El segon període independent durà tres anys (1820-1823). Aquesta etapa acabà amb l'assalt a l'Ajuntament de Capdepera el dia 7 de novembre de 1823 i la destrucció de tota la documentació oficial; el secretari de la corporació, Sebastià Ferrer Sancho "Cofeta", fou empresonat i el poble es dividí entre liberals i realistes o partidaris del Rei Ferran VII i la seva política absolutista.

 Ferran VII, per a reforçar el seu poder, manà que a tots els pobles i ciutats de la Nació es creassin grups de voluntaris, organitzats militarment i que actuassin com una policia local, s'anomenaren Soldats Realistes. Sebastià Ferrer "Cofeta" conta el que passà a Capdepera: “...Dia 17 de setembre de 1824, el regidor Climent Grau, en nom del nostre sobirà el Rei, cridà quasi tots els homes del poble i els féu anar a Artà perquè s'inscrivissin com a Soldats Realistes. Pel camí els alliçonava sobre allò que havien de dir; quan els preguntassin si eren jornalers havien de respondre que no, que tenien béns patrimonials i que, a vegades, tenien jornalers. Una vegada incorporats, se n’anaren a una taverna i s'engataren. Pel camí de tornada començaren a robar faves i a arrabassar ceps; les faves que no volien, se les tiraven pel cap dient que ja eren soldats i podien fer allò que volien. Quan arribaren al poble anaren a la taverna d'Agustí Nebot i organitzaren un ball cantant cançons injurioses i cridaven: Visca el Rei!, Mori en Cofeta!” (1).

 Llavors la vida econòmica i social de la població depenia de l'explotació agrícola i del repartiment de la terra. Segons l'Apeo de 1818, els jornalers representaven el 43'59% de la població de Capdepera, un sector prou important però econòmicament desvalgut i fàcilment manipulable. Els propietaris de cinc de les 10 possessions més extenses (sa Torre, Son Jaumell, s'Heretat, Na Maians i Son Barbassa) vivien tot l'any a Ciutat; altres quatre grans propietaris (sa Mesquida, Sos Sastres, Son Favar d'en Cardaix i Son Bessó) vivien a Artà; tan sols en Mateu Melis de Son Favar residia a Capdepera. Els petits propietaris eren la base social del liberalisme local; en territori no representaven més que el 20% del municipi però eren els més interessats en una administració local favorable als seus interessos; tenien mitjans i iniciativa per a realitzar millores en la producció agrària, sempre que les calamitats naturals i els impostos no ofegassin (2).

 En Sebastià Ferrer "Cofeta" fou el capdavanter del liberalisme local, propietari de Na Gambusina i Son Ferrer. Altres liberals destacats del període 1820-23 foren: Joan Flaquer de Son Mangol, batle constitucional; Bartomeu Melis de Son Guiem, regidor; Mateu Espinosa "Dama", síndic de l'Ajuntament que comprà les terres comunals que envoltaven el Castell fins al puig dels Molins quan el Govern de la Nació les desamortitzà; els realistes li cantaven:

Per amor de Déu, Mateu,
no facis desenvoltures
lo que abans eren comunes
ara t'ho has fet teu. (3)