia n’hi ha altres festes i altres esdeveniments que tenen més força, però no sabem que passarà en el futur.  Jo crec que les tradicions les hem de conservar, hem de fer un esforç per conservar-les. Ens hem d’adaptar a les circumstàncies i als temps, però crec que els actes centrals i els importants que recorden les coses nostres les hem de mantenir. Avui en dia tenim moltes influències externes, la societat ha canviat, hi ha molta gent vinguda de fora, etc... però  crec que en la mesura que poguem lo nostro l’hem de conservar.
No les llevaria ni prop fer-s’hi. Una altra cosa és que es vulguin fer d’altra manera, però si ara no tenen el ressò que van tenir durant dècades, perquè eren les festes més importants de Cala Rajada i de Capdepera. Jo era molt petit, però era una altra filosofia de festes amb recintes tancats per actuacions musicals de primer ordre, record en Loquillo i altres grups de la vanguardia de finals dels anys 80. Ara donen espai per recordar com som amb el ball mallorquí, el concert de música clàssica, la missa del patró,  actes pels joves i pels infants, esports... Crec que hi ha actes diversos i hem d’intentar que tots tinguin el seu espai i pugui trobar alguna cosa amb la que pugui gaudir, tenint en compte la nostra diversitat. I això ho dic per a totes les festes en general.
Jo record quan venien certs artistes, i jo com adolescent que era no m’agradaven, i tenien el seu públic. S’ha de donar un poc d’espai perquè tothom s’hi trobi bé.
Record que abans tot estava centralitzat a la Plaça dels Pins. Allà estaven les tómboles, les casetones,  les dues hamburgueseries ( me’n record d’al·lot petit que n’hi havia una en el cantó de «La Gacela»  davant la botiga de Tomeu «Papa» i altra al cap de cantó  que donava a l’edifici San José, i ma mare un pic en tot l’estiu duia tota la trouppe, que érem els cinc al·lots petits, i anàvem ben xalets a fer una salsitxa). Això va canviar  i en els 90 va aparèixer la gimcana, el Rock-xop, els artefactes marins, els jocs a la platja de Cala Agulla, el concurs de paelles (crec que la primera la va guanyar en Gori , amb una paella amb un colorant de color blau cel)... això vist per un jove d’una vintena d’anys va ser l’època daurada de les festes de Sant Roc, perquè anaves a tot i t’involucraves amb tot. 

- Aquells actes que suposaren tota una revolució en el seu moment, han anat desapareixen poc a poc i han estat substituïts per uns altres, que no dic que siguin millor o pitjors, sinó diferents...
- Jo crec que en aquella època hi havia un cert moviment, unes certes idees i inquietuds per a fer coses... tota una sèrie de elements que feien que els qui eren joves en aquells temps tenien l’oportunitat d’involucrar-se. També és cert que abans no hi havien les traves que hi ha avui en dia, per exemple els artefactes mariners avui seria impossibles de fer, o el Rock-xop a Cala Agulla impensable. En aquell temps les administracions facilitaven segons quines coses o al manco no posaven massa traves. Aquella conjunció de factors i implicació de tots, pot ser s’ha diluït una mica. A jo m’agradaria que el jovent tingués les ganes i les oportunitats per poder fer coses d’aquestes, perquè al cap i a la fi ells són el futur de tots nosaltres, perquè a les nostres festes els donaran el caràcter que ells li vulguin donar. Jo crec que quan la gent jove té ganes d’involucrar-se i fer coses, sempre amb un cert ordre o amb certa supervisió, se’ls han de facilitar els mitjans. Els animo a incorporar-se en els comissions i a participar en els actes. 

- En aquells temps va haver una reacció davant un model de festes i van sorgir unes propostes alternatives. Ara valorant molt el que fa la Comissió de Festes, que fan de forma altruista el que poden i més, hi ha altres inquietuds i interessos...
- Els temps canvien. En distintes èpoques hem vist aquestes canvis, però crec que amb el temps els canvis que veurem encara seran més grans. Tenim una sèrie d’influències i noves generacions que voldran fer les coses d’una altra forma. 

- Parlem de la confraria de pescadors.  Cala Rajada en els anys 80 era la segona de les Balears en captures. Ens agradaria saber què paper té la Confraria de Pescadors i el moll dins la vida de Cala Rajada?
-  Depenent de la temporada, però seguim en una bona posició, entre el segon i el tercer lloc. Però les captures han baixat per tot. Jo en els anys 80 coneixia les barques de bou que hi havia i des del 1993, quan vaig entrar de secretari a la confraria, ho visc més directament. En aquella època hi havia una gran incorporació de gent jove i a més teníem una quantitat important d’arts menors, a més de les d’aquí gestionaven les de Cala Bona, i quatre barques de bou. La situació ha variat en els darrers 30 anys, en molts d’aspectes. Primer  pel que fa a les restriccions i noves normes que s’han imposat a les embarcacions, especialment les d’arrossegament, i acció ha fet que la viabilitat sigui més difícil, perquè afecta a la rendibilitat. D’altra banda, dins les noves normatives, qualsevol persona que es vulgui incorporar a la mar ha de complir, fa difícil el relleu i l’oportunitat que hi hagi gent jove, independentment que tots sabem que és una feina molt sacrificada familiarment, amb horaris intempestius, lluitar contra les inclemències meteorològiques i estats de la mar, etc... Si hagués qualcú que volgués fer feina a la mar ha de complir un requisits de formació (mentre que a altres feines et pot incorporar sense tants requisits). Si això l’ajuntem, per llei natural, la jubilació de persones que des de sempre estaven vinculades a la far i donaven estabilitat a les tripulacions, sens haver-hi noves incorporacions de gent jove o en pocs casos, ha obligat a cercar tripulacions que venen de defora. Avui en dia les tripulacions de les barques de bou està formada per nouvinguts de la península (que de vegades fan feina uns mesos aquí i després s’en tornen), de Senegal, del Marroc i d’altres països. Sense aquestes tripulacions les barques d’arrossegament serien inviables, no podrien sortir a pescar. Això lògicament ha canviat la configuració social de la gent de la mar i de les confraries de pescadors.
Aquesta gent que tradicionalment feia feina a les barques, d’una forma o altra, s’involucrava formant part de les juntes i directives, organitzant o col·laborant en actes. Ara tot això està més diluït, malgrat que bona part dels nouvinguts quan se’ls necessita per un acte o altre compareixen.


 

- La Unió Europea ha posar molt de paranys, realment a la Comunitat Europea, a l’Estat i a la Comunitat Autònoma els interessa que hi hagi sector pesquer?
- Jo, essent entre cometes dolent, sempre dic que les institucions polítiques o determinats governs siguin del caire que siguin, aquest tema no ho diuen clar. En el sentit que sempre m’ha donat la impressió que en certa mesura hi ha pressions d’organitzacions i lobbys que els agradaria que aquest sector desaparegués o que morís poc a poc. Això ho dic perquè tot el que s’imposa com a normativa de les embarcacions i tripulacions no es veu a cap altre sector. I no ens hem d’enganar els pescadors de Cala Rajada i de totes les Illes Balears són pescadors artesanals. Les barques de bou surten a les 5 del matí i a les 5 de l’horabaixa són a port, no són barques que se van a fer tirades  de dos o tres dies a pescar tot el que pugin. Abans del COVID tenien una mitja de 200 o 205 dies de feina i avui en dia per normativa imposada tenen una mitja que no arriba a 150 dies. Penseu que a qualsevol industria li redueixen  entre el 30 i el 40 per cent de la seva activitat i dels dies que pot fer feina disminuint els seus ingressos ha de tancar. Europa subvenciona aquests dies però no arriba mai a compensar els ingressos que puguin tenir en una activitat normal. Hi ha ajudes amb uns condicionants molt estrictes, just que t’oblidis d’un ho perds. Hi ha una lupa i un focus molt important davant un sector que, d’una manera o altra, se’l esta castigant d’una forma que a jo no m’agradaria que se fes cap empresa.
Amb tots aquests entrebancs el futur dels pescadors joves, que tenen un llaüt i fan feina tots sols o amb un tripulant els mesos d’estiu (per la pesca de la llagosta i llampuga) per treure el jornal, no és gens prometedor.

- I d’aquell tema que els vaixells de pesca duguéssim turistes, com ha quedat aquella iniciativa?
- Abans del COVID va haver una normativa per impulsar el turisme pesquer. Realment els pescadors de Cala Rajada, de tota Mallorca pens jo, no tenen el cap en això. El seu cap està en sortir a pescar, fer la captura, deixar el peix a la llotja del port i que el transportista el dugi a Palma i que allà es comercialitzi al millor preu. Se va posar en marxa una plataforma “Pesca Turisme” i va haver gent  que va fer unes sortides el primer any, però per a fer aquesta activitat eles barques havien de complir una sèrie de condicionants de seguretat (per exemple posar baranes) que els perjudicava en la seva feina habitual per pescar. Al final no arribà a compensar realment. 

- Aquest dies pescadors de Catalunya demanaven que els nivells de pesca tornessin als d’abans del COVID...
- Aquí tornem a una lluita, en la que nosaltres som formiguetes (les Illes Balears són en aquest aspecte insignificants), i aquest és un dels nostres grans problemes. La nostra zona, probablement, és de la millor conservada en recursos del Mediterrani, però se’ns aplica la política de pesca europea general com qualsevol altra banda, amb zones que no han fet els deures o han esquilmat els seus recursos pesquers. Nosaltres el que demanarien és que aquesta normativa s’adaptés a les característiques de les distintes zones, que els Govern Balear fes la pressió davant de l’Estat espanyol i que aquest ho fes davant Brussel·les, perquè realment cada zona tingués una normativa adaptada a les seves possibilitats. De barques de bou, abans del COVID, a totes les Illes Balears hi havia poc més de cinquanta i avui deu haver unes trenta i poquetes, vull dir que el que demana Brussel·les a l’Estat espanyol de reduir la pressió pesquera, les Illes Balears fa temps que ho vam complir, just amb les barques  s’han llevat del mig (estam parlant de més d’un 30%) en els darrers 6 o 7 anys ha baixat l’esforç pesquer. I s’ha fet de forma natural perquè els pescadors s’han jubilat, o han venudes les barques i se les han dutes a la península, o s’han llevades per manca de rendibilitat ... així l’esforç pesquer tant de barques d’arrossegament com d’arts menors, ha minvat considerablement. Ara be, hi ha uns lobbys que pressionen molt i tenen una força, de la que no som conscients, en les negociacions amb les institucions europees. Jo m’imagino que hi ha un canvi de cromos, jo te don el vot per això si tu me compenses allò, i estan afectant a una zona i a una gent que viu de la pesca.

- Quina és la salut del Mediterrani?
- Jo no som cap especialista, però està clar que estam molt controlats hi ha distints informes pel tema del Canal de Menorca (nosaltres som una zona condicionada pel mal temps),  per la Reserva Marina que va impulsar la Confraria de Pescadors des de principis del 2000 (no se va materialitzar fins els 2007) i ara per les restriccions de pesca en el Canal de Menorca que afecten a les barques de bou, i en futur afectarà a les barques d’arts menors. L’Estat espanyol es va veure obligat a delimitar una sèrie de zones LIC i una de les triades va ser el Canal de Menorca, una decisió que pens se va prendre sense fer un estudi econòmic i social de la gent afectada, pescadors que sempre s’han guanyat la vida allà i ara els obligues a cercar nous caladors a altres zones per poder mantenir l’activitat. I he de recordar que les barques d’arrossegament de Cala Rajada són pioneres en l’ús de portes que menys mal fan en l’arrossegament, s’han fet unes inversions (aprofitant unes subvencions) per a fer un esforç important per que la seva activitat afecti el menys possible a fons marí.  Tot plegat fa que els recursos de la nostra zona estiguin molt millor que fa 10 o 15 anys. 

- Amb els agricultors hem vist que han sortir a queixar-se que Europa posa unes normes a la  seva producció i permet la importació d’aliments cultivats sense aquestes normes. Això passa amb la pesca també?
- Si passa el mateix. Aquí les captures han de tenir unes determinades mides i dur un procés determinat (el peix pescat aquí ha d’estar etiquetat). Els que venen peix reben el nostre peix però també altre que arriba per altres conductes, lògicament legals, però que no han complit les normatives imposades aquí. T’enfrontes a una competència deslleial, en aquest àmbit. 

- Per acabar, com  a calarrajader, què trobes que li falta i com la veus d’aquí 20 anys?
- Com a calarrajader i com molts que coneixem el poble des de fa molts d’anys, durant quaranta anys (les dècades passen aviat!) ha passat per distintes fases. Vull ser positiu en el sentit que encara tenim un racó privilegiat dins  aquest món globalitzat, que ha tornat petit, en el que els viatgers van i venen. Crec que encara tenim una conservació de l’espai i la natura, que és el que ens pot diferenciar d’altres bandes. En la mesura que siguem capaços de conservar-a tindrem un valor afegit. Les mesures han d’anar en aquesta direcció i m’agradaria que la gent que té potestat per decidir i aplicar normes i preservar el que tenim, independentment de les idees que pugin tenir, marquessin un objectiu clar. Un dels grans problemes que tenim és mirar al curt termini. Ens conformem en anar al dia, “ja veurem que passarà demà” i crec que és necessària una planificació a llarg termini, que lògicament estigués consensuada per tot els actors,  per decidir com volem que sigui Cala Rajada i el nostre municipi.
A Cala Rajada l’hem vist progressar a nivell socials, a nivell econòmic i, inclús a nivell d’infraestructures. Jo quan era petit si algú tenia un problema mèdic important havien d’anar a Palma i a veure si arribàvem a Son Dureta amb les carreteres que teníem, i ara tenim millors infraestructures. Però jo crec que aquestes infraestructures, que abans trobàvem suficients per la gent que érem, ara comencen a flaquejar, a saturar-se... ara cal posar solucions i per això necessitem idees clares i consens. Per moltes coses es necessitem més recursos i també gestió. Crec que si tenim bon gestors a les institucions que vetllin, sàpiguen organitzar i  preveure les coses, tindrem molt guanyat. La població ha augmentat i augmenta cada any, això té un límit a nivell de recursos bàsics (no ens ha afectat per ara, però hi ha municipis que han restringit l’aigua). Els recursos de que disposem són limitats, parlem de l’energia, dels recursos sanitaris, el problema social de la manca d’habitatges... Si programes i preveus situacions que et vindran et pots preparar, però si vas al dia a dia i penses que ja arreglaràs el problema quan el tinguis damunt és molt de solucionar.

 Seguírem xerrant una estona més del món i la bolla, fent un parell de fotografies al moll, fins acomiadar-nos. Del pregó només en avançà que parlaria de “coses d’aquestes” sense especificar”. En tenir-lo  esperem publicar-lo íntegre.

Gràcies Jeroni i enhorabona per haver estar triat pregoner de Sant Roc, ens veiem a la plaça del Carme després del passa-carrers, per arrancar les festes