Cristina Ginard Torres és d’Artà i treballa com a professora de secundària a Capdepera, però tot això no té importància quan la veus pels passadissos de l’institut, perquè allò que fa és refulgir en valors; poques persones tan il·lusionades i creatives hi ha com na Cristina, creadora d’emocions amb les seves obres, ens ha tornat a emocionar amb la seva última escultura, un al·legat contra el turisme de masses que segur que donarà de què parlar, …i tot en rumb cap a l’IES CAPDEPERA, que ja a comença a ser com una font d’inspiració. Important també la seva tasca a coeducació i la tasca docent, que ja porta a la genètica (no cal oblidar que la mare també és professora), però sobretot és molt humana i la subtilesa i les bones maneres mai no li falten. Recordo quan recorria la via verda a Son Servera amb bicicleta i la seva rialla i el seu bon humor, que mai no faltin, tot i que ella mira amb nostàlgia el temps en què les aules respiraven pau. De vegades, l’alenar és un altre. Amb ella conversam: 

- Com se te va ocórrer fer aquesta escultura?
- L'escultura va formar part d'una exposició col·lectiva que va organitzar na Maria Genovard, a Artà, el passat 27 de juliol. Ella ens va donar a cada participant una tauleta de nit i cadascú la va interpretar a la seva manera. Ens va explicar que les tauletes provenien d'un hotel que renovava el mobiliari, i per això en tenia moltes, totes iguals. Aquest detall va ser també llavor de la idea, relacionada amb la massificació, que és un tema molt actual i que està clar que preocupa a la societat mallorquina; i que, a més, va molt lligat al projecte que preparam per aquest 2024-25 les comissions de Coeducació i Medi ambient a l'IES  Capdepera, que estarà relacionat amb la justícia i l'activisme eco-social. 
L’escultura s’anomena El indigest malson del turisme i pretén representar de manera divertida, entretinguda i intuïtiva l’allau de ginys, artefactes, instal·lacions esportives i oferta recreativa en què s’ha convertit l'illa, gran parc temàtic; convidar a una reflexió sobre l’excés en tots els aspectes per a les que hi vivim, que no en som visitants, sinó residents fixes; sobre com l’activitat turística amara pràcticament tots els àmbits de la nostra vida, com per exemple els darrers anys, la pròpia llar, amb el lloguer vacacional.

- De quin material està feta l'escultura?
- La tauleta de nit és de fusta, les cames les vaig folrar de paper fent que són balconades d'hotel. Als costats hi ha els logotips de les empreses que més profit treuen del turisme a l'illa: immobiliàries, lloguers de cotxe, plataformes de lloguer vacacional, cadenes hoteleres… també en paper. A sobre, un mapa de Mallorca, pintat amb acrílic i retolador, i els avions els he fet amb goma EVA, enganxats amb uns filferros molt prims. 
La base del "vòmit de massificació" és d'espuma de poliuretà, i hi he enganxat damunt tot tipus de juguetes i ombrel·les de còctel, la majoria de plàstic, encara que també hi ha un os de sèpia, que fa de taula de paddle surf. 

- És la primera vegada que fas una intervenció d'aquestes característiques?
- Relacionada amb la saturació turística si. He fet moltes altres obres, de tot tipus; he pintat quadres durant molts anys; fotografia figurativa i abstracta, i alguna instal·lació… però escultures poques, no m'havia atrevit mai.  

- Quines repercussions creus que tendrá pel centre?
- Com que estarà emmarcada en el projecte de Coeducació i Medi ambient, és a dir que l'alumnat rebrà xerrades i realitzarà tallers i activitats relacionades amb temes com la massificació turística a les Balears, pens que per als estudiants suposarà una manera planera i amb un llenguatge molt senzill, el de les juguetes, de comprendre i visualitzar un dels problemes que tractarem, i els ajudarà a identificar les diferents problemàtiques que genera l'excés de turistes que no deixen racó de la nostra illa sense trepitjar. L'escultura és per observar-la poc a poc, conté moltes petites històries representades pels personatges: una al·lota damunt una tovallola prenent el sol, cotxes, busos, gent que va en iot, una piragua, una asfaltadora, tobogans aquàtics, gent que beu cervesa, una jove que estira una maleta de rodes, molts avions, carreteres saturades, personatges que fan balconing… qualsevol mallorquí pot reconèixer amb seguretat les escenes que surten de l'interior de la tauleta, perquè les veu al seu voltant, de manera molt intensa durant la temporada alta, i cada vegada més, durant més mesos a l'any. Intentarem que els joves prenguin consciència de la importància de repensar el model de monocultiu turístic i tal vegada fer-los pensar en un futur que, per necessitat, haurà de ser més sostenible. 



- Com creus que acollirà l'alumnat l'artefacte?
- Crec i espero que bé. El fet de que estigui feta de juguetes em fa pensar que els despertarà la curiositat, perquè és un llenguatge que coneixen i els és molt familiar i probablement no s'han plantejat que pot ser un llenguatge artístic. Veure que l'art no ha de ser necessàriament un quadre, una escultura en guix o pedra, o un dibuix, els pot fer comprendre que hi ha moltes formes d'expressió artística i que l’art té moltes més utilitats que la simple decoració. 

- Com has rebut l'allau d'entrevistes que t'han fet?
- Tampoc no han estat tantes! Però vaja, m'alegra molt que a la fi els mallorquins hem començat a reaccionar. El fet que hagi despert tant interès confirma la preocupació de la societat per la massificació i la saturació de l'illa. S'han fet ja dues grans manifestacions per demanar límits, regulacions més estrictes i decreixement, perquè les condicions laborals, habitacionals i de vida que ha generat el turisme, fan molt difícil si no quasi impossible, la vida a Mallorca. El preu del lloguer s'ha disparat degut al lloguer vacacional i l’especulació immobiliària; s’expulsa els residents dels habitatges, que eren allò que ens quedava després de sacrificar el territori, de canviar la llengua, de minimitzar la cultura… els sous i les condicions laborals no són sostenibles per una població cada vegada més empobrida i laboralment explotada, com la que trobem en molts nuclis costaners. Això havia de fer un tro, abans o després.



- Quina va ser la reacció del centre quan els hi plantejares la proposta?
- Com amb tots els projectes que hem plantejat des de les comissions, l'equip directiu del centre ha demostrat total confiança en la meva feina. Els va agradar molt l'obra i el projecte en el que s'emmarca. La línia de feina d'aquest equip ens dóna moltes facilitats per poder fer propostes creatives i que impliquen professorat i alumnat. El curs passat ja vaig muntar una instal·lació gegant al hall del centre amb l'ajuda dels companys, que representava una praderia de posidònia dins el projecte “Mar de Dones”. Estic molt contenta de poder fer feina a l'IES Capdepera ara mateix. 



- Creus que és necessari mantenir la veu crítica contra el turisme de masses? Per què?
- Sí, és clar. És obvi que alguna cosa no quadra. Fa 25 anys les Balears tenien un 40% manco de turistes en números absoluts, i érem una de les primeres comunitats del país en renda per càpita, i actualment, amb un nombre de turistes desorbitat, amb molta més oferta i amb molta més diversificació del tipus de turisme, hem passat a ser de les darreres. Amb la massificació, a més, es degraden i desapareixen molts entorns naturals, la mar, les platges, que son el reclam turístic més utilitzat, que ja no són com eren. Aquell paisatge de pobles petits, de platges turqueses i entorns verges que atreia als turistes fa uns anys, i que es ven fraudulentament, com si encara hi fos, ja no existeix, o existeix ple de gent i uniforme, mal de distingir de qualsevol altre indret turístic, i cada dia més brut i lleig. Està clar que no hem de prescindir del turisme, i que crea llocs de feina, però no estaria malament pensar en cuidar un poc aquesta gallina dels ous d'or, si volem que segueixi sent un motor econòmic.

- Creus que l'art és necessari per poder canviar el món?
- L'art és una forma d'expressió utilitzada per l'ésser humà des de la prehistòria, i s'ha utilitzat per moltes i diverses funcions al llarg dels temps. Des de la representació del món que envolta l'artista, l’expressió d'emocions, la recerca de provocar l'emoció de l'espectador.. La reivindicació i la protesta sempre han trobat en l'art una manera de donar veu, de provocar reaccions, de fer comprensible, en definitiva, una forma creativa i simbòlica d’anomenar les coses per proposar alguna necessitat de canvi, la mobilització, així que sí, consider l’art una eina molt efectiva per aconseguir canvis en la societat.  

Moltes gràcies Crsitina. Molt bona sort i enhorabona!  

Joan Cabalgante i Guasp