El procés pel qual Capdepera s’independitzà del municipi d'Artà s'inicià amb la promulgació de la Constitució de Cadis de l’any 1812, que obligava, segons l’article 310 tots els pobles de més de mil habitants a tenir Ajuntament propi.

 Aquella constitució suprimí bona part dels privilegis de l'Antic Règim i concedia uns drets als ciutadans, entre els quals hi havia el de la participació política, per la qual cosa fou necessari reorganitzar les principals institucions de l'Estat, inclosos els ajuntaments.

 Aquella tasca modernitzadora desenvolupada per les Corts de Cadis s'aplicà a nivell provincial i local de manera molt desigual. A Artà, el Marquès de Bellpuig era un típic representant del poder absolut: militar d'alta graduació, representant local del Tribunal de la Inquisició i poderós terratinent. El Marquès i el seu entorn familiar, juntament amb altres propietaris de grans possessions, dominava i controlava tot el municipi d'acord amb els seus interessos; per tant, no calia esperar canvis en el seu procedir. El mateix passava a Son Servera, que estava regida per Antoni Servera de Ca s'Hereu.

 Però a Capdepera no hi havia senyors que hi estassin empadronats, aleshores sorgí un nucli de petits propietaris disposats a acceptar el repte de crear una administració local pròpia. Els motius que els impulsaven a iniciar el procés independitzador no eren en absolut ideològics sinó el fet de sentir-se discriminats a l'hora d'aplicar els impostos i càrregues municipals, així com la manca de col•laboració d'Artà a l'hora de realitzar millores per a la localitat.

 A Capdepera la Constitució de 1812 i la política nacional desenvolupada pels liberals tingué uns efectes revolucionaris, ja que creà una nova administració local i cohesionà un grup de ciutadans oberts a la modernització i emprenedors; significava el naixement de la burgesia local. Aquesta primera experiència política amb ajuntament propi durà un any i mig.