El 7 de novembre de 1823 començà una etapa absolutista que durà fins el 1836; l'any següent es promulgà una nova Constitució que accelerà les reformes i consagrà l'abolició definitiva del règim senyorial. Aquesta segona Carta Magna també concedia la potestat de tenir Ajuntament propi si la localitat passava dels mil veïns i es reiniciaren les negociacions amb la delegació artanenca; finalment, el 1839, l'expedient restà definitivament conclòs i el terme fou delimitat seguint les directrius de 1814, És a dir, dividint el territori de forma proporcional al nombre d'habitants de cada població(4).
L'any 1845 els moderats ja havien desplaçat el progressisme del poder i imposaren una Constitució més conservadora; reorganitzaren el règim municipal i les diputacions provincials amb unes mesures que accentuaven la centralització i feien, en la pràctica, que els municipis i províncies no fossin altra cosa que corretges de transmissió de les disposicions governamentals, anorreant-ne gran part de la seva autonomia i reduint-ne la representativitat de forma dràstica (5). La Corona designaria els batles i tinents de batle de les ciutats i pobles de més de 2.000 veïns; el governador provincial nomenaria les principals autoritats dels pobles petits com Capdepera.
Les Constitucions liberals de 1812 i de 1837 manaven que els pobles de més de mil veïns s'independitzassin però la iniciativa i el resultat final del procés depenia de la força i voluntat dels interessats. La Constitució de 1845 era intervencionista, ja que les iniciatives populars únicament es desenvolupaven si afavorien els interessos de les autoritats polítiques provincials; els tràmits a seguir estaven ben especificats per així controlar les demandes populars.
Tot just iniciat el període de política moderada començarien els preparatius per a que Capdepera passàs, una altra vegada, a dependre d'Artà. Els més interessats eren els terratinents residents a Artà, que en aquesta ocasió comptaven amb la inestimable col•laboració del vicari Bartomeu Sureda, natural d'Artà i propietari de Sos Carbons i de terrenys a sa Corbaia. L'any 1848 el Governador nomenà Francesc Font i Floriana propietari de sa Mesquida, tinent de batle de Capdepera i després, any 1850, el designaria batle, càrrec que ocuparia fins el mes d'agost de 1854 (6).
